Vanga (ocell)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vangues
Artamella viridis
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Subordre: Passeri
Família: Vangidae
Swainson, 1831
Gèneres

Artamella
Calicalicus
Cyanolanius
Euryceros
Falculea
Hypositta
Leptopterus
Mystacornis
Newtonia
Oriolia
Pseudobias
Schetba
Tylas
Vanga
Xenopirostris


Els vangues són un grup d'ocells endèmic de Madagascar i les Comores, que formen la família dels vàngids (Vangidae), a l'ordre dels passeriformes. Està integrat per 15 gèneres i 21 espècies.

La majoria de les espècies semblen lànids, viuen al medi forestal i s'alimenten de rèptils, granotes i insectes. Altres espècies són més semblants a sílvids, timàlids o muscicàpids i s'han col·locat en alguna època dins aquestes famílies. Les diferents espècies difereixen molt en la forma bec i en la manera d'aconseguir l'aliment. Fan els nius als arbres. No són migradors.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els vangues són un exemple de radiació adaptativa, i van evolucionar a partir d'una població única fins a arribar a una varietat de formes adaptades als diferents nínxols ecològics que, en altres parts del Món, estarien ocupats per diferents famílies. Difereixen ostensiblement en mida, color i forma del bec, però són similars en la forma del crani i l'estructura del paladar ossi.

  • Es tracta de petites i mitjanes aus, que fan 12 - 32 cm de llargària
  • Molts tenen becs forts, acabats en un ganxo, similar al dels botxins. Euryceros prevostii té un bec particularment gran amb un casc a la part superior. Altres espècies, com ara les del gènere Newtonia, tenen un bec petit i prim. Falculea palliata es caracteritza pel seu bec llarg i corb utilitzat per explorar als forats i esquerdes.
  • La major part són de colors negre, marró o gris per sobre i blanc per sota. Les excepcions inclouen el blau en el cas de Cyanolanius madagascarinus i el blau-gris en Hypositta corallirostris. Euryceros prevostii és gairebé totalment negre amb l'esquena vermellosa. El mascle d'Oriolia bernieri és totalment negre, mentre que la femella és marró. En algunes espècies hi ha dimorfisme sexual, mentre que en altres espècies els sexes són idèntics.

La major part de les vangues tenen vocalitzacions xiulants.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Tots els vangues són endèmics de Madagascar, excepte Cyanolanius madagascarinus, que també habita en les Comores, a l'illa de Mohéli i, almenys abans, a la Grande Comore. Dins de Madagascar es troben en una gran varietat de zones forestals i de matoll. Diverses espècies, incloent Xenopirostris damii i Falculea palliata es poden trobar als boscos secs de fulles caduques de l'oest de l'illa. Xenopirostris xenopirostris i el recentment descobert Calicalicus rufocarpalis habiten als matolls espinosos subàrids del sud-oest.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen insectes, cucs, centpeus, sargantanes i amfibis. Cyanolanius madagascarinus i Leptopterus chabert, mengen fruita ocasionalment. Moltes espècies s'alimenten en grups petits, sovint mixtes, metre altres espècies ho fan a soles. Hi ha una bona varietat d'estratègies de recerca d'aliment. Moltes espècies el repleguen mentre es mouen per les branques. Mystacornis crossleyi el busca caminant pel terra del bosc entre la fullaraca. Leptopterus chabert i Tylas eduardi atrapen les presses al vol. Les tres espècies del gènere Xenopirostris, utilitzin els seus becs aplanats lateralment per treure l'escorça dels arbres i buscar el menja a sota.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La major part de les espècies nien en parelles, els nius tenen forma de tassa i utilitzen en la construcció branques, escorça, arrels i fulles. Falculea palliata nida en grup i construeixen un gran niu amb pals.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

No està clara la relació dels vàngids amb altres grups d'ocells, però semblen estar relacionats amb l'enigmàtica família dels prionòpids (Prionopidae), la dels platisteirids (Platysteiridae) i la dels tefrodornítids (Tephrodornithidae).

Tradicionalment es considerava una família més petita, però les investigacions recents han fet que s'incloguen aquí diverses espècies que eren classificades com muscicàpids (Muscicapidae), sílvids (Sylviidae) o timàlids (Timaliidae). Yamagishi et al. va considerar en 2001 que els gèneres Newtonia i Tylas eren vàngids, i no sílvids i picnonòtids, respectivament. També es van incloure dins la família els gèneres Pseudobias i Mystacornis. Se n'han descrit 15 gèneres i 21 espècies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanga (ocell)