Alvin Ailey

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlvin Ailey
Alvin Ailey Ellington career.jpg
Retrat d'Alvin Ailey el 1955
Biografia
Naixement 5 de gener de 1931
Rogers (Texas),
Mort 1 de desembre de 1989(1989-12-01) (als 58 anys)
Nova York
Causa de mort Mort per sida i sida
Lloc d'enterrament Rose Hills Memorial Park Tradueix
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Grup ètnic Afroamericà
Educació Universitat Estatal de San Francisco (1952–)
Activitat
Ocupació Ballarí, coreògraf, etc...

IMDB: nm0014617 Musicbrainz: a7eb7bcd-090f-4ae0-8547-dab1e0318e1b Songkick: 2121361
Modifica les dades a Wikidata

Alvin Ailey Jr. (Rogers (Texas), 5 de gener de 1931 - Nova York, 1 de desembre de 1989) fou un ballarí, coreògraf, preceptor de dansa, actor dramàtic i director de companyia de ballet estatunidenc.

Membre d'una família negra camperola, cursà estudis en la Jefferson High School (Los Angeles), on estudià llengües i a més destacà com a jugador de futbol americà, i en les proves d'atletisme, però la seva assistència als espectacles coreogràfics de Katherine Dunham despertaren en Alvin la vocació artística i el 1949 s'incorporà al grup de dansa format a Los Angeles per Lester Horton, molt conegut per les seves investigacions sobre la etnografia dels pobles indis d'Amèrica i sobre el folklore africà i oriental. Debutà en aquesta companyia el 1953, (any en què precisament morí Lester Horton), i on Alvin havia assimilat la tècnica en profunditat. El 1954 fou convidat a participar amb la Jacob's Pillow Dance a Nova York, ciutat en què completa la seva formació amb Martha Graham, Hanya Holm, Doris Humprey, Charles Weidman i Anna Sokolow, i els de dansa moderna i declamació amb Karel Shook i Stella Adler respectivament.

Actua durant el 1957 en diverses companyies de dansa moderna com la de Donald McKayle, Anna Sokolov, Carmen de Lavallade o la de Sophie Marlow. Va intervindré en diversos musicals (House of Flowers), (1954), pel·lícules (Carmen Jones, 1954), i drames (Tiger, Tiger, Burning Bright, 1962). El 1958, havia organitzat la seva companyia pròpia, l'Alvin Ailey Dance Theater, exclusivament amb ballarins de color, especialitzada en espectacles de danses del folklore negra, aconseguint grans èxits amb Blues suite (1958) i Revelations (1960), on ja apunta idees coreogràfiques renovadores amb la incorporació de temes de les danses africanes. Ell mateix creà els espectacles coreogràfics Roots of the Blues (1961), Reflections in D. amb música del seu admirat Duke Ellington (1967), i el 1975 aconseguí un èxit clamorós amb The Mooche i Night Creature, que alternà en cartell més de dos anys.

Realitzà gires arreu d'Europa i fou una de les grans estrelles del World Festival of Black Arts que, el 1966, se celebrà a Dakar, sent posteriorment invitat a actuar en el Teatre Bolxoi de Moscou i a la Xina. En Espanya actuaren el 1987 en el Palau de Congressos de Madrid.

Estil[modifica]

L'estil d'Ailey tingué influències de les tècniques que va aprendre, unit a les formes dels balls populars negres americans, arrels africanes transformades en dansa-jazz. Les seves coreografies es basaven en la projecció cap a fora d'una manera autèntica i visceral que li'n donava una gran força física, expressió i emotivitat, fent d'Ailey un dels coreògrafs més vitals de la seva època. La seva obra coreogràfica va saber assimilar aquests elements tant diversos, com ho demostren la seva creació de Flowers, estrenada el 1971, amb música de Pink Floyd, i Mass, en col·laboració amb Leonard Bernstein (1972).

Títols destacats[modifica]

  • Blues Suite (1958);
  • Revelations (1960);
  • Knoxville: Summer of 1915, música de Samuel Barber, (1960);
  • Hermit Songs, música de Samuel Barber, (1962);
  • Reflections in D, música de Duke Ellington (1964);
  • Feast of Ashes, música de Suriñach (1962);
  • Ariadne, música de Jolivet (1963);
  • The River, música de Duke Ellington (1970);
  • Sea Change, música de Leonard Bernstein (1972).

En els últims anys havia creat una escola de dansa en el barri novaiorquès de Harlem i preparava tot un repertori de dansa amb música de jazz, quan el va sorprendre la mort.

Bibliografia[modifica]