Usuari:Quieda/Validació lingüísitica
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Quieda. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La validació lingüística és el procés d'investigar la fiabilitat, l'equivalència conceptual, i la validesa del contingut [1] de les traduccions dels qüestionaris directes als pacients[1] .
Metodologia[modifica]
En la majoria de casos, la validació lingüística fa referència al procés pel qual el text traduït es verifica de forma activa amb pacients de la població d'arribada i dels grups de la llengua d'arribada a través d'entrevistes cognitives [1] . Per exemple, si el qüestionari directe al pacient intenta mesurar els símptomes de la diabetis en una prova a Dinamarca, qui participarà es les entrevistes cognitives seran els pacients danesos amb diabetis, ja que tindran el danès com a llengua materna. Aquest exercici garantirà que tots els termes siguin adequats per utilitzar-los amb la població d'arribada, i que s'expressin i s'entenguin clarament.[2] Aquest exercici també es una eina important per demostrar la validesa del contingut un cop aquest s'hagi de comparar amb el text de sortida. Durant l'entrevista, els participants completen un qüestionari, i després contesten una sèrie de preguntes obertes i expliquen què creuen que significa cada apartar amb les seves pròpies paraules. El resultat d'aquest exercici d'entrevistes cognitives hauria de demostrar aleshores la comprensió de les traduccions per part dels entrevistats, i seria aleshores que si es veiés que la traducció no expressava clarament el significat del text de sortida i provocava confusió o males interpretacions s'hi podrien fer els canvis oportuns. El procés també garanteix una harmonització multilingüe de les traduccions, ja que garanteix que el qüestionari s'entén de la mateixa manera per totes les poblacions d'arribada i tots els grups de la llengua d'arribada i, per tant, garanteix que el resultat es podrà comparar entre tots els grups lingüístics.
Un mètode alternatiu de dur a terme la validació lingüística és demanant a un metge especialitzat a treballar amb la població d'arribada que revisi el text per garantir que sigui clarament comprensible. Es treu profit de la comprensió i el coneixement del metge de la terminologia més comuna i de les frases utilitzades pels grups d'arribada, i d'aquesta manera s'assegura que el vocabulari de la traducció reflecteix el vocabulari que farien servir els mateixos pacients de la llengua d'arribada. Hi ha qui pensa que aquest pas és suficient per validar una traducció d'un qüestionari directe al pacient. Tanmateix, les autoritats reguladores consideren que és preferible validar les traduccions a través de les esmentades entrevistes cognitives amb els pacients de la població d'arribada sempre que sigui possible, i que les observacions dels metges estiguin reservades a traduccions dirigides als metges o a circumstàncies particulars en què preguntar als pacients de la població d'arribada sigui particularment problemàtic (Wild et al. 2005).[3]
Algunes organitzacions o empreses utilitzen el terme ‘validació lingüística’ per referir-se a tot el procés de traducció dels qüestionaris directes als pacients tal com es descriu al 'Principles of Good Practice' (Wild et al 2005),[3] i al Task Force report (Wild et al 2009) per la Societat Internacional de Farmacoeconomia i Resultats d'Investigació (ISPOR en anglès),[4] fins i tot si el procés no inclou entrevistes amb els pacients o la revisió d'un metge. Aquesta metodologia utilitza traduccions dobles, realitzades per separat, i que després és combinen en una 'versió unificada' que incorpora el millor d'ambdues traduccions. Aquesta versió unificada, o harmonitzada, tornarà a ser traduïda a la llengua de sortida (retrotraducció) per dos traductors diferents sense cap coneixement previ del qüestionari original. La retrotraducció serà una finestra a la versió traduïda, i així el mànager del projecte podrà verificar si la traducció reflecteix fidelment els conceptes que el qüestionari original pretén mesurar. Aquest pas és coneix com a revisió de la retraducció i, preferiblement, hauria d'anar acompanyada d'entrevistes amb els pacients o de la revisió d'un metge.
Un procés comprensiu de validació lingüística que inclogui entrevistes cognitives és vital per demostrar la validesa del contingut de les traduccions que s'utilitzen a l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA en anglès).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 U.S. Department of Health and Human Services, Food and Drug Administration, Center for Drug Evaluation and Research (CDER), Center for Biologics Evaluation and Research (CBER), Center for Devices and Radiological Health (CDRH) "Guidance for Industry - Patient-Reported Outcome Measures: Use in Medical Product Development to Support Labeling Claims" December 2009
- ↑ Gawlicki, Mary C.; Handa, Melissa; McKown, Shawn Corporate Translations, Inc."The Linguistic Validation of the Lupus Quality of Life (LupusQoL) Questionnaire" 2009
- ↑ 3,0 3,1 Wild, Grove, Martin, Eremenco, McElroy, Verjee-Lorenz, Erikson, "Principles of Good Practice for the Translation and Cultural Adaptation Process for Patient-Reported Outcomes (PRO)Measures: Report of the ISPOR Task Force for Translation and Cultural Adaptation"Value In Health Vol 8(2) 2005
- ↑ Wild, Eremenco, Mear, Martin, Houchin, Gawlicki, Hareendran, Wiklund, Chong, von Maltzahn, Cohen, Molsen, Multinational Trials—Recommendations on the Translations Required,Approaches to Using the Same Language in Different Countries, and the Approaches to Support Pooling the Data: The ISPOR Patient-Reported Outcomes Translation and Linguistic Validation Good Research Practices Task Force Report Value in Health Vol 12(4) 2009