Albert Recasens Barberá

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlbert Recasens Barberá
Dades biogràfiques
Naixement 1967 (50/51 anys)
Cambrils
Alma mater Universitat Catòlica de Lovaina
Activitat professional
Ocupació Musicòleg i director musical
Dades familiars
Pare Àngel Recasens i Galbas
Modifica dades a Wikidata

Albert Recasens Barberá (Cambrils, Baix Camp, 1967) és un musicòleg, gestor i director musical català.

Formació i trajectòria[modifica]

Albert Recasens, fill del prestigiós director de cor i orquestra, organista, compositor i pedagog català Àngel Recasens Galbas, va rebre formació musical, des de molt jove, rebent classes del seu pare al Conservatori de Vila-seca i Salou. Posteriorment, va perfeccionar els seus coneixements a Barcelona, ​​Bruges i Gant estudiant piano, direcció, cant coral, història de la música i composició. Paral·lelament, continuà els seus estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina, on es va doctorar en Musicologia, amb una la seva tesi doctoral que va versar sobre la tonada escènica madrilenya del segle XVIII.[1][2] Recasens compatibilitza les seves tasques artístiques i de gestió musical amb un vessant com a conferenciat i com a docent, exercint com a professor del Màster de Gestió Cultural a la Universitat Carlos III de Madrid, i també com a professor del Màster Interuniversitari de Música Hispana de la Universitat de Valladolid. Anteriorment, també ha exercit de professor a la Universitat de València i a la Universitat Autònoma de Madrid.[3]

"La Gran Chapelle" i "​​Lauda"[modifica]

Conjuntament amb el seu pare, el 2005, va endegar un projecte que havia de tenir un gran futur, amb la creació de "La Gran Chapelle", una formació vocal i instrumental que interpreta les obres de la música sacra i popular espanyola dels segles XVI, XVII i XVIII. A la mort del seu pare, el 2007, es va responsabilitzar totalment del projecte, ocupant-se a més de la recuperació del patrimoni musical. Això ho ha aconseguit compatibilitzant les tasques de gestor, director artístic i investigador musical.[1] El grup, que està format per dues sopranos, un tenor, un contratenor i un baix, té un nom francès perquè vol ser un grup de vocació internacional, convidant sovint a cantants de prestigi d'arreu d'Europa per fer una determinada programació.[4] Al costat del projecte de "La Grande Chapelle", Albert Recasens s'ocupa també de la direcció de "​​Lauda", ​​una companyia de discos pròpia, que en set anys ha publicat 13 títols de gran qualitat, distribuïts en 45 països, a través d'Europa, els Estats Units, la Xina i Austràlia, entre altres.[1]

Recuperant el patrimoni musical[modifica]

La seva tasca de recuperació del patrimoni musical a través de gravacions mundials ha abastat a músics tan destacats com Alonso Lobo, Joan Pau Pujol, Carlos Patiño, Cristóbal Galán, José de Nebra, Antonio Rodríguez de Hita, Francisco García Fajer, Tomás Luis de Victoria, José Lidón Blázquez i molts altres. També s'ha ocupat de la recerca de títols dels inicis relacionats amb la sarsuela. Un altre encàrrec de França versa sobre una obra de Juan Hidalgo de Polanco.[1] Un altre treball que ha portat a terme ha estat la recuperació de l'obra de Pedro de Ruimonte, mestre de capella i de cambra dels arxiducs d'Àustria, que Recasens ha portat als escenaris el 2017. En la seva tasca de recerca i investigació musicològica Recasens ha rebut ajuda econòmica de diversos organismes com el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de la Comunitat de Madrid i del Centre d'Estudis Europa Hispànica, a més de la Fundació BBVA.[5]

Recasens es considera a ell mateix "un científic de la música i al mateix temps un artista", i creu que aquestes dues facetes, que sovint entren en contradicció, han de permetre "arribar al públic respectant en tot moment el rigor científic i històric".[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 López Rosell, César «Buscador de joies musicals. Albert Recasens i "La Grande Chapelle" mostren la riquesa de la seva feina de recuperació del patrimoni. El musicòleg català dirigeix el prestigiós segell discogràfic "Lauda"». El Periódico, 28-03-2013 [Consulta: 12 gener 2018].
  2. «Albert Recasens, director». XIV Ciclo de Músicas Históricas de León. CNDM Centro Nacional de Difusión Musical. [Consulta: 12 gener 2018].
  3. «Albert Recasens ofereix una conferència sobre la recuperació del patrimoni musical culte al Centre Cultural de Cambrils». Ajuntament de Cambrils, 04-03-2014. [Consulta: 13 gener 2018].
  4. López, Selva «Albert Recasens: «La música antiga ha de sonar al lloc pel qual va ser creada»». El Periòdic d'Andorra, 03-08-2012 [Consulta: 12 gener 2018].
  5. 5,0 5,1 Díaz de Quijano, Fernando «Albert Recasens, al rescate del Siglo de Oro musical». El Cultural, 03-02-2017 [Consulta: 12 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]