Usuari:TaronjaSatsuma/Sanz
Sanz i el secret del seu art és una pel·lícula muda espanyola de migmetratge dirigida per Maximilià Thous en 1918, classificable com a docudrama. Està protagonitzada pel ventríloc Francisco Sanz Baldoví i els seus autòmats. Proporciona una certa aproximació al treball de Sanz, si bé l'absència de so impedeix apreciar-ho íntegrament. També ofereix una explicació del funcionament dels diferents ninots de l'artista. Finalment, constitueix un document històric sobre l'època en què es va rodar. Va ser recuperada i restaurada en 1997 per la Filmoteca de la Generalitat Valenciana.
La pel·lícula[modifica]
Cap a finals de 1917 Sanz va sofrir una greu afonia que va afectar al seu habitual ritme de treball en els teatres. Va ser llavors quan va reprendre el seu vell projecte cinematogràfic. Després d'elaborar un primer guió, va contactar amb Maximilià Thous, qui ja havia dirigit el seu primer reportatge —La fiesta de las muñecas— l'any anterior. Per produir el film, tots dos van contactar amb l'empresa Hispano Films, situada a Barcelona. La pel·lícula es va rodar al llarg de quatre mesos que van discórrer entre 1917 i 1918. Es va utilitzar la millor tecnologia de l'època, la qual cosa va fer que fóra un producte car. La cinta va estar llista per a la distribució comercial abans del 8 de juny de 1918.[1]
Els protagonistes són el propi Sanz i el mecànic Lorenzo Mataix, juntament amb els ninots Panchito, Juanito, Melanio, Fulgencio, don Liborio, Lucinda, Frey Volt i d'altres.[2]
La cinta està dividida en dos parts: en la primera es mostren parts de l'espectacle de Sanz seguides de l'explicació tècnica del funcionament dels ninots; la segona és una ficció protagonitzada per don Liborio, qui abandona la companyia artística i torna al seu poble, interactuant amb personatges humans.[3]
Esta segona part va ser exhibida també com a curtmetratge independent i constitueix una de les primeres aproximacions del cinema a la interactuació de personatges reals i autòmats.[4]
Don Liborio era el ninot estrela de Sanz. Aquest l'utilitzava amb gran sentit de l'humor per introduir en l'espectacle temes d'actualitat o representar la crítica popular. Pel que fa a Frey Volt, posseïa una expressivitat inusual en el rostre i podia moure tots els dits de les mans per separat. Alguns mitjans el consideraven el millor autòmat del món.[5]
Sanz va haver d'exercir també el paper de distribuïdor i no va aconseguir l'estrena fins a l'any 1922 a València. Posteriorment es va exhibir en sales d'altres ciutats i també dins de l'espectacle del propi artista. Hi ha constància de projeccions de la pel·lícula fins als anys 1930. En 1925, Sanz va rebre una bona suma pels drets d'exhibició per a l'estranger, i sembla que l'explicació de la tècnica dels autòmats va impressionar al públic nord-americà i centreeuropeu.[6]
La restauració[modifica]
La pel·lícula es va perdre amb el pas del temps. No obstant això, va ser possible la seva recuperació gràcies a que Josefina Sanz va donar en 1995 a la Filmoteca de la Generalitat Valenciana dos còpies incompletes del film, fragments d'altres sis còpies i un gran nombre de descarts. Es tractava de material en 35mm en suport de nitrat, altament inflamable. La Filmoteca va realitzar un minuciós treball de selecció del material en col·laboració amb l'empresa privada Iskra S.L. Es va procedir a l'eliminació de les ratlles i altres imperfeccions, es van salvar les diferències de contrast d'imatges de la mateixa seqüència procedents de diferents còpies i es van solucionar problemes de pèrdua d'imatge. El resultat és una pel·lícula de més de seixanta minuts de durada.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Izquierdo Anrubia, 2014, p. 129-131.
- ↑ Izquierdo Anrubia, 2014, p. 131.
- ↑ Expósito, Soriano i Pérez, 2011, p. 19.
- ↑ Izquierdo Anrubia, 2014, p. 132.
- ↑ Expósito, Soriano i Pérez, 2011, p. 18.
- ↑ Izquierdo Anrubia, 2014, p. 133-134.
- ↑ Lahoz i Bosch, 1999, p. 6-9.
Bibliografia utilitzada[modifica]
- Expósito, Inmaculada; Soriano, María Pilar; Pérez, Eva (2011). [1]. Universidad Politécnica de Valencia. Treball final del Màster Universitari en Conservació i Restauració de Béns Culturals.
- Esquerre Anrubia, José (2014). [2].
- Lahoz, Nacho; Bosch, Isabel (1999). Falta indicar la publicació .
Bibliografia addicional[modifica]
- Ramos Altamira, Ignacio (2010). [3]. Editorial Club Universitario. ISBN 978-84-9948-134-0.
Enllaços externs[modifica]
- Secrets of Paco Sanz’s Art en PuppetVision. Permet visionar la pel·lícula Sanz i el secret del seu art. (en anglès)
[[Categoria:Pel·lícules d'Espanya]]