Usuari:Contraix/proves/Les Tramways de Barcelone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La societat Les Tramways de Barcelone à San Andrés et Extension fou una empresa de tramvies que operava a la ciutat de Barcelona, fundada el 1899 a Brussel·les pel holding Sofina i alguns inversors més. El seu objectiu era explotar els tramvies d'Horta, Sant Andreu, Badalona i Can Tunis.[1] Amb el temps adquirí algunes empreses competidores, unificant i simplificant les línies de tramvies. El 1912 fou venuda a la Barcelona Traction, que la vengué el 1925 a un grup financer impulsat pel Banc de Biscaia i la Banca Arnús-Garí, canviant-se el nom per Tramvies de Barcelona, S.A. [2]

Antecedents[modifica]

El 1897-1898 el grup AEG, titular de la Companyia Barcelonina d'Electricitat, va absorbir dues empreses de tramvies de Barcelona, la Companyia General de Tramvies, que explotava el tramvia a Sarrià i Les Corts, i Tramvia de Barcelona a Sans, titular de la línia entre la Rambla i Sants, a més d’adquirir la concessió de Cortes i Paral·lel i d’algunes línies de la “xarxa Parrish”, fusionant-se en la Companyia General de Tramvies de Barcelona.

El 1905 el holding belga Sofina, amb la participació d'alguns inversors afins, va adquirir l'empresa constituïda el 1872 Barcelona Tramways Company,

Constitució[modifica]

Els socis fundadors de Les Tramways de Barcelone foren la societat belga Sofina amb el concurs de la Gesfürel (acrònim de acrònim de l'empresa alemanya Gesellschaft für elektrische Unternehmungen, societat financera filial de la AEG) i de diversos bancs belgues, entre ells la Banca de Brussel·les.[3]

Creixement[modifica]

El 1905 Dannie Heineman, que acabava d'incorporar-se a Sofina com administrador delegat, va fer-se càrrec de la gestió de Les Tramways de Barcelone. Heineman va aconseguir la unificació de les xarxes de tramvies de Barcelona l'11 de desembre de 1911.[4]

Les Tramways de Barcelone va adquirir empreses ja establertes a la ciutat. El 1906 va comprar els drets de la concessió que tenia la companyia anglesa Barcelona Tramways, i el mateix any feu el mateix amb la concessió de la S.A. Els Tramvies de Barcelona. El maig de 1909 es fusionà amb la Companyia General de Tramvies de Barcelona. També es construïren línies noves.

Venda a La Canadenca[modifica]

El 1911 Pearson, dintre del seu pla d'expansió de la Barcelona Traction, va anar a Brussel·les a veure Dannie Heineman, l'administrador delegat de Sofina. Van arribar a un acord en el que la Barcelona Traction es constituïa com la subministradora d'electricitat de la companyia de tramvies.[5] L'1 de gener de 1913 es feu un pas més, i la Barcelona Traction va arrendar tota l'empresa, i el 18 de febrer del mateix any es formalitzà l'adquisició a través de Spanish Securities, però a un preu bastant més alt que el de 1911. Aquesta empresa tenia una xarxa de 103 quilòmetres a la ciutat de Barcelona. La seva compra obeïa a tenir un gran client captiu, perquè no contribuïa directament a la comunicació entre Barcelona i el Vallès. El preu de compra foren 28.950.000 francs belgues més 17.300 accions ordinàries de la Barcelona Traction. La compra la feu una empresa del grup, Spanish Securities, sent transferides posteriorment les accions a la Barcelona Traction.[6]

El preu equivalent en lliures esterlines fou de 1.126.696, de les quals 550.000 quedaren pendents de pagament, i no es liquidarien fins passada la Primera Guerra Mundial.[7]

Venda a un consorci bancari[modifica]

El dictador espanyol Primo de Rivera va impulsar la “nacionalització” de les companyies de serveis públics com la dels tramvies, afavorint la seva adquisició per part d'inversors locals. El 1925 un grup financer impulsat pel Banc de Biscaia i la Banca Arnús-Garí va formalitzar la compra de Les Tramways de Barcelone a la Barcelona Traction, canviant el nom per Tramvies de Barcelona, S.A. [2] (o Tranvías de Barcelona, més a gust del dictador).

La venda es feu en dues fases: en la primera fase les accions foren traspassades de la Barcelona Traction a Sofina a canvi d’obligacions de la primera en poder de Sofina. En la segona fase, Sofina vengué al comprador les accions per un preu molt més alt [8], provocant una pèrdua notable a la Barcelona Traction.

Referències[modifica]

  1. Armengol Ferrer, Angel «L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona» (pdf). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 189 [Consulta: 26 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 Armengol Ferrer, Ferran «L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona» (pdf). Barcelona quaderns d’història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 190 [Consulta: 16 juny 2020].
  3. «M. Dannie N. Heineman» (pdf) (en francès). Porquoi pas?, Número 925, 22-04-1932, pàgina 975 [Consulta: 30 juny 2020].
  4. Cabana, Francesc. La Chade i altres aventures de Cambó, Ventosa i Garí. (pdf). Barcelona: Institut Cambó, 2015, pàgina 14 [Consulta: 26 juny 2020]. 
  5. Heineman, Dannie N. «Barcelona Traction, Light & Power, Amenaza de destrucción de una obra creadora. Testimonio personal de DN Heineman». A: Endesa en su historia (HTML) (en castellà). Fundación Endesa, 2010, p. 191. ISBN 978-8461459063 [Consulta: 26 juny 2020]. 
  6. «Contramemòria». A: Affaire de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited (pdf) (en francès). Volum IV, 1962, pàgines 60 [Consulta: 2 juny 2020]. 
  7. «Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited». A: The Canadian Annual Financial Review 1915 (HTML) (en anglès), 1915, pàgina 556 [Consulta: 30 juny 2020]. 
  8. «Exceptions préliminaries présentées par le gouverment espagnol - 1960». A: Affaire de la Barcelona Traction, Light and Power Company Limited (pdf) (en francès), 21 de maig de 1960, p. Pàgina 184 [Consulta: 30 juny 2020].