Amin al-Husayni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmin al-Husayni
Al-Husayni1929head.jpg
modifica
Nom original(ar) محمد أمين الحسيني modifica
Biografia
Naixement1r gener 1895 modifica
Jerusalem (Israel) modifica
Mort4 juliol 1974 modifica (79 anys)
Beirut (Líban) modifica
Gran Mufti
modifica
Dades personals
ReligióSunnisme modifica
FormacióUniversitat al-Azhar modifica
Activitat
OcupacióPolític i muftí modifica
PartitArab Higher Committee (en) Tradueix modifica
Membre de
Carrera militar
Branca militarOttoman Army (en) Tradueix i Rebel·lió Àrab modifica
ConflictePrimera Guerra Mundial modifica
Família
PareMohammed Tahir al-Husayni (en) Tradueix modifica
Amin al-Husayni
Amin al-Husayni i Adolf Hitler.

Mohammad Amin al-Husayni —en àrab محمد أمين الحسيني, Muḥammad Amīn al-Ḥusaynī, transcrit també com al-Husseini— (1895/1897 -1974), va ser un polític nacionalista palestí durant el Mandat Britànic de Palestina.

De 1921 a 1948 va ser el Gran Mufti de Jerusalem. Antisemita militant i protegit del Tercer Reich,[1] va tenir un paper clau en la resistència al sionisme.

Ja des del 1920, es va oposar a la immigració de jueus a Palestina. El 1937 va ser forçat pels britànics a abandonar Palestina i va buscar refugi al Líban, Iraq, Itàlia i finalment a l'Alemanya nazi, on es va reunir amb Adolf Hitler el 1941 i amb el qual va treballar en forma conjunta. Va organitzar amb musulmans de Bòsnia i Kosovo la 13a Divisió de Muntanya Waffen SS Handschar,[2] que va protagonitzar nombrosíssims episodis de crueltat sobre la població civil. A la vegada, va impedir l'emigració a Palestina de molts jueus de Bulgària, Romania i Hongria, víctimes posteriors de l'Holocaust,[3] demanant a Alemanya que s'oposés a l'establiment d'un estat nacional dels jueus a Palestina. Durant la guerra de 1948 es va oposar tant al pla de partició de l'ONU com a les ambicions del rei Abdullah I d'expandir Jordània a través d'incorporar territori palestí.[4]

Va romandre com convidat del Tercer Reich fins poc abans de la seva capitulació. Va intentar escapar a Suïssa, però va ser rebutjat en la frontera, entrant a França, on va romandre un any sota vigilància domiciliària. Va escapar de la vigilància en 1946 i va arribar al Caire, on va demanar asil polític i va assumir el comandament d'un Alt Executiu Àrab acabat de crear, des d'on va continuar el seu activisme antiisraelià. Els sionistes van sol·licitar a Gran Bretanya la seva extradició per a jutjar-lo com a criminal de guerra, però els aliats van denegar la petició. Iugoslàvia, que havia sofert les seves matances, també ho va intentar, però la Lliga Àrab i el govern egipci van aturar de nou la demanda d'extradició.[5]

Va morir a Beirut (Líban) el 1974, sense poder ser enterrat a Jerusalem com era el seu desig, a causa de la negativa del govern israelià.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amin al-Husayni