Usuari:Laieta2018/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Les xarxes socials en l'educació s’han d’entendre com l’aplicació d’aquestes com a mediadores de les activitats de l’ensenyament i els processos d’aprenentatge en els entorns virtuals.

Les  xarxes socials es poden definir com aquelles pràctiques per expandir el coneixement mitjançant la creació de connexions entre individus amb interessos similars[1].Altres autors les defineixen com una estructura formada per individus u organitzacions (nodes) i relacions entre ells dins d’un determinat domini. Les xarxes socials es construeixen a partir de la fortalesa i confiança entre els diferents nodes[2].

Les transformacions tecnològiques que es produeixen a Internet a partir del 2000 (augment de la potència de l’ordinador personal, de la velocitat en la connectivitat de les xarxes i la convergència de dades, veu i vídeo) permeten desenvolupar aplicacions encarades a la interacció social, iniciant una nova generació del web[3], coneguda com web social o Web 2.0.

Evolució de la web[modifica]

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han evolucionat més enllà de les nostres expectatives. Del Web 1.0 a el Web 2.0 i, actualment, la Web 3.0, aquests recursos han permès a particulars i entitats poder interactuar i comunicar-se a tots els nivells.

Aquesta evolució ha suposat un llarg procés i, actualment, a l'àmbit acadèmic l'ús d'eines 3.0 es troba en ple creixement. L'aparició de la World Wide Web com entitat va originar el ràpid desenvolupament d'aquests conceptes així com tots beneficis i reptes derivats dels mateixos.

En la dècada dels noranta el Web 1.0 va aconseguir el que coneixem com a aprenentatge exploratori (discovery learning)  el qual permet la descoberta dels nous aprenentatges a l’alumne d’una manera no lineal ni tancada. Entenem per Web 1.0 com un sistema d’informació a partir del qual l’usuari pot escollir lliurement la seva navegació per la xarxa.

El Web 2.0, per la seva banda, es refereix a una nova generació d’aplicacions que permet a l’usuari crear continguts, sense necessitat d’ocupar el rol d’administrador. Alguns exemples d’aquestes eines són els wikis i els blogs o d’altres més conegudes com YouTube i Facebook.[4]

Actualment ens trobem en l'era del Web 3.0 entessa com aquella una sèrie de tecnologies que permeten als ordinadors, a través de l'ús d'agents d'usuaris semblants als navegadors actuals, no només "entendre" el contingut de les pàgines web, sinó a més efectuar raonaments sobre el mateix. La idea era aconseguir que l'enorme potencial de coneixement tancat en documents com les pàgines web pogués ser interpretat per part dels ordinadors de forma semblant a com ho faria un ésser humà.[5]

Serveis de mitjans socials i Serveis de xarxes socials[modifica]

Dins de l’ampli ventall de programari social del web 2.0 hi destaca els serveis de mitjans socials (Social Media Services) i els serveis de xarxes socials (SNS - Social Network Services).

Els serveis de mitjans socials són aquells que emfatitzen la participació, connectivitat col·laboració i la capacitat de compartir coneixement i idees entre usuaris[6], i es refereix a les plataformes com xarxes socials (Facebook, LinkedIn), viquis (Viquipèdia), blogs(Digg), micro-blogs (Twitter), etiquetatge social (Del.icio.us), fòrums, podcast/vodcast, repositoris de medis audiovisuals (YouTube), sindicació, etc. on els usuaris creen continguts i els comparteixen com a editors.

Els serveis de xarxes socials (SNSs) són un subconjunt del serveis de mitjans socials que es poden veure com serveis en línia, plataformes o àrees on es poden establir la comunicació social i les relacions i on els individus poden compartir informació, ja sigui els seus punts de vista, sentiments, activitats, camps d’interès i esdeveniments[7].

Aquests espais es poden personalitzar extensament per part dels usuaris a través de la construcció de perfils personals públics o semi-públics per tal de crear llistes d’altres usuaris i compartir connexions, veure les llistes d’altres usuaris i travessar-les[8][2] i han transformat les regles de les interaccions socials degut a que són flexibles, tenen un gran disponibilitat, i són fàcils d’usar[3].

Relacions entre les teories de l'aprenentatge i l'ús de xarxes socials[modifica]

L’augment en l’ús de les tecnologies del web 2.0 ha suposat un catalitzador pel canvi en l’educació sobre tot en el que te a veure amb la possibilitat de construir coneixement i compartir-lo[9], ja que aquestes promouen la interacció i col·laboració.

Les xarxes socials es poden fer servir amb propòsits educatius, en particular per aquelles tendències pedagògiques que defineixen l’aprenentatge com un procés social. El constructivisme social i el connectivisme són els marcs de referència epistemològic i pedagògic respectivament, sobre els quals es fonamenta la idea de que el coneixement és una construcció social[10][11].

Constructivisme social[modifica]

Aquesta teoria te com a principi que la construcció del coneixement en els individus té una naturalesa social i que les interaccions i el compromís actiu amb altres persones son les millors estratègies per l’aprenentatge[12]. El procés d’aprenentatge es dona mitjançant la construcció i participació en comunitats, que són elements clau tant el nivell com la fortalesa de les interaccions que s’hi donen[13]. Les comunitats poden articular-se al voltant d’interessos comuns o be al voltant del propi individu, en forma de xarxes socials.

Comunitats i xarxes de coneixement en els entorns virtuals[modifica]

Les comunitats de pràctiques (CoP) són algunes de les agrupacions creades entorn als interessos de diferents individus, on aquests tenen objectius comuns i contribueixen i comparteixen el coneixement. Aquestes comunitats poden crear-se i desenvolupar-se en entorns virtuals on els elements informàtics faciliten la comunicació (conegudes com xarxes de pràctiques NoPs)[2].

Xarxes socials[modifica]

En el cas dels serveis de xarxa social la persona se situa en el centre i és al voltant d’ella que es van teixint les xarxes ja sigui per amistat, interessos, suport o recerca de coneixement. A través dels perfils dels serveis de xarxa social (com per exemple, Facebook) els individus poden col·laborar en les comunitats en línia[14].  

La creació de vincles en una xarxa social es pot fer a través d’un mediador (que connecta amb un tercer), per inferència (seguint i contactant a un amic d’un amic) o per recerca de coneixement a través de l’expertatge[2].

Connectivisme[modifica]

El connectivisme postula un viratge epistemològic en l’aprenentatge[15] en el sentit que el coneixement i la cognició passen de ser interns a ser distribuïts per la xarxa. El procés d’aprenentatge es defineix com aquell capaç de connectar xarxes, fer-les créixer i navegar-les[16] per tal d’augmentar el coneixement. L’aprenentatge d’aquesta manera és més efectiu i productiu, ja que es pot desplaçar la càrrega cognitiva dedicada a la memorització a d’altres activitats més elevades com la síntesi i l’avaluació. Per aquesta raó alguns autors[17][18] afirmen que el connectivisme és la teoria que més be representa els canvis d'orientació en les xarxes d'aprenentatge asíncrones.

Les xarxes socials ofereixen un marc on es poden desenvolupar les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Poden millorar els processos instruccionals tant d’aprenents com d’educadors, enriquir el coneixement i les seves habilitats així com subministar eines per la creació de coneixement[8].

Connectivisme i aprenentatge[modifica]

L'aprenentatge pot ocórrer en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a la família, al treball, ...[19] Els estudiants han passat d'un model on s'accepta el que l'instructor proposava a un altre on els estudiants fan servir modes formals i informals d'ampliar els seus esquemes mentals.

El connectivisme tracta de descriure l'aprenentatge com un constructe en un era digital altament unida per xarxes digitals i fa referència a la visió que ''el coneixement i la cognició estan distribuïts per xarxes formades per persones i tecnologia, i aprendre és el procés de connectar, créixer i navegar aquestes xarxes''[20] El que bàsicament el connectivisme suggereix és que els instructors i els estudiants que comparteixen una plataforma en línia haurien d'interactuar més directament i més freqüentment, donat que una única persona no pot saber tot i que al mateix temps tots hem de sofrir processos d'actualització al mateix temps que el coneixement canvia [21]

El connectivisme emfatitza la realitat de les xarxes d'aprenentatge i de la importància de la relació entre els membres. D'acord amb la teoria connectivista de l'aprenentatge, aquest ocorre quan els alumnes fan un seguiment de les seves qüestions a les seves xarxes, on guanyen coneixement de diferents nodes i dels membres de xarxes d'aprenentatge.[22] Com a conseqüència, el número de connexions és essencial per al procés d'adquisició del coneixement.

Les xarxes socials poden crear nou coneixement i fer canvis quan calgui. Siemens [23] diu que ''la nostra ment és una xarxa...una ecologia on els punts individuals de coneixement estan distribuïts per tota la identitat". El connectivisme posa en valor la capacitat d'enmagatzenament de la xarxa i valora la capacitat de retenir informació ja elaborada.

Relació del connectivisme amb les xarxes socials[modifica]

Hi ha diferents principis del connectivisme que poden ser relacionats amb característiques dels serveis de xarxes socials[18].

  • L’aprenent forma part de la comunitat i hi contribueix.
  • La comunitat és un punt d’unió entre xarxes independents connectades amb el propòsit de la creació de coneixement.
  • El coneixement es distribueix en les xarxes i els seus membres. Gràcies a l’intercanvi donat a les xarxes, mitjançant (likes, follows o peticions d’amistat) és possible accedir a xarxes o nodes especialitzats (hubs). Els hubs són facilitadors de l’accés a la informació.
  • La informació és canviant i se n'ha d’avaluar la fiabilitat. Les xarxes poden actuar com un mecanisme d’actualització de continguts mitjançant el manteniment dels contactes i els nodes existents així com afegir-ne de nous[24]
  • El coneixement no es circumscriu a una única disciplina i cal que per construir coneixement cooperin diferents disciplines

A més a més dels principis esmentats també se'n poden tenir en compte d'altres

  • L'aprenentatge descansa sobre la diversitat d'opinions i es pot afavorir l'alteració del coneixement propi mitjançant l'establiment de connexions amb altra gent[25].
  • Com que és més important la capacitat de saber més que el que ja se sap, quantes més connexions es fan més oportunitats de coneixement apareixen[26].

Altres teories[modifica]

Hi ha altres enfocs com per exemple la teoria de l'activitat. En ella l’aprenentatge es pot veure com una activitat que passa d’estar centrada en l’individu a fer-ho a un nivell de comunitat. La xarxa social es considera com un sistema d’activitat constituït per l’estudiant i la construcció del coneixement mediat per eines tecnològiques (ordinadors, altres) i per la comunitat, la qual comparteix el mateix objectiu). Les regles permeten els individus relacionar-se amb la comunitat i la divisió del treball permet a la comunitat relacionar-se amb l’objecte.

Un altre exemple és el connexionisme[27], també conegut com processament distribuït en paral·lel es basa en l’aprenentatge per modelatge. Utilitza les xarxes neuronals per comprendre i explicar la vida psíquica i la conducta. Les xarxes neuronals són un conjunt de neurones interconnectades que permeten l’emmagatzematge i processament de la informació modificant el seu estat. L’origen del connexionisme pot remuntar a finals del segle XIX. Santiago Ramón y Cajal va descobrir l’estructura de les neurones i la seva forma d’interconnexió.

Ús de les xarxes socials com a eina educativa: els media socials i els media tradicionals[modifica]

El concepte de social media es refereix a plataformes com xarxes socials, blocs, micro blocs i fòrums on els contingut són generats pels usuaris són compartits per el mateix com per aquell que publica. Mentre que a les media convencionals (ràdio, TV...), l'usuari queda definit com un consumidor-productor que té una posició definida tal com queda establert en l'enfocament d'usos i gratificacions. La característica comuna entre el social media i el media convencionals és que els dos poden arribar a molt poca o a molta gent, des de ningú a milions, altres són també rellevants i a considerar, com ara:

  • Accés - Els dos permeten arribar a tothom dins d'una audiència particular i restringida.
  • Accessibilitat- La producció dels media està en les mans de grans empreses en el cas convencionals (TV, diaris ...) mentre que els media socials disposen d'eines perquè tothom pugui utilitzar a un cost molt baix o totalment de franc.
  • Disponibilitat - La producció en el cas del media convencional requereix habilitats precises i especialitzades. En el cas dels media socials, cadascú en les seves pròpies habilitats pot aconseguir la producció en èxit.
  • Novetat - El temps de reacció en els media socials és mínim en comparació al tradicional, que potser porta dies o setmanes arribar a produir una reacció determinada.
  • Permanència - En el cas de les media socials, la informació pot ser canviada tantes vegades com sigui necessari, mentre que en els media convencionals, les informacions no poden ser variades després de produïdes.

Si acceptem la introducció del media socials a la nostra vida, molts aspectes de l'existència humana han canviat, donat que els continguts estan produïts per l'usuari, on la creativitat guanya a la importància i la participació es converteix en una peça clau. La diferenciació estricta entre productor del contingut i audiència en el media convencional ha desaparegut.

Aplicacions de les xarxes socials en l'educació[modifica]

El rang d’aplicacions, les xarxes socials es poden utilitzar en diversos contextos i amb diversos propòsits. Les xarxes socials són vistes com eines que poden facilitar algunes tasques als educadors, com per exemple:

  • la millora de l’educació a distància, sobretot en les interaccions personals
  • la combinació de l’aprenentatge formal i informal, mitjançant la creació de grups o la utilització de grups existents (xarxes personals d’aprenentatge, comunitats de pràctiques, grups d’experts i suport als docents)
  • el desenvolupament de competències dels discents, necessàries en la societat de la informació (alfabetització informacional, resolució de problemes, aprenentatge col·laboratiu i autodirigit, entre d’altres)

Millora en les interaccions en entorns virtuals[modifica]

L'ensenyament tradicional basat en interaccions cara a cara és més efectiu que el mediat per ordinador CMC (email, blog, wikis) ja que aquest no té la capacitat de recolzar la interacció emocional i social. Les xarxes socials poden millorar la interacció quan s’introdueixen representacions simbòliques d’humor, sentiments i estats d’ànim com, per exemple, a través d’emoticones[2].

Aprenentatge formal i informal[modifica]

Hi ha una necessitat de les institucions acadèmiques de facilitar la transició del context acadèmic al context laboral[28]. Per aconseguir-ho es poden combinar els entorns virtuals d’aprenentatge de les institucions junt amb d’altres fora de la institució de caràcter més informal. Tal com el connectivisme postula, l’aprenentatge es pot donar indistintament en entorns tant formals com informals, com per exemple comunitats de pràctica o xarxes personals d’aprenentatge[29].

Les xarxes socials poden oferir un entorn adequat on els estudiants puguin construïr les seves pròpies comunitats d’aprenentatge de caràcter autèntic[30] i on el procés d’aprenentatge es situa tan a dins com a fora de les classes. Això reporta beneficis tant per professors com per alumnes[31]

Beneficis
alumnes professors
comunicació informal per l’aprenentatge més feedback dels estudiants
recolzament per la col·laboració comunicació constant
feedback d’idees i col·laboració no depenents d’espai i temps ús més efectiu de la tecnologia

Desenvolupament de competències[modifica]

Alfabetització informacional[modifica]

Una conseqüència de la idea del connectivisme és que no cal emmagatzemar coneixement internament. Per tant, l'aprenent ha de desenvolupar noves habilitats, com per exemple la de trobar informació[32]. Alguns autors consideren el connectivisme com una de les millors aproximacions a l'ensenyament d'alfabetització informacional[33], proveint els estudiants dels criteris per determinar la validesa, rellevància, credibilitat i autoria de les fonts en el món digital. En particular, les xarxes socials poden ser el medi per portar-ho a terme[34], ja que cal discernir quines opinions i informacions són rellevants[33].

Les xarxes socials poden oferir un entorn adequat on els estudiants puguin construir les seves pròpies comunitats d’aprenentatge de caràcter autèntic i on el procés d’aprenentatge es situa tan a dins com a fora de les classes.

Aprenentatge social, col·laboratiu i adaptatiu[modifica]

Donat que les xarxes socials estan més enfocades al recolzament de comunitats que a les classes tradicionals, aquestes poden ser usades per facilitar la construcció col·lectiva de coneixement[35], així com promoure els processos de cooperació, col·laboració confiança així com de compartir informació[36]

Les xarxes poden proveir de connexions per crear comunitats de pràctica. Els professors poden facilitar les discussions del grup per recolzar i construir l'aprenentatge mitjançant un sentiment de pertinença[37]i també els permet usar les xarxes socials per accedir a experts dels que se'n poden beneficiar els alumnes i augmentar el seu nombre de connexions[37].

Aprenentatge autodirigit[modifica]

Els serveis de medis socials recolzen l’aprenentatge autodirigit per mitjà de la connexió i col·laboració fora de l’entitat educativa i l’acumulació d’experiència pràctica pel mercat laboral[6], ja que amb el seu ús els aprenents adults poden gestionar els seus entorns d’aprenentatge i tornar-se més independents[38]

Avantatges i oportunitats[modifica]

Com es pot veure, els avantatges que es deriven de l'ús de les xarxes socials i la Web 3.0 com eines educatives, la interactivitat i la participació aportades per aquestes ha de ser tinguda en consideració.

Els avantatges derivats d'aquest ús de les xarxes social com eina educativa són els seguents[6][39]

Avantatges tecnològics

  • Independència del temps i de la localització
  • Millora en la qualitat, èxit i eficiència de l'educació per l'ús d'ordinadors en l'educació
  • Presentació senzilla dels continguts
  • Comunicació bidireccional enfocada a promoure la construcció de comunitats d'aprenentatge
  • Capacitat de tenir una retroalimentació instantània
  • Capacitat d'oferir la possibilitat de repetir els continguts del curs tantes vegades com aquest necessiti

Avantatges pel discents

  • Individualització, accessibilitat i flexibilitat de l'aprenentatge
  • Tendència al desenvolupament de comportaments de caràcter voluntari per part dels estudiants en la intenció de millorar la investigació, els coneixements i les habilitats en comparació als programes convencionals
  • Habilitat d'aprendre d'un mode més sistemàtic i en un període de temps menor, a causa dels avanços en la tecnologia dels sistemes
  • Aportar experiència pràctica per la futura inserció laboral del aprenents.
  • Reducció de l'exclusió social.
  • Augment de l'auto-eficàcia.

Avantatges pels docents

  • Possibilitat de dissenyar els entorns d'aprenentatge visuals i auditius tant dintre com fora d'institucions educatives
  • Possibilitat d'avaluar el rendiment dels estudiants, minimitzant el risc d'error en la mesura dels resultats.

Avantatges per docents i discents

  • Millora de les habilitats dels estudiants i dels professors per adquirir, avaluar, usar i citar eficientment els coneixements.
  • Fer partícips a docents/discents de tot el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Respecte la Web 3.0, els beneficis i oportunitats que aporta són:[5]

  • Agents usuari i processament intel·ligent: és el model hipotètic d'un programa que seria capaç d'actuar en nom d'un usuari humà, entendre les seves necessitats d'informació i de gestió i de solucionar-sense intervenció de l'usuari humà o amb una mínima supervisió.
  • Una major ample de banda: enfocat a facilitar l'accés i connexió de tot tipus d'aplicacions multimèdia, en particular vídeo en streaming, amb la qual cosa és molt possible que el futur de la televisió i el cinema quedi unit a la web, com ja ho està el futur del periodisme. Al seu torn, la web serà cada vegada més ubiqua: seré a tota classe de dispositius mòbils (The Mobile Web), en els automòbils i fins i tot en els electrodomèstics. Per tancar aquest apartat, la taula següent mostra un resum de les característiques de la Web 2.0, la web 3.0 i la Web Semàntica.

Per tant, com especifica Rodríguez[40], el gran repte en l'àmbit educatiu, organitzatiu i/o empresarial consisteix no només en adaptar aquestes plataformes a nivell educatiu o de negoci online sinó tenir clares les oportunitats que les XXSS poden oferir a nivell de comunicació i construcció de continguts bidireccionals.

Reptes i riscos[modifica]

Una de les principal problemàtiques o resistències que s'han trobat agents de qualsevol àmbit (educatiu, empresarial,...) en relació a les noves tecnologies – i molt relacionat amb l’idea de Bauman[41](2006:9) de societat moderna líquida– consisteix en la rapidesa en que aquestes es tornen obsoletes i, per tant, la incapacitat dels agents per arribar a conèixer-les adequadament abans de que aquestes desapareguin o siguin reemplaçades per altres més noves i/o modernes. Aquesta situació provoca que les entitats educatives i organitzacions, tant les grans com les petites, hagin de tenir una mentalitat oberta – a vegades en contradicció a la por d’aquestes pel fet de no tenir completament sota control la eina i les possible conseqüències problemàtiques que pot originar.

Alguns dels reptes associats detectats en l'ús de les xarxes socials són[8]:

  • Gestió de l'anonimat dels alumnes: les xarxes obertes del tipus de Facebook o Twitter poden ser emprades per qualsevol, en qualsevol moment. Els estudis que relacionen les preocupacions personals per la privacitat i el comportament en línia sorprenentment revelen que les persones que expressen una gran preocupació sobre la privacitat personal no són les que més es preocupen pel seu comportament en internet.[42] Encara que la informació que s'explicita és voluntària, els usuaris es van trobant progressivament més còmodes aportant un major detall de privacitat. Aquest comportament poden vindre donats per dues circumstàncies: per una banda, l'usuari és incapaç de recordar el nombre de voltes que ha compartit informació personal i, en segon lloc, desenvolupen una confiança en el sistema basada una falsa creença de seguretat aportada per les mateixes webs que asseguren la integritat de les dades dipositades. Però la preocupació sobre l'accés i difusió de les dades presenta reptes que no ajuden a difondre confiança, pel que es presenta com un obstacle per a l'ús de xarxes socials en l'educació.
  • L'autenticitat de les relacions: entesa com la manca de feedback entre pars. La manca d'un mode de verificació que la informació exposada a la xarxa social és totalment real no contribueix a l'ús d'aquestes en fites educatives, especialment si es tracta d'alumnes amb un grau de desenvolupament psicològic més bàsic i si no tenen formació en l'ús de les noves tecnologies per aquest fi.
  • Inversió de temps: fer ús de les XXSS pot comportar càrregues de treball excessives. L'estudi de la web Azureim demostrà que els efectes de passar molt de temps a xarxes socials per a l'educació són tant físics com psicològics. Pot causar, entre altres problemes, falta de motivació per l'aprenentatge ja que la presentació del material potser no és motivadora, sense àudios o vídeos, il·lustratius del tema.
  • Autoria i propietat intel·lectual en els espais públics de col·laboració.
  • Qualitat de les interaccions, ja que el nombre d'aquestes no està vinculat a la quantitat ni la qualitat de l'aprenentatge.
  • Rellevància i credibilitat de les fonts citades, un punt que l'alfabetització informacional pot pal·liar.

Relacionat amb aquests reptes, l'ús incorrecte d'aquestes xarxes poden derivar a l'infant o jove a patir dues grans problemàtiques o riscos que afecten específicament als alumnes en l’àmbit educatiu respecte l’ús de les XXSS a les aules: la Ciberadicció o conducta addictiva i el Ciberbullying[43].

Problemàtiques Descripció Indicadors
Ciberadicció o Conducta Adictiva Definit com un patró de comportament caracteritzat per la pèrdua de control respecte a l'ús d'Internet. Aquesta conducta pot derivar en un aïllament o manteniment incorrecte de les relacions socials de l'infant o jove així com de l'activitat acadèmica, salut i higiene personal, etc. Es poden generar situacions de dependència, abstinència i, fins i tot, pèrdua de control de la realitat. Temps d'ús en augment, rendiment acadèmic disminuït, gran irritabilitat i/o depressió, nervis i ansietat en estar fora d'internet, deixar de banda les relacions socials físiques, augment d'hàbits nocturns a través de l'ordinador, pendent constantment dels missatges telefònics. Presenta l'anomenat vibració fantasmal i habitualment el primer que fa al despertar i anar a dormir és mirar el mòbil.
Ciberbullying Es refereix a la forma en què els mitjans de comunicació (internet, telefonia mòbil, llocs web i/o videojocs en línia) poden afavorir la violència i, fins i tot, exercir-la respecte diversos grups de persones. Aquells infants o joves maltractats presencialment, veuen en aquests mitjans una manera d'exercir violència cap al seu grup d'iguals des de l'anonimat. Publicació excessiva d’imatges, memes, dades privades, fer-se perfils falsos etc.

Avaluació d'activitats en les xarxes socials[modifica]

Per tal d’avaluar les activitats que es desenvolupen a les xarxes socials cal fer servir les analítiques d’aprenentatge social o SLA (Social Learning Analytics).

Aquestes són un subconjunt de les analítiques d’aprenentatge més genèriques, les quals tenen els seus fonaments en la intel·ligència de negoci i la mineria de dades educacionals o EDM (Educational Data Mining), sobre tot en les aplicacions en entorns virtuals d’aprenentatge. Degut a les transfomacions produïdes al web les analítiques han passar de fer-se servir per la recol·lecció i mesura de dades per part dels administradors d’institucions educatives primer, a l’estudi i millora dels processos educatius on estan involucrats tant docents com discents en segon terme, i a l’análisi de les interaccions dels aprenents en entorns col·laboratius en línia[44].

Alguns autors afirmen que l’avaluació sumativa, basada en resultats (questionaris, examens, etc), ja no permet copsar tota l’activitat de l’aprenentatge alguns autors proposen l’ús de les SLA com a eines complementàries als processos avaluatius. Donades les característiques de l’aprenentatge social en línia no hi ha una un únic tipus d’analítica sinò que se’n desprenen dos grups, les quals permeten mesurar els contextos col·lectius (inherents) i aquelles que mesuren els contextos de caire individual però amb atributs col·lectius (de socialització).

Dintre de les primeres s’hi troben les analítiques de xarxa social, les quals combinen  matemàtica (teoria de grafs) i sociologia i comunicació (estudi de les relacions comunals) per tal d’analitzar la creació de comunitats dins de la xarxa i el grau de cohesió, densitat, i de la centralitat de l’individu dins aquella xarxa. Existeixen diferentes eines per portar a terme les analítiques com per exemple, SNAPP, Gephi o Mzinga. Alguns autors destaquen la necessitar de realitzar dos anàlisi: tenint en compte des del punt de vista de l’individu i des del punt de vista de la xarxa com un tot.

Les analítiques de xarxa social (inherents) no son les úniques ni aporten tota la informació que en determinats casos pot ser necessària per avaluar l’activitat dels alumnes, com per exemple quan es dessitja saber de què s’està parlant a la xarxa i per què s’està fent. Entre les analítiques de socialització que porten a terme aquesta anàlisi hi trobem les analítiques de contingut i les analítiques de contexte.

Exemples[modifica]

  • Brainly: xarxa social basada en l'intercanvi de coneixements, idees i ajuda mutua. El dirigeix a famílies, estudiants i docents amb l'objectiu de resoldre dubtes.
  • Docsity: xarxa social que permet consultar apunts, noticies o vídeos relacionats amb diferents matèries escolars.
  • Edmodo: plataforma educativa que funciona com a xarxa social en la que participen docents, famílies i alumnes. Permet crear grups tancats i privats, enviar documents o compartir enllaços entre altres funcionalitats.
  • Eduskopia: plataforma d'innovació social que treballa per la divulgació i formació dels coneixements i competències digitals que necessita la societat per adaptar-se i treure profit als entorns tecnològics i socials.
  • Todoele: dirigit a docents d'espanyol com a segona llengua i llengua estrangera. Pretén ser un espai de trobada i d'intercanvi d'idees.
  • Otra Educación: escola virtual amb estructura de xarxa social dirigida a professors i alumnes de primària i secundaria.
  • RedAlumnos: plataforma que posa en contacte a docents i alumnes, de manera que el professor pot impartir cursos online i recolzar les seves classes presencials.
  • Leoteca: comunitat infantil que permet als usuaris compartir experiències de les seves lectures.
  • Interuniversidades: xarxa social i buscador de carreres universitàries lliure i gratuït per estudiants de tot el món. Permet a l'usuari compartir experiències i documents així com realitzar un test per decidir el seu itinerari educatiu..
  • Cibercorresponsales: xarxa de blogs i xarxes socials en la que nois i noies menors de 18 anys poden expressar les seves inquietuds i pensaments. La participació és grupal.
  • Schoology: plataforma dirigida a alumnes i professors. Permet formar debats i qüestionaris d'avaluació entre altres possibilitats.
  • Internet en el Aula: xarxa social destinada a que els docents comparteixin recursos, materials i experiències.
  • Clipit:entorn educatiu que permet aprendre ensenyant. Els estudiants tenen la possibilitat de crear vídeos i avaluar els resultats dels seus companys.
  • The Capsuled: punt de trobada per famílies, docents, escoles i totes aquelles persones interessades en l'educació. El seu funcionament es basa en càpsules informatives.

De l'educació a l'organització: Enterprise Social Media[modifica]

L'ús de les XXSS han anat evolucionat i el seu ús en l'àmbit empresarial també s'ha anat adaptat a les necessitats emergents. Al parlar de XXSS en aquest àmbits sorgueix el concepte de "Enterprise Social Media"[45]o EMS com:

Plataformes basades en web que permeten als treballadors són:

  1. Comunicar missatges amb companys de feina específics o transmetre missatges a tota l'organització
  2. Indicar explícitament o implícitament revelen companys de feina particulars com a socis de comunicació
  3. Publicar, editar i classificar text i fitxers vinculats a ells mateixos o a altres persones
  4. Veure els missatges, les connexions, el text i els fitxers comunicats, publicats, editats i ordenats per qualsevol altra persona de l'organització en qualsevol moment de la seva elecció.

Però l’aspecte més important de l’ESM, a part de les esmentades en la definició anterior, correspon al fet que tota la informació i activitats queden registrades, emmagatzemades i a l’abast dels usuaris - en el cas dels processos interns - en qualsevol moment. Per tant, els usuaris o treballadors no necessiten ser testimonis presencial d’una interacció in situ sinó que poden aprofitar la informació social emmagatzemada en el host de la XXSS i fer-ne ús sempre que ho requereixen.

Aquests coneixements obtinguts a través de les eines i plataformes de comunicació asincróniques s’enfoquen en dos àmbits:

  • Coneixement instrumental: és aquell coneixement sobre com fer alguna cosa.
  • Metaconeixement: és el coneixement sobre què i com coneixen altres persones de l’organització.

Tenint en compte aquest dos àmbits de comunicació, les organitzacions fan ús de les Social Media o XXSS en dos vies:

  • Comunicació Organitzativa privada o interna[46]: plataformes específicament dissenyades per cobrir les necessitats de comunicació dels treballadors d’una determinada organització o entitat. Aquests mitjans, com especifiquen Patrick et al (2015), es coneixen com “Enterprise Social Media[45]” i es troben enfocades a oferir una versió més professionalitzadora de les XXSS amb l’objectiu de maximitzar la productivitat de forma contínua.
  • Comunicació Social pública o externa: enfocada en múltiples, la comunicació externa es troba enfocada a donar resposta a dos factors: màrqueting i atenció al client. Les XXSS permeten a l’empresa o entitat poder-se donar a conèixer al món i alhora permetre que els seus clients o usuaris puguin formar part d’ella i dir la seva.

XXSS i Management[modifica]

L'ús de les XXSS a l'empresa parteix de l'ús comunicatiu extern o intern de les mateixes[46]. Segons la necessitat, qualsevol de les XXSS actuals poden tenir una funció professionalitzadora més enllà de la funció original per la qual van ser creades.

L'aparició d'ESM en l’àmbit empresarial s’ha enfocat en 3 grans àmbits:

  • L‘ús de XXSS lliures disponibles com Facebook, Google+ i Twitter.
  • L'ús i la implementació de programari lliure o de propietat, ja sigui instal·lat en servidors propis d'una empresa o adquirides com a servei de programari allotjat (basat en núvol).
  • Solucions privades pròpies, sovint construïdes com prototips per proveïdors de programari per a la posterior incorporació a ofertes comercials.

Els beneficis generats per aquestes plataformes inclouen:

Beneficis de les ESM en l’àmbit empresarial[47]
Tipologia de beneficis Descripció
Social La participació activa a través d’aquestes plataformes promou la inclusió del treballadors dintre de la comunitat organitzativa i tenir una millor perspectiva de la mateixa
Informatius Permet als treballadors obtenir informació sobre idees i assistència per resoldre problemes relacionats amb l’àmbit organitzatiu i/o relacionat amb el sector d’actuació.
Econòmics Permet a l'empresa oferir el seus productes i/o serveis així com altres accions enfocades a l'atenció directa amb el client.

L'obtenció del màxim rendiment d'aquestes plataformes en qualsevol dels àmbits parteix d'establir una bona planificació i delimitar els objectius a assolir. A nivell empresarial, aquest procés s'anomena Social Media Plan[48]i el podem entendre com aquell document que pretén establir els fonaments d'una marca o servei a través de la creació d'una comunitat online mitjançant l'ús de plataformes socials, amb accions i estratègies específiques prèviament marcades.

Aquest procés s'integra de 10 passos:

  1. Establiment de metes i objectius: cal que aquests siguin quantitatius, qualitatius, reals i, per sobre de tot, assumibles. Lo més important consisteix en que la informació obtinguda es pugui mesurar pel seu posterior anàlisi.
  2. Detecció del públic objectiu social: no només identificar el públic i les seves característiques sinó també les plataformes socials que més utilitzen.
  3. Investigació i estudis de mercat: sondejar i investigar anteriors processos de Social Media Plan per poder-nos fer una idea respecte l'àmbit d'actuació.
  4. Monitorització de la conversa: no únicament converses sinó també tendències, accions, audiències, etc.
  5. Enfoc i punt de vista: explicitar l'enfoc suposa delimitar clarament al públic destinatari l'objectiu o metes a assolir.
  6. Definició de les estratègia: establir el pla estratègic de les accions a executar durant el procés del Social Media Plan.
  7. Especificacions de les accions tàctiques: començar a pensar en generació de tràfic, concursos, promocions, newsletters, etc; per donar a conèixer la marca o servei.
  8. Desenvolupament del Pla de Continguts: iniciar els tràmits per redactar els continguts que volem transmetre al públic i, encara més important, establir un calendari de publicacions.
  9. Elecció de métriques, KPIs i eines analítiques: establir el millor mètode per definir els valors que permetran avaluar si l'estratègia es desenvolupa de manera òptima.
  10. Producció, automatització i publicació de continguts: última fase centrada en les accions pròpies elaborades tenint en compte el Pla de Continguts.

Referències[modifica]

  1. ↑ Gunawardena, Charlotte «A theoretical framework for building online communities of practice with social networking tools». Educational Media International, 46, 18-03-2009, pàg. 3-16. DOI: https://doi.org/10.1080/09523980802588626.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The role of social networks in students’ learning experiences» (en anglès), Desembre 2007. [Consulta: 25 març 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 Reo, Rick; Dabbagh «Back to the Future: Tracing The roots and learning affordances of social software». Back to the Future: Tracing The roots and learning affordances of social software, January 2010.
  4. ↑ Sobrino Morrás, Ángel Proceso de enseñanza-aprendizaje y web 2.0: valoración del conectivismo como teoría de aprendizaje post-constructivista.
  5. ↑ 5,0 5,1 Codina, L (2009). - ¿Web 2.0, Web 3.0 o Web Semántica?: El impacto en los sistemas de información de la Web. Universidad Pompeu Fabra, I Congreso Internacional de Ciberperiodismo y Web 2.0. Bilbao: Noviembre 2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 McLoughlin, Catherine; Lee, Mark «Personalised and self-regulated learning in the Web 2.0 era: International exemplars of innovative pedagogy using social software». Australasian Journal of Educational Technology, vol. 26, no. 1, 2010, pàg. 28-43.
  7. ↑ Tiryakioglu, Filiz; Erzurum, Funda «Use of Social Networks as an Education Tool». CONTEMPORARY EDUCATIONAL TECHNOLOGY, 2(2), 2011, pàg. 135-150.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Social Networking Websites as an Innovative Framework for Connectivism» (en anglès). CONTEMPORARY EDUCATIONAL TECHNOLOGY, 2012. [Consulta: 17 març 2018].
  9. ↑ Bell, Frances «Connectivism: Its place in theory-informed research and innovation in technology-enabled learning». International Review of Research in Open and Distance Learning, 12(3), 2011, pàg. 98-118.
  10. ↑ Duffy, T. M.; Cunningham, D. J. «Constructivism: Implications for the Design and Delivery of Instruction». Handbook of Research for Educational Communications and Technology, 1996.
  11. ↑ Brown, John Seely; Collins, Allan; Duguid, Paul «Situated Cognition and the Culture of Learning». Educational Researcher Vol.18, No.1, 1989, pàg. 32-42.
  12. ↑ Anderson, T.; Dron, J. «Three Generations of Distance Education Pedagogy». International Review of Research in Open and Distance Learning, 12(3),, 2011, pàg. 80-97.
  13. ↑ Graven, M. «Investigating mathematics teacher learning within an in-service community of practice: The centrality of confidence». Educational Studies in Mathematics, 57(2), 2004, pàg. 177-211.
  14. ↑ Boyd, D.; Ellison, N. B. «Social network sites: Definition, history, and scholarship». Journal of Computer-Mediated Communication, 13(1), 17-09-2007.
  15. ↑ Dede, Chris «A Seismic Shift in Epistemology». EDUCAUSE Review, vol. 43, no. 3, May/June 2008, pàg. 80-81.
  16. ↑ «Handbook of Emerging Technologies for Learning» (en anglès). elearnspace.org, Març 2009. [Consulta: 20 març 2018].
  17. ↑ Baggaley, J. «Thesis and antithesis». Distance Education, 33(1), 2012, pàg. 117–123.
  18. ↑ 18,0 18,1 Boitshwarelo, B. «Proposing an integrated research framework for connectivism: Utilising theoretical synergies». International Review of Research in Open and Distance Learning, 12(3), 2011, pàg. 161-179.
  19. ↑ «learning_technologies/ cetl/HETL.pdf Handbook for emerging technologies for learning.». [Consulta: Retrieved on 25 July 2011].
  20. ↑ «learning_technologies/ cetl/HETL.pdf Handbook for emerging technologies for learning.».
  21. ↑ Tracey, R «Instructivism, constructivism or connectivism?». Training & Development in Australia, pàg. 36(6), 8-9..
  22. ↑ Guder, C. «A look at the theory of connectivism.». Public Services Quarterly, 6,, pàg. 36–42.
  23. ↑ Siemens, G. Connectivism: A learning theory for the digital age., 2004.
  24. ↑ Ellison, N. B.; Steinfield, C.; Lampe, C. «The benefits of Facebook “friends”: Social capital and college students’ use of online social network sites». Journal of Computer-Mediated Communication, 12(4), 2007, pàg. 1143-1168.
  25. ↑ Starkey, L. «Teachers’ pedagogical reasoning and action in the digital age». Teachers and Teaching: Theory and Practice, 16(2), 2010, pàg. 233–244.
  26. ↑ Guder, C. «Patrons and pedagogy: A look at the theory of connectivism». Public Services Quarterly, 6, 2010, pàg. 36–42.
  27. ↑ Campanario, Juan Miguel El enfoque conexionista en psicología cognitiva y algunas aplicaciones sencillas en didáctica de las ciencias..
  28. ↑ «[h9p://digitalcommons.unl.edu/libphilprac/1476 Teaching Information Literacy via Social Media: An Exploration of Connectivism]» (en anglès). Library Philosophy and Practice (e-journal).1476, 2016. [Consulta: 25 març 2018].
  29. ↑ «Connectivism: A learning theory for the digital age» (en anglès). International Journal of Instructional Technology & Distance Learning 2(1), 2005. [Consulta: 20 març 2018].
  30. ↑ Tu, C.; Sujo-Montes, L.; Yen, C.; Chan, J.; Blocher, M. «The integration of personal learning environments & open network learning environments». TechTrends: Linking Research & Practice to Improve Learning, 56(3), 2012, pàg. 13-19. DOI: 10.1007/s11528-012-0571-7.
  31. ↑ Jalal, Ashraf; Zaidieh, Yousef «The Use of Social Networking in Education: Challenges and Opportunities». World of Computer Science and Information Technology Journal (WCSIT) Vol. 2, No. 1, 2012, pàg. 18-21.
  32. ↑ Sparrow, B.; Liu, J.; Wegner, D. M. «Google effects on memory: Cognitive consequences of having information at our fingertips». Science, (6043), 2011, pàg. 776.
  33. ↑ 33,0 33,1 McBride, M. F. «Reconsidering information literacy in the 21st century: The redesign of an information literacy class». Journal of Educational Technology Systems, 40(3), 2012, pàg. 287-300.
  34. ↑ Johnson, C.; Burclaff, N. «Making social media meaningful: Connecting missions and policies». Chicago: Association of College and Research Libraries, 2013, pàg. 399-4.
  35. ↑ Kimmerle, J.; Moskaliuk, J.; Oeberst, A.; Cress, U. «Learning and collective knowledge construction with social media: A process-oriented perspective». Educational Psychologist, 50(2), 2015, pàg. 120-137. DOI: 10.1080/00461520.2015.1036273.
  36. ↑ Wan, M. H. W. H.; Mohd, N. A. R.; Zinatul, A. Z; Wan, K. M.; Noor, I. Y. «A method for finding investor through internet marketing strategy». Australian Journal of Basic and Applied Sciences, 5(12, 2012, pàg. 1841-1849.
  37. ↑ 37,0 37,1 Cook, V. «Learning everywhere, all the time». The Delta Kappa Gamma Bulletin, 2012, pàg. 48-51.
  38. ↑ Rahimi, E.; Van den Berg, J.; Veen, W. «Investigating teachers' perception about the educational benefits of Web 2.0 personal learning environments». E-learning Papers, (35) - Open Education Europa, 2013.
  39. ↑ Balci, B. «E-ogrenme sistemindeki basari faktorleri. In U. Demiray, G. Yamamoto, M. Kesim. (Eds.).». Turkiye’de e-ogrenme: Gelismeler ve uygulamalar, pàg. 465-480.
  40. ↑ Rodríguez Fernández, Óscar. Curso de Community Manager (en castellà). EDICIONES ANAYA MULTIMEDIA (GRUPO ANAYA, S.A). Juan Ignacio Luca de Tena, 15. 28027, Madrid: Anaya Multimedia, 2015, p. 455. ISBN 978-84-415-3681-4. 
  41. ↑ Area i Pessoa, Manuel i Teresa «De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0». COMUNICAR 1134-3478; e-ISSN: 1988-3293; Edición Preprint, 2012, pàg. 1-8.
  42. ↑ Dwyer, C. «"Trust and privacy concern within social networking sites A comparison of Facebook and MySpace",». Proceedings of the Thirteenth Americas Conference on Information Systems,, Keystone, Colorado August 09 - 12 2007..
  43. ↑ Arab, E & Díaz, A (2015)Impacto de les Redes Sociales e Internet en la Adolescencia: Aspectos Positivos i Negativos. [REV. MED. CLIN. CONDES - 2015; 26(1) 07-13], p 1-7
  44. ↑ Buckingham, S.; Ferguson, R. «Social Learning Analytics». Educational Technology & Society, 15(3), 2012, pàg. 3–26.
  45. ↑ 45,0 45,1 Leonardi, P. M., Huysman, M., & Steinfield, C. (2013). Enterprise social media: Definition, history, and prospects for the study of social technologies in organizations. Journal of Computer-Mediated Communication, 19(1), 1-19. DOI: 10.1111/jcc4.12029
  46. ↑ 46,0 46,1 Patrick, T; Jones, S; Watson, M & Welch, E (2015). - Social media in the workplace. 16th Annual Meeting of the Association of Internet Researchers, p. 1-4
  47. ↑ Leonardi, P. M., Huysman, M., & Steinfield, C. (2013). Enterprise social media: Definition, history, and prospects for the study of social technologies in organizations. Journal of Computer-Mediated Communication, 19(1), 1-19. DOI: 10.1111/jcc4.12029
  48. ↑ Rodríguez Fernández, Óscar. Curso de Community Manager (en castellà). EDICIONES ANAYA MULTIMEDIA (GRUPO ANAYA, S.A). Juan Ignacio Luca de Tena, 15. 28027, Madrid: Anaya Multimedia, 2015, p. 455. ISBN 978-84-415-3681-4. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Laieta2018/proves&oldid=19810534»