Abu l-Alà al-Maarrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Alà al-Maarrí -en àrab: abū al-ʿalāʾ al-maʿari, أبو العلاء المعر - o Abul Ala el-Maari o el nom complet Abū al-ʿAlāʾ Aḥmad ibn ʿAbd Allāh al-Maʿarrī (desembre de 973, Maʿarrat al-Nuʿmān, Síria-1057, Maʿarrat al-Nuʿmān, Síria) fou un poeta àrab destacable, conegut pel seu talent i originalitat com a poeta i pel seu pensament filosòfic pessimista sobre el món.[1] Té en memòria d'ell una estàtua a Síria que fou decapitada per membres d'al-Nusra.[2]

Descendent de la tribu dels Banu Tanukh, va néixer a la ciutat siriana de Maarrat al-Numan al sud-oest d'Alep. Una malaltia d'infantesa el va deixar pràcticament cec. Va estudiar a Alep, Antakya, i a Trípoli a la costa de l'actual Líban, i va començar la seva carrera literària, sostingut per uns petits ingressos que provenien d'un origen privat. Els seus primers poemes foren reunits a l'obra Saqt az-zand ("L'espurna d'esca"), la qual va ser aleshores molt popular.[1]

Després d'aproximadament dos anys passats a Bagdad, al-Maarrí va tornar a Síria el 1010, en part a conseqüència de la mala salut de la seva mare. A Bagdad, havia estat en principi ben rebut en salons literaris prestigiosos; però quan es va negar a vendre els seus panegírics, no va poder trobar cap mecenes. Va renunciar a la riquesa material i es va retirar a un habitatge apartat, per viure-hi en condicions modestes. Localment al-Maarrí gaudia de respecte i autoritat, i nombrosos estudiants van anar a instruir-se amb ell. Va mantenir igualment una activa correspondència.

Al-Maarrí va escriure un segon recull de poesies més original, Luzum la meva lam yalzam ("La necessitat inútil"), o Luzumiyat ("Les necessitats"), referint-se a la complexitat supèrflua de l'arranjament de les rimes. L'humanisme escèptic de la seva poesia és igualment aparent en la Risalat al-ghufran, en la qual el poeta visita el paradís i troba els seus predecessors, poetes pagans que han trobat el perdó. Aquesta última obra ha suscitat algunes sospites entre els musulmans que han pensat que estava marcada per l'escepticisme.

L'obra Al-Fusul wa al-ghayat ("Paràgrafs i períodes"), una col·lecció d'homilies en prosa rimada, va ser fins i tot tractada de pastitx de l'Alcorà. Encara que hagués estat l'advocat de la justícia social i de l'acció, Al-Maarrí pensava que els nens no haurien de ser concebuts, per tal d'estalviar a les generacions futures els dolors de la vida. El novembre de 2007, l'exposició de la seva obra fou prohibida al Saló Internacional del Llibre d'Alger (SILA) per directiu del ministeri d'Afers Religiosos i dels Wakfs d'Algèria.

Heus aquí alguns dels seus versos audaços:
Els habitants de la terra es divideixen en dos
Els que tenen esperit però no religió
I els que tenen religió però no esperit.

Gran poeta líric solitari, ha estat traduït a francès per Adonis.

Obres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu l-Alà al-Maarrí Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Les Impératifs. Poèmes de l'Ascèse, (edició bilingüe àrab i francès), en català: "Els Imperatius. Poemes de l'Ascesi", traduït al francès per Hoa Hoï Vuong i Patrick Mégarbané, Actes Sud, col·lecció Sindbad, Arles, 2009.
  • L'epístola del perdó, traduït al francès per Vincent-Mansour Monteil, Gallimard, París, 1984.
  • Risalat ul Ghufran, una Divina Comedia, traduït al francès per G. Brackenbury, Dâr al-Maaref, El Caire, 1943.
  • A la presó d'Aboul-Ala, assaig de Taha Hussein, Milelli, Villepreux, 2009, ISBN 978-2-916590-11-0

Referències[modifica | modifica el codi]