Usuari:Jbarberà/proves/El Pinetell de Barberà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L’antic poble d'El Pinetell de Barberà és avui un despoblat situat vora l'antic camí que va de Barberà de la Conca a Montblanc[1]. Estava situat al peu del tossal del Pinetell en la partida del mateix nom, que avui comparteixen els termes de Barberà i Montblanc. Les restes del poble ara pertanyen al terme de Montblanc.

Història[modifica]

El lloc es documenta des de ben antic ja que s’anomena en unes afrontacions del s. XI “usque ad aquas de Pinatel"[2]. Era una quadra del castell de Barberà, els delmes de la qual passaren a l’Arquebisbe de Tarragona per donació de Pere de Puigverd. Quan Barberà fou donat als templers, la Comanda del Temple de Barberà rebé importants propietats d’aquest terme en els primers temps de l’organització de la Comanda; l’any 1192, Pere de Granyena els donà el “mansum quod habemus apud Pinatellum, videlicet, ipsum mansum M. De Alchoer[3]i quatre anys més tard el mateix senyor els vengué la tercera part dels seus drets sobre el “castro de Pinatello et in termine eius[4].

Mossèn Porta[5], diu que el Pinetell era un terme independent de Barberà, que pertengué als Templers i després als Hospitalers; i que el gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital, senyor de Barberà, en nomenà el batlle fins a la Desamortització de Madoz. No sabem exactament quan fou abandonat. Sembla que a començaments del s. XV la major part d’habitants s’havien traslladat a Montblanc o a Barberà[6]

Església de Sant Pere del Pinetell[modifica]

L’església de Sant Pere del Pinetell va ser des del primer moment sufragània de Santa Maria de Barberà de la Conca. L'únic vestigi que avui es conserva del poble del Pinetell és un tros d'absis de l'església. Quan, a principis del segle XX, la visità mossèn Porta, deia: “Encara hi ha poques o moltes restes de la que fou església, damunt les quals parets està avui construïda una barraca o cabana, i es veu per allí algun fragment que demostra la procedència d’un poble, com una pedra treballada amb una creu esculpida”[7]

Sant Pere del Pinetell (Montblanc), restes de l'absis de l'església del s. XII. (Fot. J. Fuguet, 1979)
Sant Pere del Pinetell (Montblanc), restes de l'absis de l'església del s. XII. (Fot. J. Fuguet, 2013)















Referències[modifica]

  1. Mapa del S.G.E., 1:50.000, full 418:492842.
  2. Liber Feudorum Maior, doc. 251, 1054.
  3. Arxiu Diocesà de Barcelona, Liber Diversorum donationum et aliorum instrumentorum concessorum domui et fratribus militiae Templi Salomonis, f. 44r.
  4. Ibidem, 44v-46r; Palau, 1932, p. 32-34; Plaza, 1988, 187.
  5. Porta, 1984, p. 279-296.
  6. Porta, p. 290-291.
  7. Porta, 19984, p. 292.

Bibliografia[modifica]

  • Josep PORTA I BLANCH, Arreplec de dades per a la història de Barberà, Ajuntament de Barberà de la Conca, 1984.
  • Antoni PALAU I DULCET, Conca de Barbarà, III Guia de la Conca, Barcelona, 1932.
  • Carme PLAZA ARQUÉ, Història de Barberà a través dels noms, Diputació de Tarragona, 1988.
  • Joan FUGUET SANS, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1995.
  • Joan FUGUET SANS, Templers i Hospitalers, I. Guia del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, la Segarra i el Solsonès, Rafael Dalmau Ed., Barcelona, 1997.