Xeròfita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una planta xeròfita (del grec: xero sec, phyto planta) és aquella que és capaç de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible, normalment en ambients on l'evapotranspiració potencial supera la precipitació durant tota o a part de l'estació de creixement. Plantes com els cactus i altres plantes suculentes es troben als deserts i semideserts, però d'altres xeròfites com ara les bromeliàcies es troben en les selves plujoses però en certs nínxols ecològics on no hi ha gaire aigua disponible (plantes epífites, per exemple). Les plantes que viuen en zones de clima àrtic i subàrtic amb permagel també en tenen adaptacions.

Cereus peruvianus
Euphorbia virosa

El xeromorfisme és la morfologia resultant de les adaptacions a la baixa disponibilitat d'aigua.

Taula de mecanismes xerofítics[modifica | modifica el codi]

Mecanisme Adaptació Exemple
Limitació de la pèrdua d'aigua estomes cerosos Opuntia
pocs estomes
estomes enfonsats Pi
estomes oberts de nit Planta del te
fotosintesi del tipus CAM Cactus
Grans pèls a la superfície Bromeliàcies
Fulles corbades Espart
Emmagatzematge d'aigua Fulles suculentes Bryophyllum
Plantes suculentes Eufòrbia
Tuber carnós Raphionacme
Captació de l'aigua arrels profundes Acacia,"prosopis"
Una capa freàtica pròxima Nerium oleander
Absorció de la humitat ambiental pels tricomes Tillandsia

Referències[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) D. J. Taylor, N. P. O. Green, G. W. Stout. Biological Science 1 & 2, third edition. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-56178-7.