(7) Iris
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobridor | John Russell Hind |
| Data de descobriment | 13 d'agost de 1847 |
| Lloc de descobriment | Observatori George Bishop  |
| Altres designacions | cap |
| Epònim | Iris |
| Classificació | Cinturó d'asteroides |
| Elements orbitals | |
| Època 26 de novembre de 2005 (DJ 2453700,5) | |
| Excentricitat (e) | 0,231 |
| Semieix major (a) | 356,798 Gm (2,385 UA) |
| Periheli (q) | 274,259 Gm (1,833 ua) |
| Afeli (Q) | 439,337 Gm (2,937 ua) |
| Període orbital (P) | 1345,375 d (3,68 a) |
| Velocitat orbital mitjana | 19,03 km/s |
| Inclinació (i) | 5,527° |
| Longitud del node ascendent (Ω) | 259,727° |
| Argument periheli (ω) | 145,440° |
| Anomalia mitjana (M) | 269,531° |
| Característiques físiques | |
| Dimensions | 225×190×190 km[1] |
| Massa | 1,0×1019 kg[2] |
| Densitat | 2,4 g/cm³ |
| Gravetat superficial | 0,055 m/s² |
| Velocitat d'escapament | 0,11 km/s |
| Període de rotació | 0,2975 d[1] |
| Classe espectral | Asteroide tipus S |
| Magnitud absoluta | 5,51 |
| Albedo | 0,277 [1] |
| Més informació | |
| Identificador JPL | 2000007 |
Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Té una superfície de color molt brillant i està compost probablement per una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi.
Va ser el setè asteroide descobert, el 13 d'agost de 1847 per John Russell Hind des de l'Observatori George Bishop de Londres. Fou el primer asteroide que descobrí.
El seu nom procedeix d'Iris, deessa grega de l'arc de Sant Martí.
Es va observar a Iris ocultant una estrella el 26 de maig de 1995 i posteriorment el 25 de juliol de 1997. D'ambdues observacions es va calcular un diàmetre d'uns 200 km.
Observacions del seu espectre visual suggereixen que per les seves propietats mineralògiques, Iris pot ser una font de meteorits condrites.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 M. Kaasalainen et al Models of twenty asteroids from photometric data, Icarus, Vol. 159, p. 369 (2002). (anglès)
- ↑ «Estimations of masses of the largest asteroids and the main asteroid belt from r». [Consulta: 24 juny 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (7) Iris |
- Catàleg de Objectes Menors Catchall: 7 Iris Arxivat 2006-05-07 a Wayback Machine. (en anglès)
- E. V. Pitjeva, Estimations of Masses of the Largest Asteroids and the Main Asteroid Belt From Ranging to Planets, Mars Orbiters And Landers Solar System Resarch, Vol. 39 pp. 176 (2005). (anglès)
- Planetary Data System Small Bodies Node, lightcurve parameters (anglès)
- M. Kaasalainen et al Models of twenty asteroids from photometric data, Icarus, Vol. 159, p. 369 (2002). (anglès)
- M. Hoffmann & E. H. Geyer Spots on 4-VESTA and 7-IRIS - Large Areas or Little Patches, Astronomy & Astrophysics Supplement, Vol. 101, p. 621 (1993). (anglès)
- Y. Ueda et al Surface Material Analysis of the S-type Asteroids: Removing the Space Weathering Effect from Reflectance Spectrum, 34th Annual Lunar and Planetary Science Conference, March 17-21, 2003, League City, Texas, abstract no.2078 (2003). (anglès)
- F. Migliorini et al (7) Iris: a possible source of ordinary chondrites?, Astronomy & Astrophysics, Vol. 321, p. 652 (1997). (anglès)
