Usuari:Contraix/proves/Lluís Rouvière i Bula
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Lluís Rouvière i Bula (Barcelona - Barcelona, 22 de març de 1904) fou un enginyier industrial. Llicenciat el 1866, desplegà múltiples activitats a llarg de la seva vida: directiu d'empreses de ferrocarrils, conferenciant, escriptor de temes polítics i socials, inventor, titular de concessions de ferrocarril i hidroelèctriques i titular de diversos càrrecs.
Biografia[modifica]
Fou director de diverses companyies ferroviàries, com la de Saragossa a Barcelona (1878) i la de Tarragona a Barcelona i França (1878-81). Va ocupar el càrrec d'enginyer director d'explotació de la Compañía del Ferrocarril de Medina a Zamora y de Orense a Vigo (MZOV), entre 1880 i 1882.
Escrivia articles a la Revista Tecnológica Industrial. També escriví opuscles de caire polític, com Apuntes sobre el presente y el porvenir de la clase obrera de Cataluña (1866) i Cuatro palabras sobre el derecho electoral (1870), en defensa del sufragi universal.
El 1887 va presentar la petició de la patent d'un injector-bomba aspirant-repelent.[1]
El 1879 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona amb el treball “De la generación del vapor aplicada a los usos Industriales”. [2] Fou president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona en diversos períodes, entre 1868 i 1869, entre 1877 i 1878 i entre 1885 i 1887. [3]
Fou membre del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Negocis amb concessions[modifica]
Ferrocarril[modifica]
L'agost de 1880 va va rebre la concessió, junt amb el seu soci Ramón Aranaz, de l'execució de les obres de construcció de la línia de ferrocarril entre Guillarei i Tui, a la part espanyola de la connexió amb Portugal. Pocs mesos més tard els socis van cedir tots els seus drets i obligacions a la societat MZOV.
Aprofitaments hidroelèctrics[modifica]
Va sol·licitar la concessió de 14 salts hidroelèctrics a la Vall d'Aran, essent publicada la seva sol·licitud el 10 d'agost de 1900 en el Butlletí Oficial de la província de Lleida.[4] Rouvière morí el març de 1904.[5] La seva vídua, Sebastiana Gómez, les traspassà al banquer madrileny Teófilo Benard, a travès del qual anirien a raure a mans de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices. A partir de 1921, aquesta empresa executaria la construcció de totes les centrals hidroelèctriques de la vall d'Aran entre 1921 i 1965.
Referències[modifica]
- ↑ «Solicitud de patente» (HTML) (en castellà). Boletin Oficial de la Propiedad Intelectual e Industrial, Número 35, 01-02-1885, pàgina 17 [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Lluís ROUVIÈRE i BULA» (HTML). Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2020. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Martin, Joan C. L'aportació dels enginyers industrials de Catalunya a l'enologia (i la viticultura) (HTML). Anaconda, 2014. ISBN 978-8493704438 [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Aguas. 2134» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial Província de Lleida, Número 117, 10-08-1900, pàgina 337 [Consulta: 12 gener 2020].
- ↑ «Contraix/proves/Lluís Rouvière i Bula». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.