229 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 229 aC (ccxxix aC) |
Islàmic | 877 aH – 876 aH |
Xinès | 2468 – 2469 |
Hebreu | 3532 – 3533 |
Calendaris hindús | -173 – -172 (Vikram Samvat) 2873 – 2874 (Kali Yuga) |
Persa | 850 BP – 849 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 22 |
Ab urbe condita | 525 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC | |
Anys | |
232 aC 231 aC 230 aC - 229 aC - 228 aC 227 aC 226 aC |
El 229 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Albí i Centumal (o també any 525 ab urbe condita). L'ús del nom «229 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Inici del regnat d'Antígon III Dosó al Regne de Macedònia, com a tutor de Filip, el fill del rei Demetri II mort aquest any, el futur Filip V de Macedònia.[2]
- Cleòmenes III, rei d'Esparta, s'apodera d'Orcomen, a Arcàdia, que s'havia unit a la Lliga Etòlia.[3]
- Aristòmac II, tirà d'Argos, a la mort de Demetri II, abdica, perquè li falta el suport macedoni i per la pressió d'Àrat de Sició, que li dona 50 talents per pagar als mercenaris i llicenciar-los.[4]
Imperi Selèucida
[modifica]- Àtal I de Pèrgam, aprofitant els conflictes familiars entre els selèucides derrota Antíoc Híerax, aliat dels gàlates, que després de la derrota gàlata, només conservava el suport egipci, poc significatiu.[5]
Il·líria
[modifica]- Inici de la Primera Guerra Il·líria. El conflicte comença amb la invasió dels il·liris de l'Epir i l'assassinat d'un dels ambaixadors romans (un dels els Coruncanii (els Coruncanis), fill de Tiberi Coruncani) enviats a la reina Teuta d'Il·líria per demanar explicacions i compensacions per la pirateria dels il·liris a la costa. El seu llenguatge va ofendre a la reina.[6]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Albí i Gneu Fulvi Centumal.[7]
- Els dos cònsols són enviats a Il·líria amb un exèrcit, i vencen els il·liris sense trobar gaire resistència. Dispersen les forces de la reina Teuta, que es retira amb un grup de fidels a la fortalesa de Risan. Una gran part del territori es converteix en un protectorat romà i el Senat corona Demetri de Faros per controlar la reina Teuta. Centumal torna a Roma amb bona part de les forces de terra i navals, deixant a Albí amb 40 naus i una part de l'exèrcit. Se li concedeixen els honors del triomf.[8]
Naixements
[modifica]- Qin Er Shi, emperador de la dinastia Qin (m. 207 aC).[9]
Necrològiques
[modifica]- Demetri II, rei de Macedònia des del 239 aC (n. 276 aC).[10]
- Marc de Cerinea, ciutadà d'Acaia, és enviat per la Lliga Aquea a Còrcira per lluitar contra els pirates il·liris. Durant una batalla, Marc s'enfonsa amb la seva nau i mor ofegat.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 54
- ↑ Polibi. Història, II, 46
- ↑ Polibi. Història, II, 59
- ↑ Polibi. Història, IV, 48
- ↑ Polibi. Història, II, 8
- ↑ Eutropi. Breviarium ab Urbe condita, III, 4
- ↑ Polibi. Història, II, 11
- ↑ Sima, Qian. Records of the grand historian. Han dynasty. Hong Kong: Columbia University Press, 1993, p. 35. ISBN 9780231081641.
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVIII, 3, 4
- ↑ Polibi. Història, II, 43