Aliette de Bodard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAliette de Bodard

Aliette de Bodard el 2021 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Saint-Louis-de-Gonzague
Liceu Louis-le-Grand
Liceu Francès Charles-de-Gaulle
École Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura fantàstica, ciència-ficció, enginyeria de programari i literatura de ciència ficció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciónovel·lista, escriptora, enginyera de programari, escriptora de ciència-ficció, enginyera Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webaliettedebodard.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e5141ce6-3092-40dd-a106-ac884137c118 Goodreads author: 2918731 Modifica el valor a Wikidata

Aliette de Bodard (Nova York, 10 de novembre de 1982) és una escriptora francoestatunidenca de ficció especulativa i ciència-ficció.

Biografia i carrera com a escriptora[modifica]

És d'origen francès i vietnamita, nascuda als Estats Units i formada a París. El francès és la seva llengua materna, però escriu en anglès.[1] Llicenciada a l'École Polytechnique,[2] treballa com a enginyera de programari[3] especialitzada en processament d'imatges[4] i és membre del grup Writers in Blood.

Va ser guanyadora del Writers of the Future de 2007[3] i el 2009 va ser nominada al premi John W. Campbell al millor escriptor novell. Ha publicat a les revistes Interzone, Hub Magazine, Black Static, Andromeda Spaceways Inflight Magazine, Asimov's, Realms of Fantasy, Apex Magazine, entre d'altres.

El 2012 va guanyar el premi Nebula[5] i el premi Locus a la millor història curta pel seu relat «Immersió».[6] També va guanyar el premi Nebula el 2013 per «The Waiting Stars».[7] El seu conte «The Shipmaker» va guanyar el premi de l'Associació Britànica de Ciència-Ficció (BSFA) al millor relat curt.[8] La seva novel·la de l'Univers Xuya La mestra del te i la investigadora va guanyar el premi Nebula de 2018 al millor relat curt i fou nominada al premi Hugo de 2019 al millor relat curt.[9][10][11]

Moltes de les seves històries s'ambienten en mons ucrònics, on les cultures asteca o xinesa tradicional són dominants.[4] La seva novel·la Servent of the Underworld és una novel·la de fantasia i misteri ambientada a l'imperi asteca del segle xv. La seva novel·la The House of Shattered Wings, situada en un París devastat i regit per àngels caiguts, va ser publicada l'agost de 2015.[12][13] Va guanyar el premi BSFA a la millor novel·la de 2015. La seva història «Three Cups of Grief, by Starlight» va guanyar el premi BSFA a la millor història curta del 2015, la primera vegada que un sol autor ha guanyat les dues categories de ficció el mateix any.[2][14]

Obra[modifica]

Novel·les[modifica]

Sèrie «Obsidian and Blood»

  • 2010 – Servant of the Underworld. Angry Robot Books/JABberwocky Literary Agency.[15]
  • 2011 – Harbinger of the Storm. Angry Robot Books/JABberwocky Literary Agency.
  • 2011 – Master of the House of Darts. Angry Robot Books/JABberwocky Literary Agency.

Sèrie «Dominion of the Fallen»

  • 2015 – The House of Shattered Wings. Gollancz/Roc.
  • 2017 – The House of Binding Thorns. Gollancz/Ace Books.
  • 2019 – The House of Sundering Flames. Gollancz.[16]

Novel·les curtes[modifica]

Univers de Xuya

  • 2012 – On a Red Station, Drifting. Immersion Press.
  • 2015 – The Citadel of Weeping Pearls. Asimov's y JABberwocky Literary Agency.
  • 2018 – The Tea Master and the Detective. Subterranean Press. [traduïda al català com a La mestra del te i la investigadora. Mai Més Llibres][17]

Referències[modifica]

  1. ↑ Tan, Charles. «INTERVIEW: Aliette de Bodard». SF Signal, 03-11-2009. Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 30 juny 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 Barnett, David. «Aliette de Bodard picks up two sci-fi awards for 'startlingly original fiction'». The Guardian, 28-03-2016. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Ciriello, Dario. «Ghosts and Demons: An Interview with Aliette de Bodard». The Internet Review of Science Fiction, octubre 2009. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 5 juliol 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 Jones, Jeremy L. C. «Disrupting the World in Large Ways: A Conversation with Aliette de Bodard». Clarkesworld Magazine, desembre 2011. [Consulta: 12 juliol 2013].
  5. ↑ «2012 Nebula Award Winners». Locus Online, 18-05-2013.
  6. ↑ «Announcing the 2013 Locus Award Winners!». Tor.com, 29-06-2013. [Consulta: 30 juny 2013].
  7. ↑ «2013 Nebula Awards Winners». Locus Online, 17-05-2014. [Consulta: 17 maig 2014].
  8. ↑ «2010 BSFA Award Winners». Locus Online, 25-04-2011. [Consulta: 15 maig 2013].
  9. ↑ «2018 Nebula Awards» (en anglès). The Nebula Awards. [Consulta: 19 maig 2019].
  10. ↑ Cheryl. «2019 Hugo Award & 1944 Retro Hugo Award Finalists» (en anglès). The Hugo Awards, 02-04-2019. [Consulta: 19 maig 2019].
  11. ↑ «World Fantasy Awards℠ 2019 | World Fantasy Convention» (en anglès). [Consulta: 25 juliol 2019].
  12. ↑ «Gollancz acquisition». Orion Publishing Group, 20-11-2014. Arxivat de l'original el 2019-01-29. [Consulta: 9 març 2015].
  13. ↑ «Roc Books Acquires Aliette de Bodard's The House of Shattered Wings». Tor.com, 15-01-2015. [Consulta: 9 març 2015].
  14. ↑ Glyer, Mike. «2015 BSFA Awards». file770.com, 26-03-2016. [Consulta: 30 març 2016].
  15. ↑ «eBook Reissues of Aliette de Bodard's Obsidian and Blood Trilogy!».
  16. ↑ «Gollancz buys new novel by Aliette de Bodard».
  17. ↑ «maimes.cat | Llibres Fantàstics». [Consulta: 13 maig 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aliette_de_Bodard&oldid=31492395»