Zàjal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El zàjal o zajal (en àrab زجل, zajal, en ar. hisp. pronunciat zajál, cançó en dialecte) és una forma de la poesia aràbiga similar a la moaixakha feta exclusivament en àrab dialectal. És format per un refrany i una estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany. D'origen andalusí, va ser popularitzat pel poeta cordovès Ibn Quzman (1078 - 1160) i va influir diverses formes poètiques medievals, sent practicada igualment pels sufís. Actualment encara és present al Màgrib (en especial a Algèria) i al Líban, país on els seus practicants gaudeixen d'una gran popularitat.

El zàjal es practica de manera semi-improvisada i semi-cantada i sovint pren la forma d'un debat entre zajjaali (poetes que improvisen el zàjal). Normalment està acompanyat per instruments de percussió (i ocasionalment per instruments de vent, com el ney) i un cor d'homes (i darrerament també de dones) que canten parts del vers.

A Espanya, els poetes Rafael Alberti i Llorenç Vidal han fet un ús adaptat d'aquesta mètrica tradicional. El zajal assonantat o arromançat d'aquest darrer combina l'estructura estròfica del zajal clàssic d'Ibn Quzman amb la rima suavitzada del romanç [1].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Intervenció de Llorenç Vidal a la taula rodona sobre el zajal a la III Trobada Hispanomarroquí de Poesia, Tetuan, 2013

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]