Alfons de Borbó i de Battenberg

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfons de Borbó i Battenberg)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSa Altesa Reial
Alfons de Borbó i de Battenberg
Comte de Covadonga
Alfonso Prince of Asturias.jpg
S.A.R. el comte de Covadonga
Nom original Alfons Pius Cristí Eduard Francesc Guillem Carles Enric Eugeni Ferran Antoni Venanci de Borbó i de Battenberg
 Príncep d'Astúries
10 de maig de 1907 – 14 d'abril de 1941
Maria de la Mercè de Borbó
(fins al 1904)
Proclamació de la
Segona República Espanyola
Rei Alfons XIII (1886-1931)
Dades biogràfiques
Naixement 10 de maig de 1907
Palau Reial, Madrid, Espanya Guerra 1785-1931 Regne d'Espanya
Mort 6 de setembre de 1938(1938-09-06) (als 31 anys)
Miami, Estats Units 1912 Estats Units d'Amèrica
Causa de mort Accident de trànsit
Sepultura Panteó Reial del Monestir d'El Escorial
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Llengua castellà
Altres dades personals
Títol príncep
Dinastia Casa de Borbó
Cònjuge Edelmira Sampedro i Robato (1933-37)
Marta Rocafort i Altuzarra (1937-38)
Fills
Pares Alfons XIII d'Espanya
Victòria Eugènia de Battenberg
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931. A l'exili, va seguir utilitzant la dignitat de príncep d'Astúries fins a l'any 1933 quan va renunciar els seus drets successoris a la Corona espanyola per poder contraure matrimoni morganàtic.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut al Palau Reial de Madrid el 10 de maig de 1907, des del seu naixement va adquirir la condició de príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola al ser el primer fill de l'aleshores rei Alfons XIII.[2][3] Des de petit se li va detectar l'hemofília, malaltia que també patia el seu germà petit Gonçal, transmesa per la seva mare i introduïda a la branca materna a través de la reina Victòria I del Regne Unit. Durant tota la vida va tenir una salut molt fràgil.[4]

Va ser educat a palau dins l'estricte protocol de la cort espanyola, però va rebre influències anglòfiles per part de la seva mare. La seva formació va ser insuficient i va tenir dificultats per desenvolupar les funcions públiques com hereu de la Corona a causa de les crisis generades per la seva malaltia.[1]

El 15 d'abril de 1931, el dia posterior a la proclamació de la Segona República espanyola, va exiliar-se amb tota la seva família cap a França.

Es va enamorar d'Edelmira Sampedro i Robato (1906-1994), cubana d'origen espanyol, durant la seva estada a una clínica suïssa i amb qui es casà a Lausana (Suïssa) el 21 de juny de 1933. Per poder contraure matrimoni morganàtic amb ella, l'11 de juny va renunciar els drets successoris a la Corona espanyola i a la dignitat de príncep d'Astúries que continuava utilitzavant a l'exili.[5][6] Arran de la renúncia, el seu pare, Alfons XIII, li va concedir el títol de comte de Covadonga.[1] La parella es va divorciar a L'Habana el 8 de maig de 1937.[6]

Es va casar en segones núpcies amb Marta Rocafort i Altuzarra (1913-1993), també de nacionalitat cubana, amb qui va contraure matrimoni civil a l'Ambaixada Espanyola a Cuba, a L'Habana, el 3 de juliol de 1937. Al cap de pocs mesos, el 8 de gener de 1938, es van divorciar sense haver tingut fills.[7]

Després del segon divorci s'instal·là a Miami (Estats Units d'Amèrica), on va morir el 6 de setembre de 1938 a l'Hospital Gerland al patir un accident d'automòbil que li va produir una hemorràgia interna que no va poder aturar a causa de l'hemofília.[7]

L'any 1985 les seves despulles van ser traslladades a Espanya per ordre del rei Joan Carles I d'Espanya i sepultades al Panteó d'Infants del Reial Monestir de San Llorenzo de l'Escorial.[8]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc de Paula de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons XIII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles Lluís d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Josep Antoni d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet Francesca d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Dorotea de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
1. Alfons de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís II de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
12. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Guillermina de Baden
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hans Moritz von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
13. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Sophie Lafontaine
 
 
 
 
 
 
 
3. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg
 
 
 
 
 
 
 
7. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Eduard del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria I del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
 
 
 
 
 
 

Tractament i títols[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Altesa Reial el príncep d'Astúries (10 de maig de 1907 - 11 de juny de 1933).[9]
  • Sa Altesa Reial el comte de Covadonga (11 de juny de 1933 - 6 de setembre de 1938).[1]

Distincions[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques estrangeres[modifica | modifica el codi]

Fotografies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons de Borbó i de Battenberg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Remis Fernández, Javier. «El comte de Covadonga» (en castellà). La Nueva España. [Consulta: 21 octubre 2016].
  2. «Naixement de l'hereu de la Corona» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 1.
  3. «Natalici del Príncep d'Astúries» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 3.
  4. «Hemofília, la malaltia reial» (en castellà). Genètica, societat i altres herbes, 14-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2016].
  5. «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.
  6. 6,0 6,1 Balansó, Juan «Ha mort a Miami la comtessa de Covadonga, vídua d'Alfons de Borbó i de Battenberg» (en castellà). ABC, 01-07-1994, pàg. 43.
  7. 7,0 7,1 «El fill primogènit d'Alfons XIII, Alfons de Borbó i de Battenberg, es va casar amb una model cubana» (en castellà). Hola, 19-10-2001. [Consulta: 24 octubre 2016].
  8. «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal.». ABC, 25-04-1985, pàg. 8.
  9. La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola continuava considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que el 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Reial Decret» (en castellà). Gaseta de Madrid, 131, 10-05-1907, pàg. 568.
  11. «Reial Decret núm. 91» (en castellà). Gaseta de Madrid, 10, 10-01-1928, pàg. 275.
  12. «Reial Decret núm. 589» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.
  13. Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345. 
  14. Orde Suprem de la Santíssima Anunciació. [Consulta: 24 octubre 2016]


Precedit per:
Maria de la Mercè de Borbó
(fins al 1904)
Príncep d'Astúries
1907-1931
Succeït per:
Proclamació de la Segona República
(abolició del títol)
Ell mateix com a príncep d'Astúries
(a l'exili)
Precedit per:
Ell mateix com a príncep d'Astúries
Príncep d'Astúries
a l'exili

1931-1933
Succeït per:
Joan de Borbó
(a l'exili)