Alice Vibert Douglas
| Nom original | (en) Allie Vibert Douglas  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 desembre 1894 Montreal (Quebec) |
| Mort | 2 juliol 1988 (93 anys) Kingston (Canadà) |
| Presidenta Federació Internacional de Dones Universitàries | |
| 1947 – 1950 | |
Professor of physics (en)  | |
| 1946 – 1964 | |
| Dean of women (en) Queen's University | |
| 1939 – 1958 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat McGill - Philosophiæ doctor (–1926) Universitat de Cambridge |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònoma, astrofísica, Dean of women (en) |
| Ocupador | Queen's University (1939–1964) Universitat McGill (1926–1939) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
Alice Vibert Douglas (anglès: Allie Vibert Douglas) (Montreal, 15 de desembre de 1894 - Kingston, 2 de juliol de 1988) (OC, MBE), que normalment es deia pel seu segon nom (Allie),[1] va ser una astrònoma i astrofísica canadenca.[2][3]
Biografia[modifica]
Douglas va néixer a Montreal (Quebec, Canadà) el 15 de desembre de 1894.[4] Com que els dos pares de Douglas van morir l'any que va néixer, va viure per primera vegada a Londres (Anglaterra), amb el seu germà George Vibert Douglas i la seva àvia.[3] L'avi de Douglas era el reverend George Douglas, un destacat ministre metodista i educador.[5] El 1904 tant Douglas com el seu germà van tornar a Montreal on van assistir a la Westmount High School. En créixer, Douglas estava interessat en la ciència, però va sentir que el seu gènere era un hàndicap. A l'escola secundària, se li va negar l'admissió a un petit club de ciències només perquè era dona. El seu germà la va ajudar a eludir aquest problema deixant la porta entreoberta i deixant que Douglas segués fora de l'aula per escoltar conferències. Douglas es va graduar al capdavant de la seva classe i va rebre una beca a la Universitat McGill.[3]
El 1912 va començar els seus estudis de matemàtiques i física a la Universitat McGill, però van ser interromputs durant el seu tercer any per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El seu germà George es va allistar com a oficial, estava estacionat a prop de Londres (Anglaterra) i va traslladar la seva família, inclosa Douglas, amb ell. Aleshores, Douglas va ser convidada a unir-se a l'esforç de guerra a través d'un amic de la família i va decidir treballar a l'Oficina de Guerra com a estadística. Tot i que les bombes caurien a prop del seu lloc de treball, Douglas va perseverar i va tenir el sou més alt de totes les dones funcionàries temporals del Servei Nacional. El 1918, als 23 anys d'edat, va rebre l'Ordre de l'Imperi Britànic pel seu treball.[1][3]
Després d'haver tornat a Montreal el 1920, va continuar els seus estudis, obtenint una llicenciatura i després un màster el 1921.[1] Va passar a la Universitat de Cambridge, estudiant amb Arthur Eddington, un dels astrònoms més importants de l'època. Va obtenir el seu doctorat en astrofísica a través de la Universitat McGill el 1926,[1] i va ser la primera persona que el va rebre d'una universitat del Quebec i una de les primeres dones a aconseguir-ho a Amèrica del Nord. Douglas va escriure una biografia d'Eddington, La vida d'Arthur Eddington.[1][6]
Després de completar el seu doctorat, Douglas es va incorporar a la facultat de McGill, donant classes de física i astrofísica. El 1939 es va traslladar a la Universitat de Queen de Kingston, on va exercir com a degana de dones fins al 1958.[1] Va ser professora d'astronomia des de 1946 fins a la seva jubilació el 1964 i va ser fonamental perquè les dones fossin acceptades en enginyeria i medicina. Durant la Segona Guerra Mundial va establir que tots els estudiants havien de completar dues hores obligatòries de «contribució a l'esforç de guerra», va establir estacions de teixir per a dones entre classes i va obligar a tots els estudiants nous a fer classes d'infermeria.[1]
Douglas va ser membre actiu de la Reial Societat Astronòmica del Canadà (Royal Astronomical Society of Canada, RASC) i es va convertir en presidenta el 1943. Va ser en gran part gràcies al seu treball que el Kingston Center del RASC es va fundar el 1961.[7]
Col·laborant amb John Stuart Foster, va investigar els espectres de les estrelles de tipus A i B i l'efecte Stark mitjançant l'Observatori Astrofísic Dominion. El 1947 es va convertir en la primera presidenta canadenca de la Unió Astronòmica Internacional i va representar el Canadà durant una conferència de la UNESCO a Montevideo (Uruguai), set anys més tard. El 1967 es va convertir en oficial de l'Orde del Canadà i va ser nomenada una de les 10 dones del segle pel Consell Nacional de Dones Jueves. Douglas va morir el 2 de juliol de 1988.[8]
Honors[modifica]
Vibert Douglas té una patera (un cràter irregular o complex) a Venus que porta el seu nom. Vibert-Douglas Patera es troba a 11,6° de latitud sud i 194,3° de longitud est. És quasi circular i fa 45 km de diàmetre.[9][10]
El 1988, l'any de la seva mort, l'asteroide (3269) Vibert Douglas va ser anomenat en el seu honor.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Douglas, Allie Vibert (1894-1988)» (en anglès). Queen's University Encyclopedia.
- ↑ Hogg, 1989, p. 88-89.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Crossfield, 1997.
- ↑ Quebec, Canada, Church Records (Drouin Collection), 1621–1968, Montreal-Methodist Saint James-1894, p.30
- ↑ Dent, 1880, p. 95.
- ↑ Douglas, 1956, p. 92-95.
- ↑ «Alice Douglas» (en anglès). Royal Astronomical Society of Canada (RASC), 03-08-2013.
- ↑ Ogilvie i Harvey, 2000, p. 756.
- ↑ «Statistics» (en anglès). Universitat de Montreal. Arxivat de l'original el 2018-03-28. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Data» (
PDF) (en anglès). USRA.
Bibliografia[modifica]
- Crossfield, E. Tina. Notable women in the physical sciences : a biographical dictionary (en anglès). Westport, Conn.: Greenwood Press, 1997. ISBN 9780313293031.
- Dent, John Charles. The Canadian Portrait Gallery (en anglès). II. Toronto: John B. Magurn, 1880.
- Douglas, A. Vibert. The Life of Arthur Eddington (en anglès). Thomas Nelson and Sons, 1956.
- Hogg, Helen Sawyer «A. Vibert Douglas» (en anglès). Physics Today, 42(7), juliol 1989. Bibcode: 1989PhT....42g..88H. DOI: 10.1063/1.2811101.
- Ogilvie, Marilyn; Harvey, Joy. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives From Ancient Times to the mid-20th Century (en anglès). Vol 1: A-K. Nova York, NY: Routledge, 2000. ISBN 978-0-415-92039-6.
Enllaços externs[modifica]
- «Allie Vibert Douglas fonds» (en anglès). Queen's University Archives.