Yahuar Huacac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sapa Inca
Yahar Huaca
Inca yahuar huacac.jpg
Yahuar Huacac segons un dibuix de la carta Primer Nueva coronica y buen gobierno de Felipe Guamán Poma de Ayala.
Dinastia Hurin
   Manco Cápac cap al 1200
   Sinchi Roca cap al 1230
   Lloque Yupanqui cap al 1260
   Mayta Cápac cap al 1290
   Cápac Yupanqui cap al 1320
Dinastia Hanan
   Inca Roca cap al 1350
   Yahuar Huacac cap al 1380
   Huiracocha cap al 1410
   Pachacútec 1438-71
   Túpac Yupanqui 1471-93
   Huayna Cápac 1493-1527
   Huàscar 1527-32
   Atahualpa 1532-33
Inca sotmeso
   Túpac Hualpa 1533
Inques de Vilcabamba
   Manco Inca 1533-44
   Sayri Túpac 1545-60
   Titu Cusi Yupanqui 1558-71
   Túpac Amaru I 1571-72
Altres
   Túpac Amaru II 1780-81 (rebel·lió)


Yahuar Huacac (Yawar Waqaq, qui plora sang, en quítxua), fill primogènit de l'Inca Roca, segons un relat apòcrif, va romandre segrestrat des dels huit anys i durant uns anys pels ayamarcas en venjança per una promesa no complerta pel seu pare (per aquest motiu acabà rebent el nom "qui plora sang", per l'angoixa que hauria passat per la seva situació). Fou el setè inca del regne del Cusco, segons les fonts de l'Imperi Espanyol.

Anomenat pel seu pare com cap de l'exèrcit de l'Imperi Inca, va dur a terme campanyes reeixides en les quals va aconseguir nous territoris. En morir el pare, va regnar un temps, però finalment va ser deposat pels seus súbdits, els quals van triar com a successor a l'inca Huiracocha.

Fonts[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yahuar Huacac