Usuari:Contraix/proves/Barcelona Traction, Light and Power
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
L'inici de les construccions[modifica]
A partir de l’inici de les obres i durant els següents dos anys, més de 250 enginyers sota la direcció de Pearson i un exèrcit de més de 9.000 treballadors van irrompre a Catalunya construint en un temps record noves carreteres, preses, canals de derivació, canonades forçades gegantines, túnels ferroviaris i instal·lant turbines i alternadors i noves línies de transmissió d’electricitat. El gran pla de Pearson preveia set preses importants, una xarxa d’embassaments i canals i tres centrals hidroelèctriques. Pearson va insistir que tot això s’havia de construir simultàniament i no per etapes, per capturar economies d’escala i poder inundar de cop el mercat amb electricitat barata.
Projectes hidroelèctrics[modifica]
El mes de novembre de 1911 s'iniciaren les obres de la central hidroelèctrica de Talarn però l'agost de 1914 les obres es paralitzaren per l'esclat de la Primera Guerra Mundial quan estaven al 40% de la seva construcció,[1] La construcció del canal es va iniciar el 30 de novembre de 1912 i la primera turbina va començar a funcionar l'1 d'abril de 1914, per tant la construcció es va fer en un temps record. Els altres tres grups es posarien en funcionament al llarg de 1914. [2]
Línies de ferrocarril[modifica]
En el mes de maig de 1912 Ferrocarrils de Catalunya va començar construir a Collserola el túnel per permetre el pas d'un ferrocarril elèctric d’ample internacional entre Sarrià i Les Planes de Vallvidrera, com a primer pas per continuar cap a Sabadell i Terrassa.[3] L'esclat de la Primera Guerra Mundial també va aturar les obres.
Estat dels comptes a 1915[modifica]
Segons el balanç de la Barcelona Traction, fins el mes de juliol de 1914 la societat havia adquirit i construït uns actius per valor de 6.462.288 lliures, tal com mostra la següent taula:
| Actiu | Import (en lliures) |
|---|---|
| Concessions hidroelèctriques | 26.460 |
| Concessions ferroviàries | 26.546 |
| Accions ferrocarrils Sarrià a Barcelona | 72.590 |
| Companyia Barcelonina d'Electricitat | 1.156.596 |
| Construcció ferrocarril Sarrià-Les Planes | 250.000 |
| Construcció central de Serós | 1.852.260 |
| Construcció central de Talarn [a] | 1.096.260 |
| Construcció línia elèctrica Serós-Barcelona | 900.000 |
| Accions 49% Energia Elèctrica de Catalunya | 436.705 |
| Les Tramways de Barcelone | 544.871 |
| TOTAL | 6.362.288 |
A aquesta quantitat cal afegir unes 658.000 lliures en interessos corresponents a les emissions de finals de 1911 per 4 milions de lliures i a la de l'abril de 1913 per 3.160.000 lliures. El tipus d'interès pagat era el 5%, en pagaments semestrals.
La xifra aproximada del total de sortides de caixa al mes d'agost de 1914 és de 7.020.288 lliures. El valor nominal de les accions i obligacions emeses per la Barcelona Traction a la mateix data pujava a 14.543.596 lliures esterlines, repartides en 7.160.000 lliures en accions i 7.383.596 en obligacions. La diferència entre ingressos nominals i despeses és de 7.523.308 lliures.
Notes i referències[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Està documentat que la construcció de la central es va produir quan aquesta estava al 40%. S'ha estimat que el cost incorregut era del 60%
Referències[modifica]
- ↑ Domingo Rúbies, Dolors «Els enginyers de La Canadenca» (pdf). Urtx: revista cultural de l’Urgell, [en línia], número 27, 2013, pàgines 171-172 [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Vendrell, Enriqueta. «El canal i la central de Seròs» (HTML). Museu de l'Aigua de Lleida. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Armengol Ferrer, Angel «L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona» (pdf). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 192 [Consulta: 30 maig 2020].