Villerac
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Municipi | Clarà i Villerac  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 476,9 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 1822 | |||
| Següent | Clarà i Villerac | |||
Villerac ([biʎə'ɾak] és un poble de la comuna de Clarà i Villerac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que fou agregat a Clarà, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines explica[1] que el nom d'aquest poble, que ell mateix es pregunta si no hauria de ser Billerac, prové de biliariaco, mot celta o celtoide fruit de la suma a l'ètim base bīlion- (rull, tronc) del sufix -acum, adjectivitzador.
Geografia[modifica]
L'antic terme comunal de Villerac és[2][3] al sud-est del centre de la comarca del Conflent.
El terme de Villerac s'articula a l'entorn de la vall del Còrrec, així com dels tres còrrecs que el conformen: el del Bac, el del Solà i el de les Comelles. Dins del terme actual de Clarà i Villerac, ocupava aproximadament la meitat del territori: el sector nord i nord-est, l'est i el sud-est. El termenal, ara inexistent, anava aproximadament fent un biaix de nord-oest a sud-est.
| Els Masos | ||
| Clarà | 
|
Estoer |
| Taurinyà |
Villerac[modifica]
El poble de Villerac és situat[4] just a llevant del lloc on es troben els còrrecs abans esmentats, a la dreta del curs d'aigua que hi passa a ran, el Còrrec del Solà.
És un poble agrupat a l'entorn de dos petits barris, un al costat de l'altre; el primer, amb la part baixa del poble i l'altre, amb l'església parroquial de Sant Silvestre i el cementiri, a l'extrem oriental del poble, en el lloc més elevat del nucli.
Sant Esteve de Pomers[modifica]
El Castell de Sant Esteve de Pomers, del qual es conserven molt poques restes, i l'església de Sant Esteve de Pomers, foren el centre de l'actual territori de Villerac. Era un castell emplaçat en un esperó rocós dels contraforts septentrionals del Massís del Canigó.
És situat[5] a migdia del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac.
Orgeres[modifica]
El lloc desaparegut d'Orgeres era[6] a l'extrem meridional del territori de Villerac, al sud-est de l'actual comuna de Clarà i Villerac. El lloc actualment és del tot cobert de boscúries, on no queda cap resta d'aquest lloc documentat el 854 com a possessió de Sant Germà de Cuixà, el petit monestir precedent de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.
Història[modifica]
Edats Mitjana i Moderna[modifica]
El lloc de Villerac es formà a partir del segle xii al fons de la vall dessota del Castell de Sant Esteve de Pomers. Documentat des del 1173, en la forma Belerac, no sembla tenir antecedents anteriors a aquella data.
Edat Contemporània[modifica]
El 1790 la comuna de Villerac fou inclosa en el cantó de Prada, i hi va romandre després de la seva annexió a la comuna de Clarà el 1822, a través d'aquesta altra comuna, fins a la creació del Cantó dels Pirineus Catalans.
Demografia[modifica]
Demografia antiga[modifica]
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
| Evolució demogràfica de Cirac entre 1358 i 1790 | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1378 | 1515 | 1553 | 1709 | 1767 | 1774 | |||||||||||
| 3 f | 1 f | 1 f | 37 f | 8 f | 77 h | 22 f | ||||||||||
Font: Pélissier, 1986.
Demografia contemporània[modifica]
| |||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]
Nota: A partir del 1822, els habitants de Villerac apareixen en els censos conjuntament amb els de Clarà, dins de Clarà i Villerac.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «40 - Clarà i Villerac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Clarà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi-Z. Índex). ISBN 84-7256-858-X.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Clerà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
- ↑ Coromines, 1997.
- ↑ El terme de Villerac en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Villerac a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
- ↑ Villerac en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Sant Esteve de Pomers en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ El lloc on era Orgeres en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
- ↑ Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.