Xivita solitària
Tringa solitaria  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 45,1 g (pes adult, mascle) 52,1 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 57 cm |
| Nombre de cries | 4 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693239 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Tringa |
| Espècie | Tringa solitaria Wilson, 1813 |
| Distribució | |
 | |
La xivita solitària (Tringa solitaria) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae), que habita al continent americà i únicament de manera esporàdica ha arribat com a divagant fins a alguns indrets d'Europa Occidental.[2]
Morfologia
Fa una llargària de 18 - 23 cm, una envergadura de fins a 50 cm i un pes de 31-65 g.[3] És un ocell camallarg grassonet amb el dors de color verd fosc, cap gris i parts inferiors blanques. Les ales són marrons amb petits punts blancs. La gropa i les plomes centrals de cua són fosques, a diferència de la xivita. El bec està corbat lleugerament cap avall.
Hàbitat i distribució
Nia als arbres de la taigà des del centre i sud d'Alaska, per Canadà cap a l'est fins Labrador i cap al sud fins al sud de Manitoba i nord de Minnesota. Migren per a passar l'hivern cap al sud, habitant estanys, rierols i aiguamolls de Mèxic, les Antilles, Centreamèrica i Sud-amèrica cap al sud fins al nord de l'Argentina.[4]
Referències
- ↑ Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev.26/10/2011 (anglès)
- ↑ La xivita solitària a “Enciclopedia de las Aves de España” de la SEO Rev. 06/11/2011 (castellà)
- ↑ CRC Handbook of Avian Body Masses by John B. Dunning Jr. (Editor). CRC Press (1992), ISBN 978-0849342585
- ↑ La xivita solitària a INFONATURA Rev. 06/11/2011 (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xivita solitària |