Veljko Kadijević

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Veljko Kadijević
Вељко Кадиjевић'
21 de novembre de 19252 de novembre de 2014 (als 88 anys)
Lloc de naixement: Glavina Donja, Regne de Iugoslàvia
Lloc de defunció: Moscou, Rússia
Lleialtat: República Federal Socialista de Iugoslàvia Iugoslàvia
Arma/servei: General de l'Exèrcit
Comandaments: Exèrcit Popular Iugoslau (JNA)
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial
Guerra dels Balcans

Veljko Kadijević (en alfabet ciríl·lic: Вељко Кадијевић) (Donja Glavina, Croàcia, 21 de novembre de 1925 - Moscou, 2 de novembre de 2014) fou un militar iugoslau, general de l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de mare croata i pare serbi, sempre es va definir com a iugoslau. El 1942 es va unir als Partisans iugoslaus i el Partit Comunista de Iugoslàvia. Després de la guerra, es va graduar a la General Staff College de l'Exèrcit dels Estats Units el 1963, junt a un reduït grup d'oficials seleccionats per Tito.

Va ser el Ministre de Defensa en el govern iugoslau del 1988 al 1992, fet que el situà al capdavant del JNA durant la Guerra d'Eslovènia i les etapes inicials de la Guerra de Croàcia. En aquell període, viatjà a Rússia buscant suports polítics i militars,[1] i posà l'exèrcit al servei del govern federal i els enclavaments serbis,[2] tot i que va mantenir desavinences amb els polítics més radicals de la República Sèrbia de Krajina.[3]

Visqué a Rússia des de l'any 2001, i el govern croat n'havia demanat l'extradició per crims de guerra ocorreguts a Bjelovar, Vukovar i Osijek.[4][5] Tanmateix, el president rus Dmitri Medvédev el va nacionalitzar per decret el 13 d'agost de 2008,[6] fet que fa molt difícil l'extradició segons la legislació russa.[7] Morí el 2 de novembre de 2014 a Moscou.[8]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Kontrudar- Moj vzgljad na Jugoslavii razval (2007).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conversi, Daniele. La desintegració de Iugoslàvia. Universitat de València, 2000, pàg. 65. ISBN 8486574870, 9788486574871. 
  2. «Los secretos del conflicto en Croacia» (en castellà). El País, 1 de juny de 1993. [Consulta: 8 de març de 2010].
  3. «Dimite el ministro de Defensa yugoslavo, general Kadijevic» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 9 de gener de 1992. [Consulta: 8/3/2010].
  4. «Kadijevik, Veljko (1925)» (en croat). Ministeri de l'Interior de la Repúbilca de Croàcia. [Consulta: 8 de març de 2010].
  5. «Wanted. Kadijevik, Veljko» (en anglès). Interpol. [Consulta: 8 de març de 2010].
  6. «Last Yugoslav defence minister gains Russian citizenship» (en anglès). SETimes.com, 30 de setembre de 2008. [Consulta: 8 de març de 2010].
  7. «Russia won’t extradite ex-Yugoslav defense minister» (en anglès). B92, 1 d'octubre de 2008. [Consulta: 8 de març de 2010].
  8. «General Veljko Kadijevic dies in Moscow» (en anglès). Inserbia.info, 2 de novembre 2014. [Consulta: 2/11/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veljko Kadijević