Amédée Méreaux
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean-Amédée Lefroid de Méreaux ![]() 17 setembre 1802 ![]() París ![]() |
Mort | 25 abril 1874 ![]() Rouen (França) ![]() |
Sepultura | cementiri monumental de Rouen ![]() |
![]() | |
1864 – 1865 ![]() | |
Dades personals | |
Residència | Rouen (1835–1874) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, organista, compositor, musicòleg ![]() |
Membre de | |
Moviment | Romanticisme musical ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Família | |
Pare | Joseph-Nicolas Le Froid de Méreaux ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() |
Amédée Méreaux (París, 1803 - Rouen, 1874) fou un pianista, compositor i crític musical francès del Romanticisme; era net de Nicolas-Jean.
Fou deixeble del seu pare per al piano, ensems que seguia els cursos del Liceu de Carlemany. Després estudià harmonia, contrapunt i fuga amb Reicha, i quan acabà la seva ensenyança es dedicà a donar lliçons. Posteriorment va recórrer les principals ciutats de França com a concertista, residí dos anys a Londres, i, per últim, el 1835 fixà la seva residència a Rouen, on passà la resta de la seva vida.[1]
Va compondre nombrosos estudis per a piano, una missa solemne, cantates i peces corals. Per espai de trenta anys fou crític musical del Journal de Rouen, i a més va escriure, Les Clavecinistes, de 1637 à 1790 (1867) que comprèn obres de Frescobaldi, Couperin, Bach, Händel, Marcello, Scarlatti, Rameau, etc.
També publicà fulletons i articles sobre història i crítica musical, que foren reunits per la seva vídua amb el títol de Variétés littéraires et musicales (París, 1878).
Referències
[modifica]- ↑ Bisson, Alexandre. Petite encyclopédie musicale (en francès). A. Hennuyer, 1884.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 34, pàg. 879 (ISBN 84 239-4534-0)