Élie Faure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉlie Faure
Élie Faure - 1878 - Atelier Nadar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Senta Fe la Granda (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador de l'art, metge, historiador, escriptor i crític Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeSuzanne Gilard Modifica el valor a Wikidata
FillsFrançois Faure
Élisabeth Faure
Jean-Pierre Faure
Marie-Zéline Faure Modifica el valor a Wikidata
ParesPierre Faure Modifica el valor a Wikidata i Zéline Reclus Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Louis Faure Modifica el valor a Wikidata
Premis

Élie Faure (Senta Fe la Granda, 4 d'abril de 1873 - París, 1937) fou un historiador de l'art i assagista francès.[1]

Trajectòria[modifica]

Fill de Pierre Faure, comerciant, i de Suzanne Reclus, Élie Faure va estar influït pels seus oncles, el geògraf i militant anarquista Élisée Reclus i l'etnòleg Élie Reclus. Als 15 anys va anar a viure a París amb els seus germans i es va apassionar per la pintura. Va començar a visitar assíduament el Museu del Louvre i va assistir a les classes del filòsof Henri Bergson.

Va estudiar medicina a la universitat, però seguia amb la seva passió per l'art. El 1899, als 26 anys, va llegir la seva tesi mèdica. Tanmateix, l'any 1902 va iniciar la publicació d'articles sobre art en el diari L'Aurore. Es va interessar especialment per Velázquez, tema del seu primer llibre, i per Cézanne. A més, va fer conferències sobre divulgació artística entre 1905 i 1909, any en què començà a publicar-se Histoire de l'art.

Va ser metge militar en la Primera Guerra Mundial. En concloure la guerra es va dedicar a viatjar. Va donar suport a la Segona República Espanyola, horroritzat davant l'ascens del feixisme, i va visitar després als combatents de Barcelona i Madrid. Les seves notes sobre aquest tema es van publicar pòstumament a Méditations catastrophiques. La seva monumental Histoire de l'art (1909-1921) és indispensable per obtenir referències fonamentals d'aquesta disciplina. En ella, estudia les obres artístiques i representatives de certes etapes de la història de la cultura.

Així mateix és autor de diverses obres històrico-filosòfiques, entre les quals es troba una sobre Napoleó publicada el 1921. Amb tot, destaca per haver escrit L'Esprit des formes (1927) i Els Constructeurs (1914), que recull assajos sobre Cézanne, Michelet, Nietzsche, Lamarck i Dostoyevski, i D'autres Terres en vue (1932).

Jean-Luc Godard en la seva pel·lícula Pierrot el boig, va fer recitar a Jean-Paul Belmondo un extracte d'aquesta obra ficat en una banyera.

Obra[modifica]

  • Vélasquez (1903)
  • Formis et forces (1907)
  • Els Constructeurs (1914)
  • La sainte Face (1917)
  • La Roue (1919)
  • La Danse sud li feu et l'eau (1920)
  • Napoléon (1921)
  • Histoire de l'art (1919-1921)
  • L'Esprit des formes (1927)
  • Découverte de l'archipel (1932)
  • D'autres Terres en vue (1932)
  • Mon périple, seguida per Reflets dans li sillage (1931)
  • Méditations catastrophiques, pòstuma

Referències[modifica]

  1. «Élie Faure». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.