Fotògrafs Napoleon

(S'ha redirigit des de: Anaïs Tiffon)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Autorretrat doble d'Antonio Fernandez.

Antonio Fernández Soriano (Albacete, 24 d'abril de 1827- Barcelona, 3 de febrer de 1916) i Anne Tiffon Cassan (Narbona, 18 de març de 1831- Barcelona, 22 de juliol de 1912) coneguts com a Fotògrafs Napoleon. Van ser dos fotògrafs retratistes professionals del segle XIX que van començar el seu treball a Barcelona l'any 1851 i va perdurar fins al seu tancament definitiu l'any 1968. Va consistir en una empresa familiar amb estudis fotogràfics a Barcelona i a Madrid.

Biografies i història[modifica]

Anne Tiffon i Antonio Fernández Soriano van ser els fundadors d'una de les sagues familiars de fotògrafs més importants de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, la firma «A. i E. Dits Napoleón».

Anne Tiffon, més coneguda com a Anaïs Napoleon, va ser la primera de cinc fills del matrimoni entre Alexis Tiffon Barrau, perruquer, barber i pedicur, i Marie Cassan Peyras. La família Tiffon va demanar permís per abandonar França amb destinació a València, permís que els hi va ser concedit el desembre de 1845 i que va fer que es traslladessin a Barcelona el 1846, on finalment es van quedar. Donat que a la Barcelona vuitcentista els noms francesos estaven molt de moda el pare va triar el nom de Napoleó per exercir la seva professió, aconseguint prestigi i una gran clientela.[1]

Antonio va estudiar fotografia a França i va entrar com a aprenent al estudi fotogràfic de Charles Chavan per, posteriorment, entrar a treballar a Barcelona com a músic en el regiment d'infanteria de la Constitució número 29 quan va conèixer a Anaïs, encara que continuà amb l'ofici de fotògraf ocasional. Es van casar el 24 de desembre de 1850 a la parròquia de Sant Josep i Santa Mònica i el pare de Anaïs els hi va cedir un espai a la seva consulta, donat que el seu nom comercial era Napoleón, també van adoptar el nom per l'estudi fotogràfic.[1] Aquest va ser el començament d'una de les empreses fotogràfiques espanyoles més duradores i conegudes.[1]

Es té constància de la seva activitat a partir d'un anunci publicat el 31 de juliol de 1853 al Correo de Barcelona, el diari publicat per Manuel Saurí i Crespí entre juliol de 1852 i juliol de 1854.[1] Encara que també realitzaven treballs fotogràfics a domicili existint constància que es desplaçaven per fer Fotografia post mortem.[2]

Anaïs va ser una de les primeres dones que van fer Daguerreotip a Espanya, encara que també era especialista a fer targetes de visita que incloïen fotografies.[3] Sempre va estar molt interessada per conèixer els avenços fotogràfics i en aplicar-los, no és estrany que cinc dies després de la presentació pública del Cinematògraf dels Germans Lumière a Catalunya els Napoleó adquirissin el mateix i l'any 1896 obtinguessin la representació de la casa Lumière a Barcelona.

Després d'ells, els seus fills Emilio, Napoleon Francisco i Napoleon Fernando Fernández Tiffon es van ocupar dels estudis que la companyia va obrir a Barcelona i Madrid.

Companyia Napoleon: Evolució del negoci[modifica]

Estudi a la plaça de l'Àngel, enderrocat al 1907.

La parella va fundar una de les nissagues més importants de fotògrafs de la ciutat, la Companyia Napoleó, que seguiria amb tres dels seus fills, Alejo Emilio (1851), Napoleó Francisco (1855) i Napoleó Fernando (1856)[1] i anys més tard el net, Santiago Feliu Fernández. Només amb el nom dels fills ens adonem de la importància que va adquirir el nom de Napoleó en el món fotogràfic. Més que un sobrenom es va convertir en un distintiu, en una marca. A més, tenia un regust francès, això era bo gràcies a les connotacions que tenia França, en especial París, en aquell moment com la distinció, la qualitat i la modernitat.[2]

L'any 1862 la parella va comprar l'edifici que hi havia al número 15 de la Rambla de Santa Mónica, al costat de la casa familiar, i van contractar dos ajudants encarregats del retoc i l'acoloriment manual de les fotografies.[1]

El 1868 obtenen la seva primera medalla en l'Exposició Aragonesa.[1] També van treballar per a la Casa Reial, fent retrats a membres de diverses famílies reials com Isabel II, Alfons XII i Alfons XIII i van obtenir condecoracions a Espanya, França i Portugal rebent l'any 1872 l'Encomienda de la Orden de Carlos III i sent posteriorment nomenat comendador d ela Real Orden de Isabel La Católica.[1]

Revers d'una fotografia.

En 1881 es va desplaçar a Madrid per assistir al casament del seu fill Napoleón Francisco i va comprar un estudi fotogràfic al carrer del Príncep de Madrid que va cedir al seu fill qui el va dirigir fins a la seva mort per tisi el 12 de desembre de 1898, posteriorment la seva esposa es va encarregar de l'estudi[1] fins que va ser traspassat el 1905.

El 1882, els Napoleon van haver d'enfrontar la mort d'un dels seus fills, Esteban, amb tan sols vint anys, a causa d'un traumatisme cerebral. A causa d'aquesta tragèdia el 30 de desembre de 1882 van decidir constituir una societat en la que, tant el matrimoni, com el fill gran Emilio, tinguessin una participació idèntica. Els Napoleon també van participar en l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 amb l'exhibició de diverses obres.[1]

El 1896 es va crear una sucursal de l'estudi a Barcelona a l'antiga plaça de l'Àngel, regentada per Napoleon Fernando, qui havia fracassat en el intent de obrir una botiga de llenceria all carre del Pi.[1] Aquesta sucursal va estar funcionant fins al 1907 any en què va ser enderrocada.

Durant molts anys l'estudi Napoleon de Fotografia va ser l'estudi més conegut i famós de Barcelona. La família disposava de milers i milers de retrats de la burgesia Barcelonina, tant familiars, com polítics, tradicionals, fotomuntatges i fins i tot i podríem trobar algun d'eròtic, ja que Barcelona n'era el major mercat, encara que fos un mercat il·legal.

L'any 1896 els Napoleon van adquirir un projector cinematogràfic i van aconseguir ser els representants de la Casa Lumière a Barcelona, esdevenint així els primers cinematògrafs de la ciutat. El cinema, anomenat Cinématographe Lumière, amb capacitat per unes dues-centes persones, més cinquanta seients preferents i situat a la planta baixa de la casa familiar a la Rambla de Santa Mónica, va ser inaugurat el 20 de desembre de 1896, sembla que amb la presència dels germans Lumière.[1] Davant l'èxit de la seva sala cinematogràfica a la Rambla, van obrir una altra sala al Paral·lel el 1901 al costat del, ara desaparegut, Cafè Circ Espanyol.[1] El negoci del cinema el van abandonar el 1908 davant la creixent competència.

El 21 de juliol de 1912 Anaïs Tiffon morí amb vuitanta dos anys, sent enterrada al cementiri de Montjuïc el dia 23 en el panteó familiar de la via de Santa Eulàlia, número 14 que el matrimoni havia adquirit l'any 1885.[1]

L'any 2015 es van inaugurar al barri de Fort Pienc els jardins d'Anaïs Napoleon en un interior d'illa amb entrada des del número 155 del carrer de la Marina a Barcelona.[1]

Fons personal[modifica]

Part del seu fons es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega una petita part de les fotografies generades per l'activitat professional de la nissaga Napoleón. Es tracta, majoritàriament, de retrats de personatges anònims i d'altres il·lustres com mossèn Cinto Verdaguer o Alfons XIII.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Albertí, Elisenda. Decidides. Set dones contra corrent. (en català). Albertí Editor, març de 2017, p. 16-18,21-24,26,28,34-38,40. ISBN 9788472461574. 
  2. Fontanella, L. La historia de la Fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900 (en española). Madrid: El Viso, 1981, p. 45. ISBN 84-86022-00-2. 
  3. López Mondéjar, P. Historia de la Fotografía en España (en española). 4ª. Barcelona: Lunwerg Editores, 1999, p. 65. ISBN 8477826609. 
  4. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 311. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotògrafs Napoleon Modifica l'enllaç a Wikidata