Usuari:Montsejuve/proves

Ramon Farré Nin "Goya"

Ramon Farré i Nin "Goya" (Santa Margarida i els Monjos, ?? de ?? de ???? - Vilafranca del Penedès, 5 de gener de 1990 ) fou un dels grans impulsors de la música jazz a Catalunya, d'ençà la dècada de 1930. Fundà el Hot Club Vilafranca (1935-1937) i el Club de Jazz Vilafranca (1953-1972), entitats que presidí i que va abrandar amb tossuderia. Farré va organitzar jam sessions, concerts, trobades i cicles de jazz; va engegar i promoure formacions musicals, com ara l'Orquestrina Royalty –rebatejada el 1934 com a Royalty Jazz Orchestra– o el Ferrari Jazz Quartet (1934). Així mateix, va promoure grups, orquestres i músics a les beceroles de la seva trajectòria professional –La Locomotora Negra ??????, ?????? o ????, entre d'altres– i va contribuir a difondre el treball de personalitats consagrades del món del jazz, tant a Vilafranca com al Principat.

Biografia

Ramon Farré Nin va néixer el ?? de ?? de 19?? als Monjos.

Fill d'un espardenyer.

Amb 20 anys, viatjà a París per conèixer tècniques, talls i modes de perruqueria. Durant l'estança a la capital francesa freqüentà locals de jazz. Conegué a Josephine Baker + altres músics de jazz.

En retornar de París, el 193?, es va establir a Vilafranca per treballar de perruquer a "Cal Goya", d'on prové el sobrenom amb què popularment se'l coneixia.

Es va casar amb Manela Cortadella Marimon el 19?? i el 19??, (per primera vegada, en temps de la República; per segona vegada, un dia del llarg i terrible període blau del franquisme, El règim havia invalidat el matrimoni i exigia nous papers i el pas per l'església..

Amb Manela Cortadella, Farré va regentar un negoci de perfumeria.

Era un expert en arts de pesca amb canya. Al costat de colònies i sabons de la perfumeria, venia esquers, hams, ploms, rodets i canyes

La passió pel jazz que París li havia encomanat, el motivà a fundar el tercer hot club de Catalunya, l'any 1935. Connexió Hot Club vilafranca amb el Hot Club de Barcelona.

La Guerra i la post-guerra.

Ràdio Amèrica gravacions....

La Fundació del Jazz Club Vilafranca el 1953

Les coneixences i l'organització de concerts + festival jazz Casino vilafranca

Reconeixements???

Final: Tancament botiga, malaltia Maneleta, mort RFN.

Hot Club Vilafranca

ULL! CÒPIA LITERAL

L’arribada del segle XX va suposar una transformació molt important de l’activitat musical. Després de les transformacions experimentades al segle XIX en la difusió, l’educació, la composició, les formacions..., al primer terç del segle XX hi ha nous canvis, un dels quals és l’arribada de la música del jazz, o música moderna, que comportà canvis en la concepció harmònica i rítmica, en les agrupacions musicals, en el model d’audicions musicals i en els instruments. El jazz va suposar un trencament i una transformació de la música popular de casa nostra.

Els músics vilafranquins no van viure d’esquena aquest fenomen. Joan Vinyals, Dino Ferrari, Tomàs Berdié... de seguida s’hi arrapen i participen o dirigeixen formacions com l’Orquestra Planas de Martorell, l’Oriental Jazz (1928) i el Ferrari Quartet Jazz (1934).

El primer grup de jazz que va actuar a Vilafranca va ser una orquestra americana, popularment anomenada “orquestra de negres” que l’any 1930 va fer una gira pel Principat. A la vila la seva actuació va ser del tot exitosa. L’exotisme i la novetat que la van acompanyar són dignes de remarcar. Segons comenta la premsa, aquell any la plaça de la vila només es va omplir dues vegades: per la Festa Major a l’Agost i en motiu d’aquest concert el mes de gener. A la Gaseta de Vilafranca se’ns diu que aquesta formació: “ens alegrà i tot Vilafranca es bellugà”. Es destaca que amb ella ha arribat l’arrítmia, el saxofon i la dissonància.

Aquest fet fou cabdal per a que Ramon Farré “Goya” (després d’estar París) fos, amb Ramon Evaristo, un dels fundadors del Hot Club de Jazz de Vilafranca l’any 1935, el qual de seguida comptà amb orquestra pròpia: la Royalty Jazz (que actuà arreu de Catalunya (Tortosa, Terrassa...). De fet, la popularització de la música de jazz arreu del Principat hi va col•laborar el Hot Club de Barcelona, al qual es vinculà el de Vilafranca.

• 20/12/1935. El grup d'aficionats crea oficialment el Hot Club de Vilafranca. La seva creació va seguir l'exemple de Barcelona, on un grup d'entusiastes i aficionats al jazz impulsaren la creació d'una entitat amb l'objectiu de divulgar la música de jazz en totes les seves formes i característiques i de fomentar una sòlida i ferma cultura musical entre els seus associats. Els seus primers regidors van ser Ramon Farré Nin com a President, Eudald Besolí Rahuet de vicepresident, Joan Trens Ribas de secretari, Antoni Figueras Tutusaus de tresorer i de vocals Antoni Coral Magriñà, Joan Balaguer Ventura, Vicenç Balañà Català, Joan i Claudi Mata.La direcció tècnica anava a cura del compositor Ramon Martínez (Ramon Evaristo), amb seu al Casino Unió Comercial (la majoria en són socis). La reunió fundacional va ésser al teatre principal (ara Cal Bolet), el 20 de desembre de 1935. Al cap de poc s'organitzà la primera sessió al Casino, el 14 de març de 1936, amb una audició de discs, projecció de films de jazz (el preu de l'entrada era d'una pesseta). Es presentà l'orquestra del Hot Club de Vilafranca, de la qual en va sortir més tard, el Quintet del Hot Club de Vilafranca.
• 1937/1952. Amb la guerra civil, el Hot Club es va dissoldre i després la música jazz es va prohibir.

L'arribada del jazz a Catalunya

• Autores: Oriol Oller
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, 0210-0150, Nº 351, 2009, págs. 36-43
• Idioma: catalán

http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/66106

Club de Jazz Vilafranca

ULL! CÒPIA LITERAL

Després de la Guerra Civil l’activitat es va reprendre l’any 1953, com a Club de Jazz, i durà fins a finals de la dècada del 1980. Cada any organitzà un festival de jazz en què s’hi van estrenar agrupacions (com la Locomotora Negra), hi van actuar assíduament músics catalans (com Tete Montoliu) i hi van participar músics estrangers de renom (com Chris Barber).

D’aquesta ferma activitat n’han sortit noms imprescindibles del jazz i de la música popular a Catalunya com Ramon Evaristo i Jànio Marti.

• 1937/1952. Amb la guerra civil, el Hot Club es va dissoldre i després la música jazz es va prohibir.

• 01/01/1953. Socis de l'antic Hot Club de Vilafranca i uns quants socis del Casino Unió Comercial, formen el Club de Jazz Vilafranca (és una secció del Casino), presidit també per en Ramon Farré i Nin "Goya". Va tenir una gran activitat fins l'any 1972, que es va dissoldre.
• 16/04/1964.  En la citada data, va tenir lloc l'actuació de l'orquestra americana Chris Barber's Jazz, memorable audició que en Ramon Farré, va aconseguir portar al Casino de Vilafranca, al preu de 12.000 pessetes, subvencionades per Caixa Penedès.

• 1960/1970. Matinals al Casino. Les dècades del 60 i 70 van ésser d'una gran activitat jazzística a Vilafranca. Les primeres figures del país van passar per les concorregudes matinals del Casino, entre elles recordem Tete Montoliu, Núria Feliu, el contrabaixista Eric Peter, el bateria Billy Bruchs, les bandes New Orleans Jazz Band, La Locomotora Negra i el grup Lone Star.
• 1975. Un grup d'amics fan un Club de Jazz, sense estatuts ni registre oficial. Fou presidit simbòlicament per Raimon Huguet i els següents components, Josep M. Sivill, Santi i Eudald Besolí, Pere Geli, Jaume Fontanals, Fèlix Solsona, Lluis Casas, i Jordi Pujol, amb activitat al Club Zhivago, després al Casino i més tard al Pub Trànsit.

17/02/2006. Es constitueix l'actual Jazz Club Vilafranca,

Llegat

Al llarg de la seva vida, Ramon Farré "Goya" va mantenir contacte amb moltes de les grans figures del jazz internacional, amb les quals solia cartejar-se. La correspondència entre Farré i les grans estrelles del jazz és només una petita part del seu llegat. A resultes del seu compromís amb el jazz, la seva proclivitat pel col·leccionisme i la seva constància en la compilació de documents, "Goya" va acumular un fons patrimonial ingent compost per fotografies, cartells, programes, fulletons, partitures, revistes i enregistraments sonors. Un fons que reflecteix de viu en viu la història del jazz a Catalunya.

Referències

Lluís Cercós Casalé (Vilafranca del Penedès, 13 de maig de 1956 - 27 de febrer de 1993) pintor, professor de dibuix i pintura. Va estudiar Batxillerat a l'escola Sant Ramon de Penyafort i viatjà a Grècia amb Antoni Piqué qui l'inicià en l'escriptura de la poesia i li va despertar un pregon interès per la cultura clàssica. Acabat el COU a l'Institut Ausiàs March de Barcelona, entrà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona seguint els passos del seu pare, Daniel Cercós Villarroya, i dels seus dos germans grans, metges de professió. Durant els primers anys a la Universitat, va combinar els estudis de medicina amb els de psicologia, els quals va abandoanr a ran d'un viatge a Roma i Florència l'estiu de 1973. De tornada a Barcelona, va decidir dedicar-se a l'estudi de la pintura i es va matricular a la Facultat de Belles Arts "Sant Jordi". El 1975 va realitzar la seva primera exposició individual a la sala de la Caixa de Pensions de Vilafranca en què presentà dibuixos a llapis i bodegons. El 1978 es va llicenciar en Belles Arts i començà a impartir classes de dibuix a l'Escola Aula de Sant Cugat del Vallès. El 1981 va retornar a Vilafranca i s'incorporà a l'Escola d'Arts i oficis Artístics del Penedès com a professor de dibuix i pintura, treball que mantingué fins a la seva mort.Cercós va compaginar sempre la seva tasca docent amb estudis i investigacions sobre teoria de l'art i procediments pictòrics, alhora que escrivia poesia, pintava i anotava primmiradament fragments de lectures i de somnis. Entre 1981 i 1987 va participar en diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Vilanova i Vilafranca i realitzà els primers retrats. El 1987 efectuà una mostra en solitari al bar Zè de Vilafranca en què es posà de manifest el seu interès per l'estudi de la teoria del color i per les tècniques emprades pels grans mestres de la pintura, així com la seva obcecació per allunyar la seva obra tant de les tendències en pictòriques en boga, com de la recreació de models pictòrics preexistents. D'ençà el 1987, el seu treball com a pintor se centrà sobretot en la investigació de la forma, la figura, la composició, l'espai i el color com a elements expressius, d'una banda; i en l'experimentació de temes onírics, fortament personals o bé carregats de referents intel·lectuals, per altra. El 1988, va traslladar la seva residència al carrer Valldonzella de Barcelona, on va compartir habitatge amb Eulàlia Valldosera, també pintora. De l'etapa de Valldonzella en van sorgir les sèries de tremp d'ou presentades a les edicions del Fir'art de 1988 i 1989, i els olis sobre paper que mostrà en la seva darrera exposició, el 1991, a la galeria Kaixú de Vilafranca del Penedès. El trasllat a Barcelona li va permetre perfeccionar la pintura de model al Cercel Artístic de Sant Lluc i endegar el seu treball de grau (Tesina) que va deixar inacabat en emmalaltir el 1992. Es tractava d'una recerca sobre l'obra dels pintors de les primeres avantguardes en què Cercós palesà les diferències entre l'obra escrita i la pràctica pictòrica d'artistes com ara Kandinsky, Klee, Itten, Malevic, Mondrian, Léger, Derain, Dalí o De Chirico. El 2007, el Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca li va dedicar una exposició antològica que palesava la versatilitat, maduresa i originalitat de la seva pintura.