Zuia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zuia
Zuia
Localització
Localització deZuia
Municipi d'Àlaba
Baserri a Jugo
Baserri a Jugo
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Àlaba
Quadrilla de Zuia
Predom. ling. castellà
Superfície 122,49 km²
Població (2013[1])
  • Densitat
2.427 hab.
19,81 hab/km²
Coordenades 42° 58′ 54″ N, 2° 50′ 38″ O / 42.98167°N,2.84389°O / 42.98167; -2.84389Coord.: 42° 58′ 54″ N, 2° 50′ 38″ O / 42.98167°N,2.84389°O / 42.98167; -2.84389
Distàncies 20 km de Vitòria
Dirigents:
• Alcalde:

Patxi Goicoechea Buruchaga
(PNB)
Codi postal 01130
Web

Zuia (en castellà Zuya) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Zuia. Limita al nord amb Orozko (Biscaia), al sud amb Gasteiz, l'est amb Zigoitia i a l'oest amb Amurrio i Urkabustaiz. És compost per 13 concejos:

Geografia física[modifica | modifica el codi]

En els seus límits se situa gran part del massís de Gorbea amb els cims més importants: Gorbea,1.482m.; Nafakorta,1.017m.; Burbona, 932m.; Berretín,1.226m. Aquí neixen els rius Bayas, Larreakorta, Ugalde..., que, en el seu fluir (direcció N-S), han format escarpades conques que confluïxen en el fons de la vall de Zuia, entorn del riu Bayas. Encara que part de la vegetació original de Gorbea ha estat talada, (avui ocupada per brucs i pinedes), encara es conserven magnífiques fagedes a Berretin (Larreakorta), Arlobi i Ilunbe; un extens marojal en el barranc del riu Ugalde (Aldamiz, Arazo, sud-est de Berretin...); i una franja d'aliseda en la ribera del Bayas. Però, sens dubte, l'enclavament millor conservat és la fageda d'Altube que, en la part de Zuia, s'ha desenvolupat entorn dels barrancs que baixen des de Burbona: el del Bortal/Rekandi i el de Katxandiano.

En la zona de la vall del Zuia, es conserven extraordinàries rouredes al costat del Bayas (a Bitoriano, Amezaga de Zuia, fins a Lukiano i Guillerna a Basubitxi i San Fausto), distribuïts a manera d'illots entre grans àrees de prada que ocupen tot la vall de Zuia. Les Penyes d'Oro (896m.) i Ganalto (serra de Badaya, 900m.), tanquen la vall de Zuia, acollint en els seus vessants fagedes i rouredes. Aquests enclavaments oferixen belles panoràmiques, sobretot Oro, lloc de gran interès botànic, geològic (illot calcari en l'àrea diapírica de Murguia) i artístic (Santuari d'Or).

Economia[modifica | modifica el codi]

Igual que en la resta de la comarca, la ramaderia i la silvicultura, han estat les activitats econòmiques per excel·lència de la zona. A pesar de ser un sector actualment poc representatiu, encara es mantenen importants explotacions d'oví i boví, en alguna de les quals s'elabora formatge Idiazabal (Sarria i Marquina). Creixent importància està tenint el sector apícola, amb la producció de mel i derivats, que es promocionen des del museu de la mel en Murguía. El sector industrial se situa en els polígons industrials de Murguia i Islarra (al costat de l'Autopista A-68), amb una superfície de més de 100.000 m² de sòl industrial.

Els serveis constituïxen, sens dubte, el sector més representatiu de Zuia. L'augment del turisme i de les activitats esportiu-recreatives en contacte amb la naturalesa, han impulsat aquest sector en un municipi de gran tradició turística. Murguia s'ha convertit en un centre de serveis l'àmbit dels quals d'influència va més enllà dels seus límits municipals. Així, acull nombrosos comerços, bars, restaurants, hotels, poliesportiu, serveis tècnics, oficina de turisme, etc. Ara bé, altres nuclis de la vall també acullen aquest tipus de serveis: agroturismes (Marquina i Sarria), bars-restaurants (Amezaga, Bitoriano (Taverna Izarra) i Sarria), Club de Golf de Zuia a Altube, àrees de servei en l'autopista (restaurant i hotel a Altube), etc.

Arquitectura rural i cases-torre[modifica | modifica el codi]

El municipi de Zuia ofereix en la majoria de les seves poblacions excel·lents edificacions que responen al prototip de caseriu basc, amb diferents elements que els defineixen com autèntiques unitats de producció familiar, si bé molts d'ells actualment no s'utilitzen: el forn, la cabana, la sitja, etc. Alguns d'aquests caserius en el passat van ser el bressol de llinatges tan coneguts com els Zárate o Aguirre, que ens remunten a les èpoques altomedieval i moderna, períodes de forts enfrontaments entre famílies, pel que aquestes cases disposaven d'elements de defensa, avui pràcticament desapareguts: destaquen les cases de La Encontrada, Caseriu Sagasti a Markina i la torre dels Aguirre a Bitoriano.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zuia
  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].