102 Dalmatians

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lícula102 Dalmatians
Fitxa
Direcció Kevin Lima
Protagonistes
Producció Walt Disney Pictures
Dissenyador de producció Assheton Gorton
Guió Kristen Buckley, Brian Regan,
Bob Tzudiker i Noni White
Música David Newman
Fotografia Adrian Biddle
Muntatge Gregory Perler
Vestuari Anthony Powell
Productora Walt Disney Pictures i Edward S. Feldman Productions Tradueix
Distribuïdor InterCom Tradueix
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 2001
Durada 100 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge París, Anglaterra i França
Color en color
Recaptació 5.062.428,78 €
Descripció
Basat en The Hundred and One Dalmatians Tradueix
Gènere pel·lícula infantil, pel·lícula de comèdia i pel·lícula de fantasia
Lloc de la narració Londres i París
Premis i nominacions
Nominat per a
Oscar al millor vestuari (25 març 2001)
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 4.4/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

102 Dalmatians és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Kevin Lima i estrenada el 2001. És continuació de 101 Dalmatians estrenada el 1996, treu a Glenn Close del sanatori i la torna al carrer per, en companyia de Gérard Depardieu, seguir atemptant contra els gossos blancs amb taques negres. Kevin Lima ha estat encarregat de narrar la tornada de Cruella, interpretada per una Glenn Close més Norma Desmond que mai.[1] [2]

Argument[modifica]

Cruella surt de la presó. El seu empresonament sembla haver-la transformat: està decidida a ajudar una gosera a punt de fer fallida. Però la seva bogeria per a la pell torna amb l'aparició d'un modista francès, Jean-Pierre Le Petinent.

Cerca ara 102 dàlmates per afegir a l'abric dels seus somnis, una caputxa…

Entre els cadells capturats, un dàlmata sense taques s'associarà a un lloro per intentar oposar-se als propòsits de Cruella.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

"Continuació de la versió en personatges reals del clàssic de Disney (…) Molt repetitiu."[3]

Referències[modifica]

  1. filmaffinity. 102 Dalmatians. filmaffinity. 
  2. Fotogramas. 102 Dalmatians (en castellà). Fotogramas. 
  3. Fernando Morales, El País

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 102 Dalmatians Modifica l'enllaç a Wikidata