Òxid d'argent(I)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Òxid de plata (I))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaÒxid d'argent(I)
Silver(I) oxide structure in unit cell
Silver(I) oxide powder
Noms
Nom IUPACs
Òxid d'argent(I)
Òxid de plata(I)
Identificadors
20667-12-3 Symbol OK.svg1
ChemSpider 7970393 N
Número CE 243-957-1
Imatges Jmol-3D Imatge
MeSH silver+oxide
PubChem 9794626
Número RTECS VW4900000
Propietats
Ag2O
Massa molar 231,74 g·mol−1
Aparença Marró fosc
Olor Inodor[1]
Densitat 7,14 g/cm3
Punt de fusió 300 °C (572 °F; 573 K) decompon a T ≥160 °C[3][4]
0,013 g/L (20 °C)
0.025 g/L (25 °C)[2]
0,053 g/L (80 °C)[3]
1,52·10−8 (20 °C)
Solubilitat Soluble in àcid, alcali
Insoluble en etanol[2]
−134,0·10−6 cm3/mol
Estructura
Cúbica
Pn3m, 224
Termoquímica
65,.9 J/mol·K[2]
122 J/mol·K[5]
−31 kJ/mol[5]
−11,3 kJ/mol[4]
Perills
Pictogrames del GHS El pictograma de la flama amb un cercle en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma de la marca d'exclamació en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)[6]
Paraula d'advertència GHS Danger
H272, H315, H319, H335[6]
P210, P220, P221, P261, P264, P271, P280, P302+352, P304+340, P305+351+338, P312, P321, P332+313, P337+313[6]
Dosi o concentració letals (DL, CL):
2,82 g/kg (rata, oral)[1]
Compostos relacionats
Compostos relacionats
Òxid d'argent(I,III)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'òxid d'argent(I) és un compost químic iònic constituït per cations argent(1+), , i anions òxid, , de fórmula . És un sòlid de color marró fosc o negre que s'utilitza per en síntesi orgànica com a catalitzador i oxidant i com càtode en piles de botó.

Preparació[modifica]

L'òxid d'argent(I) es pot preparar fàcilment combinant solucions aquoses de nitrat d'argent, i hidròxid d'algun metall alcalí:

Propietats[modifica]

L'òxid d'argent(I) és poc soluble en aigua, només 0,2 mmol/L a 25 °C. La dissolució té caràcter bàsic degut a la presència de l'hidròxid d'argent, , que és una base forta, i absorbeix diòxid de carboni de l'aire donant carbonat d'argent, . Si s'escalfa fins a 160 °C a pressió atmosfèrica es descompon completament en els seus elements:[7]

Aplicacions[modifica]

WilliamsonEtherSynth.svg

L' s'empra en química orgànica com oxidant d'aldehids a àcid carboxílics.[8] També s'empra com a catalitzador en alguna reacció com la síntesi de Williamson d'èters.

Bateries de botó d'òxid d'argent(I)/zinc

S'empra en les bateries d'òxid d'argent(I)-zinc de botó simbolitzades amb la lletra "S". L'òxid d'argent(I) s'empra com a elèctrode positiu (càtode) i el zinc com elèctrode negatiu (ànode). L'electròlit és hidròxid de sodi o hidròxid de potassi. En el càtode es produeix la reducció de l' a argents metàl·lic, ; mentre que el zinc, , s'oxida a zinc(2+), . El voltatge nominal és d'1,55 V.[9] La reacció redox que té lloc és:

L'òxid d'argent(I) també té propietats antimicrobianes degut a la reactivitat dels cations argent(1+) amb una àmplia varietat de grups funcionals donadors d'electrons que abunden en les macromolècules dels microbis, els quals en reaccionar amb l'argent(1+) queden desactivats. El fet que hi hagi bacteris que s'han fet resistents als antibiòtics han fet recuperar l'òxid d'argent(I), altres sals d'argent i l'argent metàl·lics com a antimicrobians.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Silver Oxide MSDS». Salt Lake Metals. [Consulta: 8 juny 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Lide, David R. Handbook of Chemistry and Physics. 81. Boca Raton, FL: CRC Press, 1998, p. 4–83. ISBN 0-8493-0594-2. 
  3. 3,0 3,1 Perry, Dale L. Handbook of Inorganic Compounds. illustrated. CRC Press, 1995, p. 354. ISBN 0849386713. 
  4. 4,0 4,1 http://chemister.ru/Database/properties-en.php?dbid=1&id=4098
  5. 5,0 5,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A23. ISBN 0-618-94690-X. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Sigma-Aldrich Co., Silver(I) oxide. Retrieved on 2014-06-07.
  7. Wiberg, Egon; Wiberg, Nils. Inorganic Chemistry (en en). Academic Press, 2001. ISBN 9780123526519. 
  8. Haines, Alan. Methods for Oxidation of Organic Compounds V2: Alcohols, Alcohol Derivatives, Alky Halides, Nitroalkanes, Alkyl Azides, Carbonyl Compounds Hydroxyarenes and Aminoarenes (en en). Elsevier, 2012-12-02. ISBN 9780323148443. 
  9. Barak, M. Electrochemical Power Sources: Primary and Secondary Batteries (en en). IET, 1980. ISBN 9780906048269. 
  10. Venugopalan, Ramakrishna. Medical Device Materials Iii (en en). ASM International, 2006. ISBN 9781615031153.