Usuari:Bloguer/proves/Simultànies 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El lotus blau és el cinquè àlbum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé. Es va publicar setmanalment a Le Petit Vingtième, el suplement infantil del diari conservador Le Vingtième Siècle, entre l'agost del 1934 i l'octubre del 1935, i la primera edició en àlbum va aparèixer el 1936 publicada per Casterman. És la continuació d'Els cigars del faraó i reflecteix l'època de l'ocupació japonesa de la Manxúria (rebatejada Manxukuo) i de les concessions extraterritorials dels europeus. Es tracta d'una fita dins de les aventures de Tintín, ja que és el primer àlbum que té tots els elements que estableixen les peculiaritats de les històries d'Hergé: l'estudi acurat de tots els escenaris, així com de les cultures i persones amb què Tintín interacciona, i una millora de la qualitat del dibuix, amb detalls com per exemple les inscripcions xineses dels carrers, acurades i que es corresponen realment al context. Per a alguns autors, és la primera obra mestra d'Hergé..[1]

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

Georges Remi, més conegut pel seu pseudònim d'Hergé, va ser contractat com a editor i il·lustrador de Le Petit Vingtième,[2][3] el suplement infantil del diari catòlic i conservador Le Vingtième Siècle (El Segle XX), a Brussel·les. Dirigit per l'abat Norbert Wallez, la publicació es descrivia a si mateixa com un "Diari de Doctrina Catòlica i de la Informació" i difonia una visió que avui es qualificaria d'extrema dreta.[4][3][5] El 1929, Hergé va començar a dibuixar les aventures de Tintín per a Le Petit Vingtième, sobre les gestes d'un periodista belga de ficció anomenat Tintín. Wallez encarregà a Hergé la primera aventura a la Unió Soviètica perquè servís de propaganda anticomunista (Tintín al país dels soviets),[6] la segona aventura al Congo belga per a fomentar l'afany colonial (Tintín al Congo)[7] i la tercera als Estats Units per a denunciar el capitalisme nord-americà (Tintín a Amèrica).[8] El 24 de novembre del 1932, Le Petit Vingtième va publicar una entrevista fictícia entre Jamin i Tintín en què el reporter anunciava que viatjaria a la Xina a través d'Egipte, l'Índia, Sri Lanka i Indoxina. D'aquí en sortí la història Tintín a l'Orient, la primera part de la qual s'anomenà Els cigars del faraó i continuaria a El lotus blau.

Després de saber que Hergé volia situar una de les seves aventures a la Xina, Léon Gosset, capellà d'un grup d'estudiants xinesos a la Universitat Catòlica de Lovaina, contactà el dibuixant per a demanar-li que fos curós a l'hora de retratar el país. Els seus estudiants llegien Le Petit Vingtième

Learning of Hergé's intention to set the next Adventure in China, Abbot Léon Gosset, a Roman Catholic chaplain to the Chinese students at the Catholic University of Louvain, contacted Hergé and asked him to be cautious in his depiction of the country. His students read Le Petit Vingtième and he thought it would be counterproductive if Hergé continued to propagate negative stereotypes about the Chinese people. Hergé was sensitive to Gosset's ideas, and Gosset proceeded to put him in touch with two of his Chinese students, Arnold Chiao Ch'eng-Chih and his wife Susan Lin. He also gave him the address of a Chinese student a year Hergé's junior, Zhang Chongren.[16] The pair first met on 1 May 1934, soon becoming close friends and spending every Sunday afternoon with each other for over a year.[17] Zhang later commented that he and Hergé became akin to "two brothers".[18] A student of painting and sculpture at Brussels' Royal Museums of Fine Arts of Belgium, Zhang taught Hergé about Chinese artistic styles, giving him a set of traditional Chinese brushes and explaining to him the art of painting a tree and Chinese calligraphy, alongside explaining the tenets of Taoist philosophy. Both his artistic and philosophical training under Zhang would have a profound effect on Hergé.[19]

Hergé had also established contact with Father Édouard Neut, hosteller at the St. Andrew's Abbey near Bruges. Neut had a special interest in China, and was excited by Hergé's latest venture, commenting that it could contribute to "a work of inter-racial understanding and true friendship between Orientals and whites".[20] He sent him two books, Father Thadée's Aux origines du conflict mandchou (On the Origins of the Manchu Conflict) and Zheng Zheng's Ma Mère (My Mother), a first-hand account of Chinese family life.[20] He also sent Hergé a 1932 article discussing the differences between Chinese and Japanese cultures.[20] At the time, Neut was working as the assistant of Lou Tseng-Tsiang, a former prime minister of China who had become a monk at St. Andrew's Abbey.[21] Mainstream Western press was broadly sympathetic to the Japanese cause, viewing them as a bulwark against the Soviet Union, a view that Hergé was to eschew.[22]

  1. ↑ Farr, 2002, p. 51.
  2. ↑ Peeters, 1989, p. 31–32.
  3. ↑ 3,0 3,1 Thompson, 1991, p. 24–25.
  4. ↑ Peeters, 1989, p. 20–32.
  5. ↑ Assouline, 2009, p. 38.
  6. ↑ Assouline 2009, pp. 22–23 ; Peeters 2012, pp. 34–37.
  7. ↑ Assouline 2009, pp. 26–29 ; Peeters 2012, pp. 45–47.
  8. ↑ Thompson, 1991, p. 46.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Bloguer/proves/Simultànies_2&oldid=27287366»