Àcid siàlic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àcid siàlic

Un àcid siàlic (del grec τὸ σίαλον (to sialon) 'la saliva') és un terme genèric per a derivats de l'àcid neuramínic un sucre (monosacàrid) amb onze àtoms de carboni.[1] Són molècules presents comunament en els organismes vius (animals principalment peò també en menor mesura en les plantes, bacteris i fongs), i totes les seves funcions no són encara conegudes.

Prové de la condensació de l'àcid pirúvic i de N-Acetil-D-mannosamina.

En els humans el cervell presenta la concentració més alta d'àcid siàlic i hi té un paper important en la sinaptogènesi.

L'àcid N-acetilneuramínic, que també s'anomena àcid siàlic, és un constituient característic dels aminosucres que en els humans tenen un paper important en les interaccions intercel·lulars.


Bioquímica[modifica | modifica el codi]

  • Les lectines produïdes per nombroses espècies tenen una afinitat per diferents sucres,[2] per l'àcid siàlic; amb causa de diversos processos patològics.[3] Els Siglecs, o lectines de tipus I són una família de lectines que reconeixen específicament l’àcid siàlic.[4] Elles pertanyen a la superfamília de les immunoglobulines (Ig) .
  • Les afinitats lectines-sucres permeten també als patògens adherir-se als teixits molt glicosilats presents en les vies respiratòries, el tub digestiu, l'aparell urinari o genital (Imberty and Varrot 2008, Sharon 1996). Així, per exemple el virus de la grip es fixa sobre la mucosa pulmonar.
  • Certes toxines bacterianes són igualment de les lectines[5]

Definició[modifica | modifica el codi]

El que s'anomena àcid siàlic pot representar:

  • l'àcid N-acetilneuramínic (NeuNAc o NANA), que es troba en els humans,
  • tota una sèrie de substàncies emparentades amb l'àcid N-acetilneuramínic, per exemple l'àcid N-glicosilneuramínic que es troba en els ratolins.

És la càrrega negativa d'aquesta substància la responsable de la sensació viscosa de la saliva i dels mocs.

Funcions[modifica | modifica el codi]

L'àcid siàlic serveix, entre altres funcions, de protecció de les proteïnes contra la seva degradació per les proteases.

L'àcid siàlic associat a glicoproteïna és un constituent dels gangliòsids i dels glicolípids cosa que fa que sovint es trobi en les secrecions glandulars, les membranes cel·lulars i el plasma sanguini (neuraminidasa).

L'àcid siàlic:

  • està implicat en la prevenció d'infeccions (mucus associat a les membranes mucoses : boca, nas, tracte gastrointestinal, tracte respiratori),
  • També és receptor per als virus Influenza


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gerlach, D., Wagner, M., Schlott, B., Zahringer, U. and Schmidt, K.H. (2002) Chemical and physicochemical characterization of the sialic acid-specific lectin from Cepaea hortensis. FEMS Microbiol Lett, 214, 61-68.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Varki, Ajit; Roland Schauer. in Essentials of Glycobiology. Cold Spring Harbor Press, 2008, p. Ch. 14. 
  2. Lis, H. & Sharon, N. (1998). Lectins: Carbohydrate-specific proteins that mediate cellular recognition. Chem. Rev. 98, 637-674.
  3. Sharon, N. (1996) Carbohydrate-lectin interactions in infectious disease. Advances in Experimental Medicine and Biology, 408, 1-8.
  4. Crocker, P.R. (2002) Siglecs: sialic-acid-binding immunoglobulin-like lectins in cell-cell interactions and signalling. Curr. Opin. Struct. Biol., 12, 609-615.
  5. Karoline SABÓIA ARAGÃO Thèse (Biologie structurale et nanobiologie) présentée le 5 décembre 2008 à l'université de Grenoble; Etudes structure-fonction de lectines (DiscI et DiscII) de Dictyostelium discoideum.