Usuari:Betlem C. Bel/proves

Paqui Cruz. Cantant en un acte del Casal d'Amistat amb Cuba José Martí, de Rubí.

Paquita Cruz Puntero

Paquita Cruz Puntero (San Clemente, 22 de febrer de 1939 - Rubí, 15 de desembre de 2021). "Nena de la presó", activista republicana, feminista i antifeixista catalana, coneguda com Paqui Cruz, també com Paquita la Dinamitera (en al·lusió a Rosario Dinamitera). Membre activa del Partit Socialista Unificat de Catalunya, després del Partit Comunista de Catalunya i, més endavant d'Esquerra Unida i Alternativa, fou una de les querellants a Argentina contra els crims del franquisme.

Biografia

Paqui Cruz va néixer el 22 de febrer de 1939 a San Clemente (Cuenca). Filla de Francisca Puntero López, treballadora del camp i presidenta del col·lectiu de dones del sindicat UGT de Mota del Cuervo i d'Alejandro Cruz, camperol sense terra, voluntari per la República quan va esclatar la guerra civil i Comissari Polític després de ser ferit en la guerra, el que va provocar el trasllat de la família a San Clemente, on va néixer Paqui Cruz, tercera filla de quatre germans.

Un cop acabada la guerra van retornar al poble de la família, Mota del Cuervo, on foren detinguts. El 7 de gener de 1940 Paqui Cruz es convertia així en una de les nenes de les presons franquistes. Les condicions a la Presó Central del Monasterio de Uclés (fam, amuntegament, manca d'higiene) van fer emmalaltir Francisca Puntero fins a la seva mort el 21 de juliol de 1940, el que va suposar el trasllat de la nena a la presó on era Alejandro Cruz. Aquest, però, va poder donar Paqui Cruz, a través de la reixa de la presó, a la seva germana Francisca. El seu pare fou indultat 9 anys després.

Autopublicació de Francisca Cruz de finals dels anys 90

Paquita Cruz Puntero treballà en el servei domèstic des dels 9 anys i durant tota la seva joventut, primer a Mota del Cuervo i, a partir dels 13 anys, a Barcelona, Badalona i Madrid. Les dificultats per a trobar feina per a un repressaliat del règim franquista feren que el pare es dediqués a tasques diverses, entre elles l'estraperlo, i que emigrés ell també finalment a Catalunya, on ja treballaven les filles.

Més endavant Francisca Cruz, juntament amb el seu pare, va començar a militar al Partit Comunista de Catalunya (més endavant Esquerra Unida i Alternativa), a Comissions Obreres, i a les associacions veïnals dels barris on vivia amb el seu pare, primer a Terrassa i després i ja de forma definitiva, a Rubí.

Juan Martínez Martínez, militant comunista com ella, fou el seu segon company des de finals dels 70. Cruz tingué dos fills: Quico i Toni.

Francisca Cruz en un dels actes de recuperació de la memòria historica, amb la fotografia de la seva mare.

Paqui Cruz va treballar també a la ràdio, on cantava. Fou una de les fundadores, els anys 80, del Grup de Dones de Rubí (més endavant, a principis dels 2000, estigué entre les impulsores del Grup de Dones de Rubí Òvul). Fou part activa també al Casal d'Amistat amb Cuba "José Martí", de Rubí, i a l'Associació de Memòria Històrica i Democràtica Neus Català. Fou molt activa a la Mesa de Catalunya per la memòria històrica, treballant per la denúncia del franquisme i la recuperació de la memòria històrica. Durant la seva vida prestà el seu testimoni en múltiples actes, acompanyà amb el seu cant molts dels actes de la mesa, sota el lema "veritat, justícia i reparació", però també concentracions feministes, sindicals, actes del partit on militava i molts d'altres. Fou una de les querellants a l'Argentina contra el règim del Franquisme, en el marc de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.

El 3 de desembre de 2019 fou una de les homenatjades com a represaliada pel franquisme en l'acte que la Mesa de Catalunya per la Memòria Històrica feu a la seva ciutat, a Rubí. Poc després morí amb alzheimer, el desembre de 2021.