Vidalba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Clematis vitalba
Llavors de Clematis vitalba
Llavors de Clematis vitalba

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Ranunculaceae
Gènere: Clematis
Espècie: C. vitalba
Nom binomial
Clematis vitalba
La fulla de la vidalba és composta, imparipinnada, i els folíols tenen el marge dentat
Flors de Clematis vitalba
Clematis vitalba - MHNT

La vidalba, vidauba o ridorta[1] (Clematis vitalba) és una liana autòctona molt comuna als Països Catalans i que podem trobar als boscos humits i termòfils d'alzinars i rouredes mediterrànies.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les tiges poden arribar a fer 10 metres de llarg i 5 centímetres de diàmetre. Té les fulles compostes amb els folíols dentats, aspecte que la diferencia de la vidiella (Clematis flammula), que té les fulles bicompostes (o sigui, els folíols són al seu torn compostos per folíols més petit), i de marge enter. Aquests folíols serveixen per enganxar-se a les plantes que té al voltant, i d'aquesta manera s'enfila cap a munt, buscant la llum del Sol. A l'enfilar-se sobre els arbres pot ser un perill pels joves, doncs el seu pes els arriba a doblegar, i també el pot ofegar, per manca d'il·luminació. Floreix a l'estiu amb flors blanques, les quals a la tardor donaran uns fruits proveïts de llargs plomalls, recordant així a les aranyes, una estructura per a que aquests fruits siguin dispersats mitjançant el vent. És una planta invasora.

Altres caràcters que permeten la diferenciació de la vidalba respecte a la vidiella són la mida i el tipus de fulla, essent la vidiella més petita i de fulles perennes, mentre que les fulles de la germana vidalba són caduques.

Usos[modifica | modifica el codi]

Els usos tradicionals inclouen la fabricació de ruscs a base de trenar les tiges. Es va usar per part de captaires ja que les fulles tenen un efecte urticant que produeix nafres.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Clematis vitalba va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 544, l'any 1753.[2]

Citologia[modifica | modifica el codi]

Nombre cromosomàtic de Clematis vitalba (Fam. Ranunculaceae) i taxons infraespecífics: 2n=16[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

  • Clematis: nom genèric que prové del grec antic klɛmətis.[4] klématis vol dir "planta que s'enfila".
  • vitalba: epítet llatí que significa "de color vi blanc".[5]

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Anemone vitalba (L.) K.Krause
  • Clematis bannatica Schur
  • Clematis bellojocensis Gand.
  • Clematis crenata Jord.
  • Clematis dumosa Salisb.
  • Clematis dumosa Gand.
  • Clematis odontophylla Gand.
  • Clematis pilosa Dulac
  • Clematis scandens Borkh.
  • Clematis sepium Lam.
  • Clematis taurica Besser ex Nyman
  • Clematis transiens Gand.
  • Clematis vitalba var. angustiloba Schur
  • Clematis vitalba var. angustisecta Gremli
  • Clematis vitalba var. bannatica Wierzb. ex Rchb.
  • Clematis vitalba var. cordata Schur
  • Clematis vitalba var. integra DC.
  • Clematis vitalba var. simplicifolia Godet
  • Clematis vitalba var. syriaca Boiss.
  • Clematis vitalba var. timbali Drabble
  • Clematitis vitalba (L.) Moench
  • Viorna clematitis Garsault[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ridorta». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 12-10-2011].
  2. «Vidalba» a Trópicos
  3. Números cromosomáticos de plantas occidentales, 261-269. Ruíz de Clavijo Jiménez, E. & C. Galán Soldevilla. Anales Jard. Bot. Madrid 40(2): 445-450 (1984).
  4. Sunset Western Garden Book, 1995, p. 606–7. 
  5. «vitalba» a Epítetos Botánicos
  6. «Clematis vitalba» a The Plant List. Data consulta: 03 de desembre de 2013.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vidalba
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.