Lluís de Castellví i de Vilallonga
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1840 Tarragona | ||||||||||||||
| Mort | 24 de setembre de 1918 (als 78 anys) Barcelona | ||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Capità general de València | |||||||||||||||
| 1910 – 1910 | |||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | militar  | ||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
_pasador.svg){kind=small}
Lluís de Castellví i de Vilallonga (Tarragona, 1840 - Barcelona, 24 de setembre de 1918) fou un militar català, capità general de València en 1910.
Era fill de Josep-Antoni de Castellví de Bellet, alcalde de Montblanc, regidor de Tarragona, corregidor de Barbastre i veterà de la guerra del francès. El 1858 va ingressar a l'Escola d'Estat Major i el 1865 fou destinat a Cuba, on fou cap de l'Estat Major a la Guerra dels Deu Anys i participà als combats de Laguna de la Mata i Mercedes. El 1871 fou condecorat amb la creu de Segona Classe al Mèrit Militar i ascendit a coronel per la seva acció a Cienfuegos.[1]
El 1874 va tornar a la Península i lluità a la tercera guerra carlina en les accions de Capellades, Berga, Igualada i Vic. Per la participació en la presa d'Olot va rebre la comanadoria de l'Orde de Carles III i per participar en la presa de la Seu d'Urgell va rebre l'Orde d'Alfons XII. En 1884 fou capità general de Castella la Nova i en 1888 fou ascendit a brigadier. Després governador del castell de Montjuïc i de la província d'Osca. Pel seu paper en la repressió de la vaga general de 1890 a Barcelona fou nomenat cap de l'Estat Major a la Capitania general de Barcelona. Ocupant aquest càrrec fou ferit en l'atemptat contra el general Martínez Campos el 24 de setembre de 1893 realitzat per Paulí Pallàs i Latorre, qui seria executat per aquesta acció.[2][3] En 1896 fou ascendit a general de divisió i el 1902 fou governador militar de Barcelona. El 1908 fou ascendit a tinent general i en 1910 fou breument capità general de València. Després de passar a la reserva es va establir a Barcelona, on va morir el 24 de setembre de 1918
Referències
- ↑ Lluís de Castellví i de Vilallonga, p. 120, A: Biografies de Tarragona
- ↑ La amenaza anarquista no puede equiparse a la de principios del siglo XX lainformacion.com. 28 de febrer de 1916
- ↑ 1893: año clave del terrorismo en la España de la Restauración, Ángel Herrerín López