Abdelfatah al-Sisi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Abdelfatah Al-Sisi)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbdelfatah al-Sisi
AbdelFattah Elsisi (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) عبد الفتاح السيسي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
el Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
President d'Egipte
8 juny 2014 –
← Adly Mansur
Defense Minister (en) Tradueix
12 agost 2012 – 26 març 2014
← Mohamed Hussein TantawiSedki Sobhi (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Militar Egípcia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
Partitcap valor
independent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Golf i Insurrecció al Sinaí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEntissar Amer (1977–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMahmoud el-Sisi Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
إمضاء الرئيس عبد الفتاح السيسي - Signature abdel fatah sisi Image.jpg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpresidency.eg Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AlSisiofficial Twitter: alsisiofficial Instagram: alsisiofficial Youtube: UCMmV9xKBt-XU0eqU9BS3_4w Modifica el valor a Wikidata

Abdelfatah al-Sisi —en àrab عبد الفتاح السيسي, ʿAbd al-Fattāḥ as-Sīsī— (el Caire, 19 de novembre de 1954) és un militar i polític egipci.[1][2] L'any 2013 va enderrocar el govern de Morsi que havia estat perseguint la minoria cristiana del país i havia portat al país a la ruïna i es va convertir en el president d'Egipte.

Joventut i estudis[modifica]

Sisi va néixer al Vell Caire el 19 de novembre de 1954,[3] Fill de Said Hussein Khalili al-Sisi i Soad Mohamed.[4] Va créixer a Gamaleya, prop de la mesquita d'al-Azhar, en un barri on residien musulmans, jueus i cristians, del que recordava com, durant la seva infantesa, "sentia les campanes de l’església i veia com els jueus s’acostaven a la sinagoga sense impediments". Posteriorment, Sisi es matricularà a l'Acadèmia Militar Egipcia i, després de graduar-se, va ocupar diversos llocs de comandament a les Forces Armades egípcies i va exercir com a agregat militar d'Egipte a Riad. El 1987 va assistir al l'Escola Egípcia de Comandaments i Estat Major. El 1992 va continuar la seva carrera militar inscrivint-se al British Command and Staff College, i el 2006 es va inscriure al United States Army War College de Carlisle, Pennsilvània.[5]

La família de Sisi és originària de la governació de Menufeya. És el segon de vuit germans (més tard el seu pare va tenir sis fills més amb una segona dona). El seu pare, musulmà conservador però no radical,[6] tenia una botiga d'antiguitats de fusta per a turistes a l'històric basar de Khan el-Khalili.[7]

Ell i els seus germans van estudiar a la biblioteca de la Universitat al-Azhar. A diferència dels seus germans, un dels quals és jutge major i un altre funcionari, Sisi va anar a una escola secundària local dirigida per l'exèrcit, on va començar la seva relació amb la seva cosina materna Entissar Amer. Es van casar quan Sisi es va graduar a l'Acadèmia Militar Egipcia el 1977.[8][9] Va assistir als cursos següents:[10]

  • Curs de comandament i estat major general, Escola Egípcia de Comandaments i Estat Major, 1987
  • Curs general de comandament i estat major, Joint Command and Staff College, Regne Unit, 1992
  • Curs de guerra, beca del Higher War College, Acadèmia Militar de Nasser, Egipte, 2003
  • Curs de guerra, United States Army War College, Estats Units, 2006
  • Agregat militar de les Forces Armades egípcies a Riad, Aràbia Saudita
  • Curs bàsic d'infanteria, Estats Units

Carrera militar i política[modifica]

Al-Sisi es va graduar a l'abril de 1977 en l'Acadèmia Militar d'Heliòpolis amb el grau de tinent de la infanteria mecanitzada, especialitzant-se en tàctiques de guerra antitanc. Més tard es va formar, entre altres, en el Army War College de Carlisle (Estats Units), el Staff College de Camberley (Regne Unit) i el Col·legi de Comandament i Estat Major del Caire, on es va llicenciar en Ciències Militars. Va ser a més un agregat militar a Aràbia Saudita en una missió diplomàtica.

Quan va aconseguir el rang de general, va obtenir el comandament de brigades d'infanteria mecanitzada i, més tard, de la II Divisió d'Infanteria Mecanitzada, unitat de la qual va anar cap d'Estat Major i comandant. En 2008, va ser nomenat comandant de la Regió Militar Nord, amb aquarterament a Alexandria. Després va passar a formar part del Consell Suprem de les Forces Armades, sent nomenat director de l'Oficina d'Intel·ligència i Reconeixement.

Després de la Revolució egípcia de 2011, al-Sisi va ser ascendit a Comandant en cap de l'Exèrcit i President del Consell Suprem de les Forces Armades en substitució de Mohamed Hussein Tantawi.[11] Així mateix, va exercir el càrrec de Ministre de Defensa i de Producció Militar al govern de Mohamed Morsi.

Al llarg de la seva carrera va anar obtenint diferents posicions de comandament:[10]

  • Comandant, 509è Batalló d'Infanteria Mecanitzada
  • Cap d'Estat Major, 134a Brigada d'Infanteria Mecanitzada
  • Comandant de la 16a Brigada d'Infanteria Mecanitzada
  • Cap d'Estat Major, 2a Divisió d'Infanteria Mecanitzada
  • Cap d'Estat Major, Zona Militar del Nord
  • Subdirector, Departament d'Intel·ligència i Reconeixement Militar
  • Director, Departament d'Intel·ligència i Reconeixement Militars

També es va informar del comandant de la 23a Divisió Mecanitzada del Tercer Exèrcit de Camp.

Ministre de defensa[modifica]

El 12 d'agost de 2012, el president egipci Mohamed Morsi va prendre la decisió de substituir el mariscal de camp de l'era Mubarak, Mohamed Hussein Tantawi, cap de les Forces Armades egípcies, amb el llavors poc conegut al-Sisi. També el va ascendir al rang de coronel general.[12] Sisi va ser descrit pel Partit Llibretat i Justícia com un "ministre de Defensa amb gust revolucionari".[13] Sisi també va ocupar el càrrec de ministre de Defensa i Producció Militar al gabinet Qandil.

Després que Sisi fos nomenat ministre de defensa el 12 d'agost de 2012, hi va haver preocupació que el general fos la mà dels Germans Musulmans a l'exèrcit, tot i que Sisi sempre havia declarat que l'Exèrcit egipci es mantenia del costat del poble egipci. El 28 d'abril de 2013, durant les celebracions del Dia de l'Alliberament del Sinaí, Sisi va dir que "s'ha de tallar la mà a qui perjudica qualsevol egipci".[14] L'oposició de Morsi va prendre aquestes declaracions com un clar posicionament cap a ells. Tanmateix, la declaració va ser interpretada pels partidaris de Morsi com una advertència als opositors de Morsi que Sisi no permetria derrocar el govern. Va romandre en el càrrec sota el nou govern format després de la deposició de Morsi, govern dirigit per Hazem al-Beblawi. També va ser nomenat viceprimer ministre d'Egipte. El 27 de gener de 2014 va ser ascendit al rang de mariscal de camp.[15]

Cop d'Estat a Egipte l'any 2013[modifica]

Durant la presidència de Mohamed Mursi, candidat a la presidència del partit Germans Musulmans, i després d'una sèrie de protestes a Egipte en el mes de juliol de 2013, el mariscal de camp al-Sisi va donar al Govern un ultimàtum de 48 hores per pactar sobre les "demandes del poble" o bé dimitir del seu càrrec.[16]

Reunió[modifica]

Abdelfatah Al-Sisi, davant la negativa de Morsi d'abandonar el poder, el dimecres 3 de juliol, el dia que l'ultimàtum expirava, Al-Sisi es va reunir amb diverses forces polítiques del país per traçar un "full de ruta". A la reunió, a la qual el moviment polític dels Germans Musulmans es va negar a assistir, van estar presents destacades figures de l'oposició com Mohamed al-Baradei, el papa copte Teodor II d'Alexandria, el Gran Imam d'al-Azhar (Ahmed al-Tayeb) i l'organitzador del moviment Tamarod, Mahmud Badr.[17][18]

Intervenció de l'Exèrcit[modifica]

El dia 6 de juliol al voltant de les 17:00 (hora local) l'ultimàtum de l'Exèrcit va arribar a la seva fi, i mentre que milions de manifestants anti-Mursi es congregaven a la Plaça Tahrir, els membres de l'Exèrcit van prendre nombroses infraestructures del Caire (la seu de la televisió, ponts, carrers). La residència presidencial va ser envoltada i el mateix Mursi va ser detingut.[17][18]

Discurs[modifica]

Després del cop d'Estat, al-Sisi va donar un discurs televisat juntament amb el-Baradei, el-Tayeb, Teodor II, Badr, etc.[17][19][18] En el discurs es va anunciar l'enderrocament oficial de Mohamed Mursi i el seu govern, la suspensió de la Constitució i la convocació d'eleccions, i el nomenament del cap de la Cort Constitucional, Adly Mansur, com a president provisional d'Egipte. Després del cop d'Estat, el 16 de juliol de 2013 al-Sisi va assumir el nou càrrec de viceprimer ministre d'Egipte, sent Hazem el Beblaui el primer ministre. Va seguir exercint les mateixes funcions en l'Exèrcit i en el Ministeri de Defensa, però la cartera de Producció Militar va passar a Reda Hafez.[20]

Aldarulls[modifica]

El 25 de juliol, Al-Sisi va donar de nou un ultimàtum, en aquesta ocasió dirigit als manifestants contraris al cop d'Estat, en què va demanar a aquests que s'unissin a les "files de la pàtria" o en cas contrari l'Exèrcit canviaria la seva estratègia en el tracte de la violència que generaven els manifestants.[21] Finalment, el 14 d'agost, l'Exèrcit va dissoldre per la força les acampades massives que havien instal·lat els partidaris de Mursi en les places cairotes de Nahda i Raba-al-Adawiya. Assegurant que alguns dels manifestants estaven armats, la policia va usar gasos lacrimògens i suposadament bales reals per dispersar-los,[22] el que va derivar en enfrontaments que van causar un elevat nombre de morts: 595 civils, 43 policies i 2 periodistes estrangers, segons el Ministeri de Sanitat.[23][24][25]

Opinió pública[modifica]

Segons els partidaris dels Germans Musulmans, Al-Sisi és responsable de violacions contra els drets humans i d'intentar transformar el país en un nou règim autocràtic. Tanmateix, per a una part de la població egípcia, Al-Sisi s'havia convertit en un heroi nacional i el salvador de la pàtria, sent venerat amb imatges pels carrers, samarretes, perfums, pastissos, rellotges, bijuteria i fins i tot videojocs i cançons nacionalistes o de lloança.[26][27][28]

Eleccions presidencials[modifica]

Amb motiu de les Eleccions presidencials d'Egipte de 2014 i donat el gran suport popular que tenia, al-Sisi va dimitir de tots els seus càrrecs militars i es va presentar com a candidat. La Comissió Electoral egípcia va anunciar a l'abril que al-Sisi va aconseguir registrar 188,930 signatures vàlides per a la seva participació (sent solament 25,000 necessàries). El seu únic rival que va aconseguir superar el mínim de signatures va ser l'esquerrà Hamdin Sabahi, líder del partit Corrent Popular, havent aconseguit 31,555 avals.[29]

A les eleccions presidencials de 2018 va revalidar el seu càrrec, tot i que amb una baixa participació electoral.[30]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdelfatah al-Sisi
  1. [enllaç sense format] http://www.fundeu.es/recomendacion/abdulfatah-al-sisi-nombre-del-militar-y-politico-serio/ Fundéu.es consultat el 6 de febrer de l'any 2014.
  2. Egipte ascendeix a mariscal al cap de l'Exèrcit i artífex del cop d'Estat
  3. «Egypt President Abdul Fattah al-Sisi: Ruler with an iron grip» (en anglès). BBC News, 01-12-2020.
  4. «StackPath». [Consulta: 1r gener 2021].
  5. Research, CNN Editorial. «Abdel Fattah el-Sisi Fast Facts». [Consulta: 1r gener 2021].
  6. EDT, Mike Giglio On 08/16/13 at 4:45 AM. «General Al-Sisi: The Man Who Now Runs Egypt» (en anglès), 16-08-2013. [Consulta: 1r gener 2021].
  7. «Popular wave could lift Egypt army chief to office» (en anglès), 30-01-2014. [Consulta: 1r gener 2021].
  8. «Popular wave may lift Egypt's Sisi to office» (en anglès). [Consulta: 1r gener 2021].
  9. «Abdel Fatah al-Sisi: behind the public face of Egypt's soon-to-be president» (en anglès), 22-05-2014. [Consulta: 1r gener 2021].
  10. 10,0 10,1 «Egypt President Abdul Fattah al-Sisi: Ruler with an iron grip» (en anglès). BBC News, 01-12-2020.
  11. Abdel Fattah al-Sisi: New commander of the armed forces
  12. «StackPath». [Consulta: 1r gener 2021].
  13. ««السيسي».. وزير دفاع بنكهة «25 يناير» ورئيس لمصر بتأييد «30 يونيو»» (en anglès). [Consulta: 1r gener 2021].
  14. «حصريا لـ"الوطن" | السيسي: تتقطع الإيد اللي تتمد على مصري - YouTube». [Consulta: 1r gener 2021].
  15. «Egypt's army chief promoted ahead of likely bid for presidency» (en en-au), 27-01-2014. [Consulta: 1r gener 2021].
  16. El Ejército egipcio da 48 horas a las fuerzas políticas para cumplir las demandas del pueblo abc.es Día 01/07/2013 -
  17. 17,0 17,1 17,2 Egypt army commander suspends constitution Reuters
  18. 18,0 18,1 18,2 Egypt in crisis: army deadline arrives; Morsi defiant - live updates The Guardian
  19. Live Updates: 'Military Coup Under Way,' Says Morsi Spokesman abcnews
  20. http://english.ahram.org.eg/
  21. El ejército egipcio da un ultimátum de 48 horas a los defensores de Morsi EFE. 25.07.2013 - 20:08h
  22. Egyptian military government declares month-long emergency - as it happened. The Guardian, 14 de agosto de 2013. Consultado el 27 de noviembre de 2013. (en inglés)
  23. Egypt's Brotherhood Storms Government Building. Sky News, 15 de agosto de 2013. Consultado el 27 de noviembre de 2013 (en inglés)
  24. Death toll in Egypt crackdown hits 525. latimes.com, 15 de agosto de 2013. Consultado el 27 de noviembre de 2013.
  25. El Gobierno egipcio eleva la cifra de muertos a 638 y la de heridos a 3994. diario El Mundo, 15 de agosto de 2013. Consultado el 27 de noviembre de 2013.
  26. Esperando al mariscal - ABC.es, 19-04-14
  27. Super Sisi salva Egipto, ahora en videojuego, visitado el 12/04/2014 - ABC.es
  28. Egypt's Abdul Fattah al-Sisi 'cult' sees surge in merchandise - 31 de marzo de 2014 en la BBC, (en inglés)
  29. El Sisi se enfrentará al naserista Hamdin Sabahi en las presidenciales
  30. «La victòria d'Al-Sissi queda aigualida per una baixada de la participació» (en català). Ara.cat.