Zàjal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El zàjal o zajal (en àrab زجل, zajal, en ar. hisp. pronunciat zajál, cançó en dialecte) és una forma de la poesia aràbiga similar a la moaixakha feta exclusivament en àrab dialectal. És format per un refrany i una estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany. D'origen andalusí, va ser popularitzat pel poeta cordovès Ibn Quzman (1078 - 1160) i va influir diverses formes poètiques medievals, sent practicada igualment pels sufís. Actualment encara és present al Màgrib (en especial a Algèria) i al Líban, país on els seus practicants gaudeixen d'una gran popularitat.

El zàjal es practica de manera semi-improvisada i semi-cantada i sovint pren la forma d'un debat entre zajjaali (poetes que improvisen el zàjal). Normalment està acompanyat per instruments de percussió (i ocasionalment per instruments de vent, com el ney) i un cor d'homes (i darrerament també de dones) que canten parts del vers.

A Espanya, els poetes Rafael Alberti i Llorenç Vidal han fet un ús adaptat d'aquesta mètrica tradicional. El zajal assonantat d'aquest darrer combina l'estructura estròfica del zajal clàssic d'Ibn Quzman amb la rima suavitzada del romanç.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]