Usuari:Pallares/Río Gallegos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Geografia[modifica]

Fauna[modifica]

La ciutat de Riu Gallecs compta amb una de les majors riqueses animals, tant dins com en els seus voltants. Es poden trobar la loica, ostrero austral, guineu colorida, el biguá o el ceniciento.

  • Zorzal patagónico: és un ocell gran, amb el dors marró fosc, amb el ventre i pit grocs ocre pàl·lid. La gola és blanca, tacada de negre i el bec i les potes són grogues.
  • Guineu grisa: el pes mitjana és de 3 kg. Pelatge de color groguenc i negre grisenc. Potes color bayo pàl·lid i la part interior blanca. És d'hàbits nocturns i els seus hàbits alimentaris són amplis, tant mengen aus com a rosegadors, llebres v fruits. De vegades s'ajunten per caçar preses grans, com a ovelles, encara que ho fan en moments de gran escassetat alimentosa. Sovint caven galeries grans de 3 a 5 m de llarg, amb diverses càmeres (de cria, de reserva) i amb una entrada principal i unes altres per a casos de perill. Mesura 75 cm de llarg entre cap i coll i 33 cm la cua.
  • Guanac: presenta peülles en els dits. És un animal conspicu, que mesura 1,1 m a l'altura de la creu. El coll és llarg, igual que les potes. El pelatge és espès i lanoso de color marró vermellós més ataronjat groguenc en els flancs, blanc en el coll, el ventre i les potes i grisa en el cap. Es denomina "chulengos" a la cria de fins a tres setmanes de vida, que es caracteritza per presentar el pèl de color canyella. És herbívor. En Santa Creu viu en llocs oberts, en l'estepa, sense penetrar en el bosc com fan en Terra del Foc.
  • Ñandú petiso: el cap, el coll i el dors del cos són gris marró a castanyer, punteado de blanc. La zona ventral és blancuzca, igual que les plomes que cobreixen la part superior del tars. Viu en l'estepa, on menja llavors, fulles i branques de plantes a més d'insectes i petits vertebrats. Diverses femelles col·loquen els seus ous en nius realitzats en el sòl per un mascle. Els ous són incubats pel mascle, que continua cuidant després les cries o charitos.
  • Chingolo: és un petit ocell, de 12 cm i és marró dorsalment, jaspiat de negre. Amb un semicopete gris i cara negra amb galtes grises. La gola és blanca amb un collaret incomplet de color canyella que va des del clatell fins al pit. La part ventral és blancuzca. Viu en tots els ambients terrestres, inclosos els ambients poblats.
  • Flamenc Austral: és gran au aquàtica de 70 cm i el seu color és salmó, rosat, amb cobertes vermelles que tapen les remeras negres. El bec és gran, de color blanc rosat amb meitat apical negra, adaptat per filtrar invertebrats dels fons lodosos de les llacunes i la costa de mar. Les potes són llargues, celeste grisenques, amb genolls i peus carmín. Habiten les llacunes dolces i salobres i els estuaris.
  • Cauquén comú: és un au semblant a una oca, de 54 cm i en el mascle el plomatge és blanc, barrado de negre en dors, flancs, coll i la part ventral. Les potes i el bec són negres. La femella és marró castanyer, amb ocre en el cap i l'esquena i el pit barrados de negre. Ventre barrado de blanc i negre. Les potes són grogues. Viu en els cursos d'aigua en boscos, vegas i esteros patagónicos, on menja pastures tendres.
  • Cigne de coll negre: és molt gran, mesura 80 cm i és semblat a l'oca, del com es diferencia pel cap i el llarg coll negre, la resta és blanca. Sobre el bec presenta una carúncula vermella. Els juvenils presenten cap i coll gris parduzco i la resta parduzco. Viu en ambients d'aigua dolça.

Flora[modifica]

Als voltants de la ciutat de Riu Gallecs es pot apreciar una gran diversitat de plantes natives, dins de les quals una proporció important posseeix potencial ornamental.

Algunes de les espècies que es poden trobar són: calafates, anartrfilos, oxalis, violetes i pensaments, flors de paper, calceolarias, hipoqueris, leucerias, perezias, senecios, mata mora, senecio miser, amancay, lliris i lliris de camp.

Sismicitat[modifica]

La regió respon a la falla Fagnano-Magallanes, un sistema regional de falla sismogénico, d'orientació aquest-oest que coincideix amb el límit transformante entre les plaques Sud-americana (al nord) i Scotia (al sud)., amb sismicitat mitjana; i la seva última expressió es va produir el 17 de desembre de 1949 (66 anys), a les 22.30 UTC-3, amb una magnitud aproximadament de 7,8 en l'escala de Richter[1][2]

Clima[modifica]

El clima de Riu Gallecs és Clima semiárido temperat (BSk segons la Classificació climàtica de Köppen).Per això el clima sol ser ventoso, sec i fred amb algunes nevades durant l'hivern. La temperatura mitjana de la ciutat a l'hivern és de 5ºC en el dia i -2ºC en la nit, mentre que a l'estiu la mitjana és de 19ºC i en la nit sol baixar fins als 7ºC. La temperatura mitjana anual de la ciutat és de 7,6ºC. El mes més plujós és gener, llavors segons lá Classificació climàtica de Köppen és BSkw[3]

També cal dir que el mar té un efecte moderador en el clima de la ciutat i que en dies molt freds la sensació tèrmica sigui molt inferior a la temperatura ambienti gràcies al vent. Són inusuals els dies amb temperatures inferiors -5ºC a l'hivern i superiors a 22ºC a l'estiu.

Precipitacions en Gallecs.

Economia[modifica]

L'economia de la ciutat va ser bàsicament depenent de la ramaderia ovina i la indústria frigorífica des del seu poblament fins a molt entrat el segle XX. El seu port va ser també punt de sortida de productes ramaders i miners com el carbó de Riu Tèrbol. Des de la creació de l'estat provincial, la importància econòmica de l'administració pública va créixer considerablement sent la principal prenedora de mà d'obra de la ciutat. En els últims anys ha ocorregut un important increment de l'activitat petrolífera i gasífera a la regió constituint aquestes al costat del comerç i a la construcció un motor del creixement econòmic de la ciutat.

Avui, el turisme també juga un paper important, especialment a causa de la relativa proximitat al Parc Nacional Les Glaceres. La diversificació de l'economia en els últims anys ha donat lloc a una gran demanda de treballadors encapçalada per una ona d'immigració, especialment des del nord de l'Argentina. En Riu Gallecs està en contrast amb altres parts del país, malgrat els moments de crisis segueix sent la plena ocupació (3,7% de desocupació, 2004).

Referencias[modifica]

  1. Smalley, Robert Jr.; Kendrick, E., Bevis, M.G., Dalziel, I.W.D., Taylor, F., Lauría, E., Barriga, R., Casassa, G., Olivero, E.B., Piana, E. «Geodetic determination of relative plate motion and crustal deformation across the Scotia-South America plate boundary in eastern Tierra del Fuego». Geochemistry, Geophysics, Geosystems, 4, 9,  2003, pàg. 1-19.
  2. «Listado de Terremotos Históricos». Arxivat de l'original el 25 de noviembre de 2015. [Consulta: 9 març 2009].
  3. «Clima:Río Gallegos - Climograma, Diagrama de temperatura y Tabla climática».