Vés al contingut

Usuari:Ximsil/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Mare de Déu de la Misericòrdia o La Verge de la Misericòrdia envoltada de sants i pobres és una de les millors pintures religioses que realitzà Vicent Lopez (València, 19 de setembre de 1772 - Madrid, 22 de juliol de 1850), pintor valencià de transició entre el neoclàssic i el romanticisme. L’obra es va realitzar en 1809.

Localització[modifica]

El llenç va ser realitzat per López per a l'altar major de la capella de la Casa de Misericòrdia de València, i fou adquirit per la Diputació Provincial de València, que el va depositar al Museu de Belles Arts de València el 1985.

Vicent Lopez Portaña va iniciar els seus estudis en l'Acadèmia de Sant Carles i en 1789 va rebre un honor real pel seu treball en El Rey Exequies fent ostentació de les seues riqueses, que li va valdre una beca per a viatjar a Madrid. En 1790 obté el primer premi en el concurs de l'Acadèmia de Sant Ferran per la seua obra Els Reis Catòlics rebent missatges del rei de Fes”.

Després d'una estada de 13 anys a Madrid, on va rebre la influència de pintors com Francisco Bayeu o Mariano Salvador Maella. Va tornar a València en 1792, on va pintar a Ferran VII amb l'hàbit de l'Orde de Carles III. A més, pintà diversos retrats dels líders dels soldats francesos que van ocupar Espanya durant la Guerra de la Independència.

Analisi fomal[modifica]

A València va ser propícia la pervivència dels esquemes barrocs en la pintura religiosa i al·legòrica, per això, Vicent Lopez manté la tradició barroca local, al gust de la clientela religiosa. És un oli sobre tela de dimensions  de 292 cm d'altura per 169 cm d'amplària. Este quadre, emmarcat dins de l'estil neoclàssic, cerca aconseguir un equilibri visual precís. La composició està acuradament organitzada per  aconseguir esta harmonia, destacant la figura central de la Mare de Déu, la qual cosa estableix una clara jerarquia visual. Al seu voltant, es troben un grup d'àngels i altres figures, contribuint a la sensació d'equilibri i serenitat.

Característic és el dibuix apretat que preval sobre el color; els colors alegres i endolcits; la composició equilibrada; l'ús d'una llum artificial i brillant, el virtuosisme i perfecció tècnica. La paleta de colors és moderada, però estratègicament utilitzada per a ressaltar la lluminositat, especialment enfocada al cap de la Verge. Això crea jocs de llums i ombres que donen profunditat a l'obra sense caure en dramatismes excessius. Les línies estan precisament definides, amb contorns ben delineats, la qual cosa contribuïx a la sensació de claredat i ordre.

Les figures sagrades, com la Mare de Déu i els àngels, estan representats de manera idealitzada, seguint les antigues regles de bellesa. Exhibeixen una actitud tranquil·la i digna, encarnant la perfecció i harmonia característiques del neoclassicisme.

Quant a la temàtica, l'obra s'inclina cap a la fidelitat a les tradicions artístiques del passat, especialment a la religió cristiana. La signatura de l'autor es troba en l'angle inferior esquerre, datada en 1809.

Aproximació al significat[modifica]

La construcció de l'estructura piramidal va ser dissenyada seguint el model de les històries sagrades del Renaixement italià. Sobre un alt pedestal cilíndric en el centre, la Verge asseguda, amb el mantell estés per Sant Vicent Màrtir i Santa Úrsula, en actitud d'acollir als pobres que, presentats per Sant Tomàs de Villanueva, es disposen als seus peus. Darrere d'ell només són visibles els canonges de la Casa de la Misericòrdia i els comissaris d'obres, el cap de les quals probablement porta una muceta de pell. Per damunt i darrere de Santa Úrsula hi ha Onze Mil Verges sostenint les palmes del martiri. Darrere de Sant Vicent es disposen San José, Sant Esteban, Sant Andrés i els caps d'altres sants. El retrat de Vicente López és el rostre de Sant Vicent Ferrer, utilitzat com a signe de devoció al sant, però sempre s'ha suposat que la dona que va entregar al seu fill a la Verge va ser Vicenta Piquer, esposa de l'artista.

Bibliografia[modifica]

  • ESPINÓS, Adela, Vicente López en el Museo de Bellas Artes de Valencia, València, 2013.
  • MORALES Y MARÍN, José Luis. "Catálogo", en AA.VV. Vicente López (1772-1850), Ayuntamiento de Madrid, 1989, pp. 158, 196, 204 y 286. En:<https://www.lahornacina.com/seleccionesvicentelopez05.htm>
  • BENITO DOMÉNECH, Fernando, Cinc segles de pintura valenciana, Obres del Museu de Belles Arts de València, València, 1997.
  • BENITO DOMÉNECH, Fernando y CATALÁN, Jose Ignacio, El Museo de Bellas Artes de Valencia San Pío V, Su historia y sus colecciones, Valencia, 1999.