Vanni Acciaiuoli
| Arquebisbe Tebes | |
|---|---|
1449 –  | |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere |
| Família | |
| Pare | Donato Acciaiuoli de Cassano |
| Germans | Francesc Acciaiuoli |
Giovanni Acciaiuoli (Florència, s. XV), també anomenat Vanni Acciaiuoli,[1][2] va ser un noble i religiós italià, arquebisbe de Tebes.
Va ser fill natural de Donato Acciaiuoli de Cassano.[1] A la dècada del 1420, època en què els croats encara controlaven els ducats d'Atenes i Mistra, va ser nomenat arquebisbe de Tebes per acció del seu oncle, Antonio Acciaiuoli, germà de pare de Donato, mentre que altres membres de la família i companys van rebre altres senyories.[3][2] Consta també com a nunci apostòlic a Trieste,[4] on el 1427 va contribuir amb almoines a la redempció d'esclaus cristians i també va ser partícip de les indulgències que, a tal efecte, va fer el papa Martí V.[4]
Entre 1360 i 1365 també consta un Giovanni Acciaiuoli de Florència, cosi de Niccolò Acciaiuoli, gran senescal del regne de Sicília, com a arquebisbe de la ciutat grega de Patres.[5][6][7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Pestelli, Andrea. Il Castello di Montegufoni: dalle origini ai giorni nostri (en italià). Azienda agrituristica Sergio Posarelli, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Salvini, Salvino. Catalogo cronologico de' canonici della chiesa metropolitana fiorentina (en italià). Gaetano Cambiagi stampatore granducale, 1782.
- ↑ Cheetham, Nicolas. Medieval Greece (en anglès). New Haven i Londres: Yale University Press, 1981, p. 209.
- ↑ 4,0 4,1 Scussa, Vincenzo. Storia cronografica di Trieste dalla sua origine sino all'anno 1695 (en italià). Trieste: C. Coen Editore, 1863, p. 88.
- ↑ Luttrell, Anthony. Latin Greece, the Hospitallers and the Crusades, 1291-1440 (en anglès). Londres: Variorum Reprints, 1982, p. 191.
- ↑ Lock, Peter. The Franks in the Aegean: 1204-1500 (en anglès). Nova York i Londres: Routledge, 2014, p. 148.
- ↑ Jones, Michael (ed.). The New Cambridge Medieval History (en anglès). vol. 6. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 828.