Wenceslao Molins y Lemaur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWenceslao Molins y Lemaur
Biografia
Naixement25 setembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Martorell (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Los Molinos (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Capità general de València
6 març 1914 – 29 setembre 1915
← José García AldaveFrancisco Pérez Clemente →
Capità general de les Illes Balears
30 setembre 1911 – 6 març 1914
← Emilio March GarcíaFrancesc de Paula de Borbó i Castellví →
Capità general de Canàries
6 març 1910 – 30 setembre 1911
← Vicente Martítegui Pérez de SantamaríaEmilio March García → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteTercera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Wenceslao Molins y Lemaur (Martorell, 25 de setembre de 1843 - Los Molinos, 14 d'agost de 1928) fou un militar català, veterà de la guerra hispano-estatunidenca i capità general de València i Canàries. Fill del coronel d'artilleria Joan Molins de Cabanyes i germà del governador de les Filipines Emilio Molins y Lemaur.[1]

En 1857 va ingressar com a cadet en el Regiment d'Infanteria n. 29 de Barcelona, on va ascendir a subtinent el 1859 i a tinent en 1862. Per les accions en l'aixafament de la insurrecció federalista de 1869 va rebre la Creu del Mèrit Militar. En 1871 fou destinat al Ministeri de Guerra d'Espanya, on el 1873 fou ascendit a capità i posat sota les ordres del general Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, participant activament en la tercera guerra carlina. En 1874 fou ascendit a comandant i participà en l'aixecament del bloqueig de Pamplona, ascendint a tinent coronel el 1875 i a coronel en 1876.[2]

De 1877 a 1878 fou destinat a Cuba i de 1879 a 1891 a Madrid cop a cap de districte i de regiment. En 1891 fou ascendit a general de brigada destinar a la Cambra Militar de Sa Majestat el Rei. De 1893 a 1896 fou destinat a Àfrica, i després novament a Cuba, on el 1897 fou ascendit a general de divisió[3] i nomenat governador militar de l'Havana. Una malaltia el va obligar a renunciar al càrrec i tornà a la Península. El 1905 fou nomenat fiscal del Consell Suprem de Guerra i Marina. El gener de 1910 fou ascendit a tinent general i fou successivament capità general de Canàries (1910-1911), Balears (1911-1914)[4] i València (1914-1915).[5] En 1915 va passar a la reserva.

Referències[modifica]