Yrjö Vesterinen
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1952  (71 anys)Kokkola (Finlàndia) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Vesty |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de trial, empresari |
| Esport | trial |
| Família | |
| Fills | Mika Vesterinen |
| Parents | Pare del Campió d'Europa juvenil Mika Vesterinen |
Premis
| |
| Lloc web | apico.co.uk |
 | |
Yrjö Vesterinen, Vesty (Kokkola, Finlàndia Occidental, 7 de desembre de 1952)[1] és un excorredor finlandès de trial. Va ser-ne campió del món 3 vegades consecutives (1976-1978), esdevenint el primer multicampió de la història d'aquest esport. També va guanyar els Sis Dies d'Escòcia de Trial el 1980 i va ser 11 anys campió de Finlàndia.
Va destacar pel seu pilotatge impecable i precís.
Resum biogràfic
Després d'un començament amb bicicleta, a 16 anys debutà en competició amb una Plantilla:Bike de 100 cc. En aquella època ja residia a Hèlsinki, on s'havia traslladat per a estudiar. Al cap de poc temps passà a pilotar una Bultaco i després una Montesa Cota 247, amb la qual es proclamà Campió de Finlàndia Júnior el 1969.[2]
El 1970 obtingué el seu primer títol nacional absolut, fet que arribaria a repetir fins a arribar als dotze. Aquell mateix any, aprofitant que se celebrava una prova del Campionat d'Europa a Finlàndia, Yrjö s'hi inscrigué i finalitzà quart. L'any següent, a només 18 anys, participà en quatre proves del campionat (que aleshores era l'equivalent a l'actual Campionat del Món) acabant la temporada setè a la general, destacant el seu segon lloc en la prova celebrada a Suècia.
De cara a la temporada de 1972, acceptà l'oferta de Bultaco i n'esdevingué pilot oficial, disputant tres proves del campionat europeu i aconseguint la seva primera victòria al trial de Suècia. El 1973 participà en cinc de les deu proves puntuables, finalitzant setè del campionat.
1974, Dedicació plena
L'any 1974 fou el del seu llançament definitiu. Decidí de deixar la seva família i domicili a Finlàndia per tal de poder participar a plena dedicació en l'encara anomenat Campionat d'Europa (tot i disputar-se'n ja una prova als EUA). Així doncs, se n'anà a viure a Alemanya i començà a entrenar assíduament amb un altre oficial destacat de Bultaco, el vuit vegades Campió de França Charles Coutard.
Ja aleshores el pilotatge de Vesterinen començava a crear escola, amb un estil de conducció diferent a l'emprat pels britànics, definit per molts com a elegant i molt fi. Però el que potser sorprenia més era la seva forma d'afrontar l'esport del trial, d'una manera molt professional. Era capaç de repetir les zones una vegada i una altra en els entrenaments, i tenia molta cura de la seva imatge i la dels seus patrocinadors.[3]
El 1975 donà als seus competidors un seriós avís del que els esperava, ja que malgrat un començament fluix (per manca d'entrenament), finalitzà el Campionat del Món acabat d'estrenar en segona posició, darrere Martin Lampkin.
1976, El primer dels tres títols
En la segona edició del mundial, l'any 1976, començà amb victòria a la primera prova, disputada a Irlanda del Nord, essent el primer pilot no britànic a aconseguir-ho. Des d'aquell moment, començà a encadenar triomfs i segons llocs fins a proclamar-se vencedor del Campionat del Món abans d'acabar la temporada. Durant els anys 1977 i 1978 fou el rei indiscutible del trial, sumant així els seus tres títols consecutius.
L'any 1979, el jove nord-americà Bernie Schreiber, company de marca i pilot innovador, li prengué el títol i Vesterinen acabà subcampió. Els problemes de Bultaco a partir de 1980 obligaren tots dos campions a canviar d'aires. Yrjö passà llavors a Plantilla:Bike, i amb una Cota 349 guanyà els Sis Dies d'Escòcia de Trial (essent també el primer pilot no britànic a aconseguir-ho) i finalitzà tercer al campionat del món.
1983, Retirada
El 1981 tornà a Bultaco, que intentava superar la crisi amb el llançament de la Sherpa 199B, coneguda com la sis marxes. Però les coses havien canviat i era l'hora de joves pilots com ara Gilles Burgat o Eddy Lejeune. Això féu que el 1982 Vesterinen participés en el mundial esporàdicament i el 1983 es retirés definitivament de la competició, després d'haver fet un meritori cinquè lloc als Sis Dies d'Escòcia, essent ja un dels únics pilots amb Bultaco.
Actualitat
Com molts dels seus coetanis, Vesterinen no va abandonar el trial completament. Després de fixar definitivament la seva residència a Anglaterra, va crear la marca d'equipament i accessoris per a trial Apico, que ara com ara és una de les més importants al mercat britànic. També ha estat vist habitualment com a motxiller i ajudant del seu fill Mika, en proves de l'actual Campionat Europeu, el Mundial Júnior i el Campionat britànic de trial.
Palmarès
A banda els èxits aquí reflectits, Vesterinen va establir tota mena de fites, com ara aquestes:
- Primer pilot a aconseguir un triplet al Campionat del Món (1976-1978)
- Primer pilot no britànic a guanyar els Sis Dies d'Escòcia (1980)
- Únic pilot no britànic a guanyar el Campionat britànic (1982)
- Notes
Referències
- ↑ «The kings... Vesterinen Yrjö» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑ «Yrjö Vesterinen» (en finès). moottoriurheilumuseo.fi. [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ todotrial.com
- ↑ «Vesterinen Yrjö» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 1r octubre 2009].
- ↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Trial». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 27 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.
- Bibliografia
- G. Luque, Joan; D'Awans, Michel «Yrjo Vesterinen, el azote de los británicos» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 16, maig 1984, p. 42-48.
- «Yrjo Vesterinen, tres veces campeón del mundo de trial» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 1r octubre 2009].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yrjö Vesterinen |
- Pàgina de tribut a Vesterinen d'un fan francès (francès)
- Web de la seva empresa de productes Apico (anglès)
