Alain Pâris
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1947  (76 anys)París |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, productor de ràdio, musicògraf |
| Ocupador | France Musique |
| Professors | Bernadette Alexandre-Georges (en)  |
| Família | |
| Parents | Marie-Stella Pâris (en) () |
Premis | |
  | |
Alain Pâris, (París, 22 de novembre, 1947), és un director d'orquestra i musicògraf francès.[1]
Biografia[modifica]
Alain Pâris es va formar com a pianista amb una alumne d'Alfred Cortot, Bernadette Alexandre-Georges, mentre obtenia la llicenciatura en dret. Va estudiar direcció amb Pierre Dervaux, Louis Fourestier, Paul Paray i Georg Solti i va guanyar el primer premi al concurs internacional de Besançon el 1968.[2] Va ser el guanyador més jove durant trenta-set anys abans de ser destronat per Lionel Bringuier al palmarés.
Ajudant de Michel Plasson al Capitole de Toulouse, va ser director principal a l'Òpera del Rhin (1983-1987) i professor de direcció al conservatori amb influència regional d'Estrasburg (1986-89). Dirigeix la majoria de les principals orquestres franceses (Orchestre de Paris, orquestres de Radio France, Lió, Estrasburg, Lille, Metz, Bordeus, etc.) i desenvolupa una carrera internacional, sobretot com a convidat habitual de la Capella de Sant Petersburg (1993-1999), la "Bilkent Symphony Orchestra" d'Ankara (1998-2000), la Filharmònica Georges Enesco de Bucarest (1999-2011), l'Orquestra Estatal d'Atenes (2002-2004), de l'Orquestra Filharmònica del Líban (des de 2002).[3]
És convidat a Alemanya (Dresden i Karlsruhe), a Suïssa (orquestres de la Suïssa francòfona i la Suïssa italiana), a Itàlia, Espanya, Portugal, Finlàndia, Rússia, Polònia, Hongria, Lituània, Estònia, Eslovènia , Eslovàquia, Grècia, Turquia, Líban, Egipte, Turquia, Mèxic, Argentina (Teatro Colón de Buenos Aires), Sud-àfrica, Xina, Hong Kong, Macau, Singapur...en total, gairebé un centenar d'orquestres en més d'una trentena de països diferents.
Requerit pel seu coneixement del repertori francès, també imparteix classes magistrals a tots aquests països i forma part de jurats de concursos internacionals. Va crear o estrenar obres de Philippe Chamouard, Hugues Dufourt, Mikołaj Górecki, Iyad Kanaan, Bechara El-Khoury, Bruce Mather, Piotr Moss, Tristan Murail, Jacques Offenbach, Luis de Pablo, Yoshihisa Taïra, Toru Takemitsu, al costat de la seva carrera com a director d'orquestra, va ser productor de programes musicals a France Musique i France Culture de 1971 a 2010. Director musical de la temporada musical "Pro Musicis" i president del concurs "Pro Musicis" entre 2013 i el 2016, es dedica a compartir música amb públics desfavorits. El 2015, va fundar les "Trobades Musicals" de l'ESA a Beirut, de les quals n'és el director artístic (2015-2017).
Discografia[modifica]
- Concerto pour piano de Massenet, Variations symphoniques i Les Djinns de César Franck, amb Idil Biret, piano. Bilkent Symphony Orchestra Ankara (Alpha)
- Pierre Wissmer: Symphonie n° 4, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Integral amb Naxos)
- Mozart: Concerto pour deux pianos, K 365, amb Roxana i Valentin Gheorghiu, Orquestra Nacional de la Ràdio Romanesa (Casa Radio)
- Philippe Chamouard: Symphonie n°7, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Hortus)
- Camille Saint-Saëns: Concerto pour piano n°5 "Égyptien, amb Muza Rubackyté, Lithuanian National Philharmonic, Vilnius (Doron)
- Pierre Wissmer: Concerto valcrosiano i Concerto pour piano n° 2, amb Georges Pludermacher, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Naxos)
- Philippe Chamouard: Symphonie n° 6 "La Montagne de l'âme" i Les Rêves de l'ombre, Orchestre philharmonique de Transylvanie (Triton)
- Philippe Chamouard:Symphonie n° 5 "Le Manuscrit des étoiles" i Le Portail céleste, Orchestre philharmonique "Mihail Jora" de Bacau (Indésens)
- Pierre Wissmer: Divertissement sur un choral, Concerto pour violon n°2 amb Eva Zavaro, Concertino pour trompette amb Romain Leleu, Concertino-croisière per a flauta amb Christel Raynaud, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Claves).
Publicacions[modifica]
- Dictionnaire des interprètes et de l'interprétation musicale au xxe siècle, Paris, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 2004, 5e éd., 1278 p. (ISBN 978-2-2210-8064-1 et 2-221-08064-5, OCLC 34515574)[4]
- Livrets d'opéra, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1991 ; rééd. 2013
- Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2015
Adaptation en français[modifica]
- Dictionnaire encyclopédique de la musique establert sota la direcció de Denis Arnold, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1988
- Dictionnaire biographique des musiciens de Theodore Baker i Nicolas Slonimsky, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1995
- Dictionnaire encyclopédique de la musique de chambre de Walter Wilson Cobbett, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1999
Referències[modifica]
- ↑ Alain Pâris : portrait et biographie sur France Musique [archive] », sur France Musique (consulté le 6 août 2019)
- ↑ Attitude, «Alain Pâris, journaliste et auteur sur le site de La Lettre du Musicien [archive]», sur www.lalettredumusicien.fr (consulté le 6 août 2019)
- ↑ Enllaç web |títol=Perfil d'un INTÉRPRE: Pierre Wissmer, Lloc oficial d'Action Musicale Pierre Wissmer |url =http://www.pierrewissmer.com /pierre-wissmer-interprete-fiche-fr-7-P__ris-Alain.html |site= pierrewissmer.com |consultat el=2019-08-06
- ↑ Alain Pâris et Jean-Michel Molkhou invités du Magazine [archive] », sur France Musique (consulté le 6 août 2019)
Enllaços externs[modifica]
- Recurs relatiu a diversos àmbits: Radio France
- Alain Pâris [arxiu], a Les Têtes de l'Art (consultat el 13 de desembre de 2023)