Vajdakita
 Vajdakita | |
|---|---|
 Vajdakita | |
| Fórmula química | [(Mo6+O₂)₂(H₂O)₂As₂3+O₅]·3H₂O |
| Epònim | Josef Vajdak (en)   |
| Localitat tipus | mina Svornost (mina d'Einigkeit), Jáchymov (St Joachimsthal), districte de Jáchymov (St Joachimsthal), Krušné Hory Mts (Erzgebirge), regió de Karlovy Vary, Bohemia (Böhmen; Boehmen), República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/J.06 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | verd a gris-verd |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,757 nβ = 1,778 nγ = 2,040 |
| Birefringència | δ = 0,283 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-031 |
| Símbol | Vaj |
| Referències | [1] |
La vajdakita és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor de Josef Vajdak (nascut el 31 de març de 1930, a Helena, Montana, EUA). Col·leccionista de minerals i distribuïdor nord-americà de minerals rars.[1]
Classificació[modifica]
La vajdakita es troba classificada en el grup 4.JC.20 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits, iodats); J per a Arsenits, antimonits, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits; iodats i C per a Arsenit, antimonurs, bismutits; sense anions addicionals, amb H₂O; el nombre 20 correspon a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La vajdakita és un òxid de fórmula química [(Mo6+O₂)₂(H₂O)₂As₂3+O₅]·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu color va de verd a gris-verd; la seva llüissor és vítria.[1]
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit a Europa.[1] Sol presentar-se en les fractures en la proximitat d'una veta de mineral. Format per l'àcid sulfúric concentrat en presència de As₂O₃.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- American Mineralogist (2002): 7: 983-990.