Campionat del Món de trial masculí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
FIM Outdoor Trial World Championship logo.jpg
Categoria Trial
Àmbit Internacional
Espònsor/Entitat SPEA S.p.A. / FIM
Precedents C. H. Groutards: 1964 - 67
C. d'Europa: 1968 - 74
1a Temporada 1975
Constructors Montesa, Gas Gas, Beta, Ossa, Sherco, Scorpa, Yamaha, JTG
Campió (2013) Catalunya Toni Bou
Campió de constructors Catalunya Montesa
Web oficial www.fim-live.com
Darrera revisió: 18/04/2014

El Campionat del Món de trial (oficialment: SPEA FIM Trial World Championship), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de trial a l'aire lliure en categoria masculina.

La competició ha tingut diversos noms al llarg de la història, passant de ser un torneig de poques proves a un campionat europeu consolidat a finals de la dècada de 1960, fins a esdevenir una competició d'àmbit mundial el 1975.

Historial[modifica | modifica el codi]

Màster Internacional de Trial - Challenge Henry Groutards[modifica | modifica el codi]

Edició Any1 Campió Motocicleta
I 1964 Regne Unit Don Smith Greeves
II 1965 Alemanya Gustav Franke Zündapp
III 1966 Alemanya Gustav Franke Zündapp
IV 1967 Regne Unit Don Smith Greeves
  1. ^ L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.[1]

Campionat d'Europa de Trial[modifica | modifica el codi]

Edició Any1 Campió Motocicleta
I 1968 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco
II 1969 Regne Unit Don Smith Montesa
III 1970 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco
IV 1971 Regne Unit Mick Andrews OSSA
V 1972 Regne Unit Mick Andrews OSSA
VI 1973 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco
VII 19742 Regne Unit Malcolm Rathmell Bultaco
  1. ^ D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial masculí que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.
  2. ^ L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.[2]

Campionat del Món de Trial[modifica | modifica el codi]

Edició Any Campió Motocicleta
I 1975 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco
II 1976 Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco
III 1977 Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco
IV 1978 Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco
V 1979 Estats Units Bernie Schreiber Bultaco
VI 1980 Suècia Ulf Karlson Montesa
VII 1981 França Gilles Burgat SWM
VIII 1982 Bèlgica Eddy Lejeune Honda
IX 1983 Bèlgica Eddy Lejeune Honda
X 1984 Bèlgica Eddy Lejeune Honda
XI 1985 Occitània Thierry Michaud Fantic
XII 1986 Occitània Thierry Michaud Fantic
XIII 1987 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XIV 1988 Occitània Thierry Michaud Fantic
XV 1989 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVI 1990 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVII 1991 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVIII 1992 Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia
XIX 1993 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XX 1994 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XXI 1995 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XXII 1996 Catalunya Marc Colomer Montesa
XXIII 1997 Regne Unit Dougie Lampkin Beta
XXIV 1998 Regne Unit Dougie Lampkin Beta
XXV 1999 Regne Unit Dougie Lampkin Beta
XXVI 2000 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXVII 2001 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXVIII 2002 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXIX 2003 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXX 2004 Japó Takahisa Fujinami Honda
XXXI 2005 Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXXII 2006 Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXXIII 2007 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXIV 2008 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXV 2009 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXVI 2010 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXVII 2011 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXVIII 2012 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXIX 2013 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC

Rànquing de títols per pilot[modifica | modifica el codi]

La següent taula mostra el Rànquing de títols per pilot, actualitzada el 01/09/2013.

Posició Pilot País Títols (Outdoor)1 Títols (Indoor) Títols (Total)
1 Toni Bou Catalunya Catalunya 7 8 15
2 Dougie Lampkin Regne Unit Regne Unit 7 5 12
3 Jordi Tarrés Catalunya Catalunya 7 0 7
4 Don Smith Regne Unit Regne Unit 3 0 3
4 Yrjö Vesterinen Finlàndia Finlàndia 3 0 3
4 Eddy Lejeune Bèlgica Bèlgica 3 0 3
4 Thierry Michaud Occitània Occitània 3 0 3
8 Adam Raga Catalunya Catalunya 2 4 6
9 Gustav Franke Alemanya Alemanya 2 0 2
9 Sammy Miller Irlanda del Nord Irlanda del Nord  2 0 2
9 Mick Andrews Regne Unit Regne Unit 2 0 2
9 Martin Lampkin Regne Unit Regne Unit 2 0 2
13 Marc Colomer Catalunya Catalunya 1 3 4
14 Tommi Ahvala Finlàndia Finlàndia 1 1 2
15 Malcolm Rathmell Regne Unit Regne Unit 1 0 1
15 Bernie Schreiber Estats Units Estats Units 1 0 1
15 Ulf Karlson Suècia Suècia 1 0 1
15 Gilles Burgat França França 1 0 1
15 Takahisa Fujinami Japó Japó 1 0 1
20 Albert Cabestany Catalunya Catalunya 0 1 1
Totals 49 22 71
  1. ^ S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.

Rànquing de títols per país[modifica | modifica el codi]

La següent taula mostra el Rànquing de títols per país, actualitzada el 18 de març de 2012.

Posició País Títols (Outdoor)1 Títols (Indoor) Títols (Total)
1 Catalunya Catalunya 17 16 33
2 Regne Unit Regne Unit2 17 5 22
3  Finlàndia 4 1 5
4  Bèlgica 3 0 3
4 Occitània Occitània 3 0 3
5  Germany 2 0 2
6  United States 1 0 1
6  Suècia 1 0 1
6  França3 1 0 1
6  Japó 1 0 1
Totals 49 22 71
Notes
  1. ^ S'han sumat els títols de Campió del Món, d'Europa i de la Challenge Henry Groutards.
  2. ^ S'hi compten els aconseguits per pilots d'Irlanda del Nord.
  3. ^ No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alguersuari (Director), Jaume. «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.
  2. «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 4 octubre 1974. [Consulta: 21 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]