Airbus A400M Atlas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauAirbus A400M Atlas
Tipusland-based airlifter monoplane (en) Tradueix, airlifter with 4 engines (en) Tradueix i transport aircraft with 4 turboprop engines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantAirbus Defence and Space i Airbus Military Modifica el valor a Wikidata
Primer vol11 desembre 2009 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions14,7 (alçària) × 45,1 (longitud) m
Pes en buit78.600 Modifica el valor a Wikidata
Abast3.300 km, 4.535 km i 6.390 km Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol11.275 metres i 37.000 metres Modifica el valor a Wikidata
En servei2013 Modifica el valor a Wikidata –
Úspont aeri Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Luftwaffe Modifica el valor a Wikidata
PropulsorEuroprop TP400 Modifica el valor a Wikidata
Construïts80 Modifica el valor a Wikidata

L'Airbus A400M Atlas[1][2] és un avió de transport militar propulsat per quatre turbohèlices. Fou dissenyat per Airbus Military (actualment Airbus Defence and Space) per reemplaçar aeronaus més antigues com el Transall C-160 i el Lockheed C-130 Hercules.[3] L'A400M es troba, en termes de mida, entre el C-130 i el C-17; pot transportar càrregues més pesants que el C-130 i pot aterrar en pistes en males condicions. Juntament amb el paper de transport, l'A400M pot fer maniobres d'abastament en vol i d'evacuació mèdica si està equipat amb el material necessari.

El primer vol de l'A400M, originalment previst pel 2008, es va fer l'11 de desembre de 2009 a Sevilla.[4] Entre el 2009 i el 2010, l'A400M s'enfrontava a cancel·lacions a conseqüència dels endarreriments en el desenvolupament i de l'increment del cost de producció; tanmateix, les nacions clients van optar per mantenir el suport al projecte. El juliol de 2011 vuit nacions havien encarregat 174 avions A400M.[5] El març de 2013, l'A400M va rebre el certificat de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA). La primera aeronau es va entregar l'agost de 2013 a les Forces Aèries Franceses.

Història[modifica]

L'A400M el dia del seu primer vol a Sevilla.
L'A400M durant el seu primer vol.

El projecte va començar amb el grup per al Futur Transport Aeri Militar (FIMA - Future International Military Airlifter), establert el1982 per Aérospatiale, British Aerospace (BAe), Lockheed i Messerschmitt-Bölkow-Blohm (MBB) per desenvolupar el substitut del C-130 Hercules i Transall C-160.[6] La variació de requeriments i les complicacions de la política internacional van causar un progrés lent. Lockheed va abandonar el grup el 1898, i va començar amb el desenvolupament de la segona generació de l'Hercules. Quan s'hi va unir Alenia i CASA, el grup va passar-se a anomenar Euroflag.

Els requisits inicials de les nacions que hi participaven (França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Regne Unit, Turquia, Bèlgica i Luxemburg) eren de 212 aeronaus. Després que es retirés Itàlia i es revisessin les comandes, els requeriments van passar a ser de 180 avions, amb el primer vol el 2008 i la primera entrega el 2009 El 28 d'abril de 2005, Sud-àfrica es va unir com a membre del programa, malgrat que el va abandonar el novembre del mateix any al·legant un sobrecost de més de 3.500 milions d'euros del que es preveia.[7]

L'Airbus A400M es va desenvolupar principalment com a substitut dels C-130 i C-160, que eren les principals aeronaus de càrrega dels països membres del grup. Després que es completés el projecte, l'A400M era el primer Airbus construït únicament amb propòsits militars. Incrementava la capacitat de càrrega i el radi d'abast en comparació amb els avions que va substituir. Juntament amb altres avions Airbus, l'A400M tenia una cabina de pilotatge de vidre i el sistema de control per senyals elèctrics, que representava un salt qualitatiu en comparació amb els C-130s i C-160s. La tria de motors EuroProp International fou un tema controvertit, ja que els motors Pratt & Whitney Canada eren els preferits per motius tècnics i de cost de fabricació. La pressió dels països europeus membres del grup va forçar Airbus a escollir els motors EuroProp.[8][9]

El 9 de desembre de 2004, Sud-àfrica va anunciar la comanda de vuit A400M i l'opció de compra de sis més, unint-se així com a membre industrial de l'equip Airbus Military. Les entregues estaven programades entre el 2010 i el 2014; ara bé, el novembre de 2009 el govern sud-africà va cancel·lar la compra adduint l'incompliment en els terminis i un augment de preu del programa, gairebé tres cops més elevats del que s'havia acordat el 2004.[7]

El 18 de juliol de 2005 les forces aèries de Xile van firmar un contracte per tres aeronaus que s'havien d'entregar entre el 2018 i el 2022,[10] però la comanda es va cancel·lar després de les eleccions.[11] El desembre de 2005, Malàisia va encarregar quatre A400M per reemplaçar la seva flota de C-130.

Canadà va publicar el 5 de juliol de 2006 un concurs per disset transport tàctics que substituïssin els seus avions CC-130E i CC-130H.[12] Aquests avions es dedicarien al transport de mitjà abast, mentre que per cobrir les necessitats de llarg abast el govern canadenc va comprar quatre Boeing C-17. L'A400M va competir amb el C-130J, que finalment fou escollit.

El muntatge de l'A400M va començar a Sevilla a la planta d'EADS (principal accionista de Airbus Military) l'octubre de 2006.[13] El 26 de juny de 2008 es va fer en aquesta ciutat la cerimònia de presentació mundial del primer A400M acabat. La cerimònia, tradicionalment coneguda com a roll-out, fou presidida pel rei Joan Carles I d'Espanya,[14] i el 18 de novembre de 2009 es va fer la primera encesa simultània dels quatre motors i es va fixar la setmana del 7 al 13 de desembre per al primer vol.[15]

Després de tres anys de retard, el primer vol de l'A400M es va realitzar l'11 de desembre de 2009. Es va enlairar a les 10:15 pilotat per dos pilots i acompanyats de 4 enginyers,[16][17] i va aterrar després de tres hores i quaranta-sis minuts de vol a les 14:01.[18] L'1 d'agost de 2013 Airbus Military va entregar el primer A400M a la Força Aèria Francesa. L'endemà, l'MSN7 fou traslladat a la base francesa d'Orléans-Bricy, per incorporar-se a la flota d'avions de la Força Aèria Francesa estacionada a la base en qüestió. Aquest primer avió es va fer servir inicialment per l'entrenament continuat de la tripulació, abans de passar a formar part de la flota de transport operatiu de les forces aèries del país.[19]

L'any 2019 sortí a llum l'ús que l'exèrcit turc en feu d'aquest avió durant la invasió del Kurdistan occidental (part siriana), així com pel manteniment de l'ocupació del nord de l'illa de Xipre, en la que es coneix com a República Turca de Xipre del Nord. I és que, l'any 2003, el govern d'Ankara signà un contracte per a adquirir 10 unitats provinents de la planta espanyola d'Airbus a Sevilla. El primer d'ells fou lliurat l'abril de 2014 i el darrer al 2022, segons la previsió.[20]

Accidents i incidents[modifica]

El 9 de maig de 2015 un Airbus A400M Atles en proves, amb una tripulació de 6 membres (2 pilots, 1 mecànic i 3 enginyers d'assajos en vol) es va estavellar poc després de l'enlairament de l'aeroport de Sevilla, Espanya.[21] L'avió va acabar impactant amb el terra després d'un error múltiple en 3 dels seus 4 motors, xocant amb una torre d'alta tensió i incendiant-se, sobrevivint únicament el mecànic i un dels enginyers. L'avió era el MSN023 i el seu lliurament estava previst per a Turquia.[22]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Airbus A400M Atlas
  1. ↑ "A400M naming ceremony at RIAT." Arxivat 17 December 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. Airbus Military, 6 July 2012. Retrieved: 6 July 2012.
  2. ↑ Hoyle, Craig. "RIAT: A400M reborn as 'Atlas'." Flightglobal 6 July 2012. Retrieved: 6 July 2012.
  3. ↑ "RAF – A400m." Arxivat 30 April 2009[Date mismatch] a Wayback Machine. RAF, MOD. Retrieved: 15 May 2010.
  4. ↑ «Updated- Pictures & Video: Airbus celebrates as A400M gets airborne». Flight International, 11-12-2009. Arxivat de l'original el 14 desembre 2009.
  5. ↑ "A400M Contract Amendment Finalised With Customer Nations." Arxivat 29 November 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. Airbus Military. Retrieved: 9 September 2011.
  6. ↑ Hewson, R. The Vital Guide to Military Aircraft, 2nd ed. Airlife Press, Ltd. 2001.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Airbus se muestra ´sorprendido´ por la anulación del pedido sudafricano del A400M». Infodefensa, 05-11-2009. [Consulta: 6 novembre 2009].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ "Airbus Transport Is Almost Ready for Takeoff " Arxivat 18 October 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.. Wall Street Journal, 2 December 2009.
  9. ↑ Reed Business Information Limited. «USA blasts A400M engine choice». flightglobal.com. [Consulta: 9 maig 2015].
  10. ↑ «Airbus Military signs agreement with Chile» (en anglès). Santiago, Chile: Airbus Military, 18-07-2005. Arxivat de l'original el 18 de desembre de 2007. [Consulta: 2 febrer 2008].
  11. ↑ «Airbus Military signs agreement with Chile» (en anglès). Airbus Military. Arxivat de l'original el 29 d'agost de 2005.
  12. ↑ «Airlift Capability Project - Tactical» (en anglès), 05-07-2006. [Consulta: 2 febrer 2008].
  13. ↑ Airbus Press Department «Entrega de la primera caja central del ala del A400M para ensamblaje final». EADS [Tolosa], 29-03-2007 [Consulta: 1r febrer 2011].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ «Presentación del primer avión de transporte militar A400M». EADS, 26-06-2008. Arxivat de l'original el 20 d'agost de 2008. [Consulta: 9 juliol 2008].
  15. ↑ «Airbus Military anticipa el primer vuelo del A400M en la primera semana de diciembre». Infodefensa, 28-11-2009. [Consulta: 30 novembre 2009].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Isabel Campanario. «El A400M sobrevuela ya Sevilla». ElCorreoWeb.es, 11-12-2009. [Consulta: 11 desembre 2009].
  17. ↑ «El primer vuelo del A400M despega con éxito desde la factoría de San Pablo (Sevilla)». Cope.es, 11-12-2009. Arxivat de l'original el 13 de desembre de 2009. [Consulta: 11 desembre 2009].
  18. ↑ R.L.Vargas. «El A400M alza el vuelo». La Razón, 11-12-2009. Arxivat de l'original el 13 desembre 2009. [Consulta: 11 desembre 2009].
  19. ↑ «Airbus Military entrega el primer A400M a la Fuerza Aérea Francesa». aerotendencias.com, 01-08-2013. [Consulta: 24 novembre 2015].
  20. ↑ Pareja, Pol. «Turquía utiliza aviones de fabricación española en sus invasiones en el norte de Siria y Chipre» (en castellà). ElDiario.es, 27-11-2019. [Consulta: 4 desembre 2019].
  21. ↑ «Cuatro muertos al estrellarse un avión en Sevilla en el primer vuelo de prueba» (en castellà). ElPaís.com, 10-05-2015. [Consulta: 24 novembre 2015].
  22. ↑ López Pavón, Teresa. «Cuatro muertos tras estrellarse un avión militar A-400M en pruebas junto al aeropuerto de Sevilla» (en castellà). ElMundo.es, 09-05-2015. [Consulta: 9 maig 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Airbus_A400M_Atlas&oldid=31829799»