Wilson Simonal
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt) Wilson Simonal de Castro 23 febrer 1938 Rio de Janeiro (Brasil) |
| Mort | 25 juny 2000 (62 anys) São Paulo (Brasil) |
| Causa de mort | Cirrosi hepàtica |
| Dades personals | |
| Altres noms | Wilson Simonal |
| Grup ètnic | Afrobrasilers i negres |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, artista d'estudi, compositor de cançons |
| Gènere | Música Popular Brasileira |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Odeon Records |
| Família | |
| Fills | Wilson Simoninha, Max de Castro |
     | |
Wilson Simonal de Castro (Rio de Janeiro, 23 de febrer de 1938 - São Paulo, 25 de juny de 2000) va ser un cantant i compositor brasiler de gran èxit en la dècada del 1960 i la dècada del 1970, fins i tot va dirigir un programa de la cadena de televisió TV Tupi (Spotlight) i dos programes de TV Record, Show em Si... Monal i Vamos S'imbora, i signant el que es considerava aleshores el major contracte de publicitat d'un artista brasiler, amb l'empresa anglo-neerlandesa Royal Dutch Shell.[1]
Biografia[modifica]
Cantant amb una tècnica minuciosa i una destacada qualitat vocal, Simonal va veure la seva carrera decaiguda després de l'episodi en què el seu nom es va vincular amb uns agents dels DOPS -el departament governamental responsable de la repressió a comunistes, anarquistes, sindicats i moviments socials durant la dictadura militar al Brasil- que van torturar Raphael Viviani, comptable del cantant, .[2] El cantant acabaria sent processat i condemnat per extorsió per segrest, i, en el transcurs d'aquest procés, va escriure un document en el qual afirmava ser un denunciant, que el va acabar portant a l'ostracisme i a la condició de pària en la música popular brasilera.[1]
Els seus èxits principals són Balanço Zona Sul, Lobo Bobo, Mamãe Passou Açúcar em Mim, Nem Vem Que Não Tem, Tribute to Martin Luther King, Sá Marina (que va ser regravat en anglés per Sérgio Mendes i Stevie Wonder, titulada Pretty World), País Tropical (de Jorge Ben, el que seria el seu major èxit comercia)l, i A Vida É Só pra Cantar. Simonal va tenir una filla, Patrícia, i dos fills, també músics, Wilson Simoninha i Max de Castro.[3]
Va morir als 62 anys, a causa d'una cirrosi hepàtica provocada per la seva addicció a l'alcohol.[4]
Homenatges[modifica]
L'any 2009, la vida del cantant carioca va ser duta a les pantalles, amb el documental Simonal: Ninguém Sabe o Duro que Dei. El film va rebre 4 guardons en el .[5] El 2012, Wilson Simonal va ser escollit el quart millor cantant brasiler de tots els temps per la revista Rolling Stone Brasil.[6] El 2018 es va estrenar una biopic sobre l'artista, Simonal, dirigit per Leonardo Domingues i amb Fabrício Boliveira interpretant el paper principal.[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilson Simonal |
- ↑ 1,0 1,1 Alexandre, Ricardo. Nem vem que não tem: A vida e o veneno de Wilson Simonal (en portuguès). 1ª, 2009. ISBN 978-85-250-4728-1.
- ↑ Medeiros, Jotabê. «Estado reconhece perseguição a ex-contador que acusou Simonal» (en portuguès). Farofafá, 24-04-2021. [Consulta: 11 maig 2023].
- ↑ «Wilson Simonal» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ «Simonal, da fama ao alcoolismo» (en portuguès brasiler). O Tempo, 23-04-2011. [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «GRANDE PRÊMIO: É Proibido Fumar vence o Oscar brasileiro -» (en portuguès brasiler). Cineclick. UOL, 08-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 14 maig 2023].
- ↑ de Castro, Max. Rolling Stone Brasil. As 100 Maiores Vozes da Música Brasileira (en portuguès) [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ «Fabrício Boliveira diz que interpretar Simonal o deixou mais atento: 'Negros têm menos chance de errar'» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 07-08-2019. [Consulta: 16 maig 2023].