Òxid de titani(IV)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Òxid de titani (IV))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicÒxid de titani(IV)
Titanium(IV) oxide.jpg
Substància compost químic, excipient i carcinògen ocupacional
Massa molecular 79,938 uma
Estructura química
Fórmula química O₂Ti
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 4,26 g/cm3 (20 °C)
Punt de fusió 3.362 °F i 3.326 °F
Punt d'ebullició 5.432 °F i 4.532 °F
Pressió de vapor 0 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 15 mg/m3 (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0 mg/m3
IDLH 5.000 mg/m3
NFPA 704.svg
0
1
0
 
Identificadors
CAS 13463-67-7
InChIKey GWEVSGVZZGPLCZ-UHFFFAOYSA-N
PubChem 26042
RTECS XR2775000
AEPQ 236-675-5
ChEBI 32234
KEGG C13409 i D01931
ChemSpider 24256
ChEMBL CHEMBL1201136
UNII 15FIX9V2JP
ZVG 1780
Infocard ECHA 100.033.327
DSSTOX DTXSID3021352
Número E E171
Open Food Facts e171-titanium-dioxide
MeSH C009495
CIIC 77891
Modifica dades a Wikidata

L'òxid de titani(IV) o diòxid de titani és un compost de titani que es troba de forma natural, la fórmula del qual és TiO2. S'utilitza com a pigment blanc, com a catalitzador, i com a absorbent de la radiació UV, entre altres aplicacions. Quan es fa servir com colorant alimentari té el codi E E171.

L'anatasa, una de les presentacions minerals del diòxid de titani

En la natura[modifica]

El diòxid de titani es presenta a la natura en forma de minerals ben coneguts com el rútil, l'anatasa i la brookita, tot i que també ho és l'akaogiïta i una cinquena espècie encara no aprovada per la IMA.[1]

Producció[modifica]

El diòxid de titani en cru es purifica per a convertir-lo en tetraclorur de titani i aquest es destil·la i reoxida per aconseguir diòxid de titani pur.[2] Un altre procés utilitza la ilmenita com a font de diòxid de titani, la qual és digerida amb àcid sulfúric.

Nanotubs d’òxid de titani(IV).

Aplicacions[modifica]

Fibres i espirals de TiO.
  • Pigment, el diòxid de titani ha reemplaçat el blanc de plom, prohibit per la seva toxicitat, i avui és el pigment blanc més emprat. Aproximadament quatre milions de tones del pigment TiO2 es consumeixen anualment al món. Es fa servir en productes tan diversos com pintures, plàstics, papers, tinta, aliments, medicines (per exemple en les píndoles) i també en pasta de dents. En la ceràmica el diòxid de titani actua com opacificador i formador de llavor de cristalls.
  • Es fa servir en la llet desnatada per incrementar-ne la palaltabilitat.[3]
  • Protector solar de la pell i absorbidor de llum ultraviolada, es fa servir en cosmètics i en tatuatges, es troba en gairebé totes les cremes protectores solars per tal com té un elevat índex refractiu.
  • Fotocatalitzador, especialment en la seva forma anastasa és un fotocatalitzador sota la llum ultraviolada.[4] El seu fort potencial redox oxida l’aigua i crea radicals hidroxils. També pot oxidar oxigen o materials orgànics directament per això s’afegeix a diversos productes com pintures o finestres per esterilitzar o desodoritzar i es fa servir com catalitzador en la hidròlisi.
  • Electricitat: el diòxid de titani també pot produir electricitat quan està en forma de nanopartícula.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «TiO2 II» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 abril 2014].
  2. «Titanium Dioxide Manufacturing Processes». Millennium Inorganic Chemicals. [Consulta: 5 setembre 2007].
  3. Lance G. Phillips and David M. Barbano «The Influence of Fat Substitutes Based on Protein and Titanium Dioxide on the Sensory Properties of Lowfat Milk». Journal of Dairy Science, 80, 11, pàg. 2726.
  4. Kurtoglu M. E., Longenbach T., Gogotsi Y. «Preventing Sodium Poisoning of Photocatalytic TiO2 Films on Glass by Metal Doping». International Journal of Applied Glass Science, 2, 2, 2011, pàg. 108–116. DOI: 10.1111/j.2041-1294.2011.00040.x.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de titani(IV) Modifica l'enllaç a Wikidata