Xarxet comú
Anas crecca  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,59 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680321 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Anas |
| Espècie | Anas crecca Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del xarxet comú: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (poblacions sedentàries). | |
| Endèmic de | |
El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta[1] a les Balears, al costat de sel·la rossa[2] o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus. El xarxet americà és classificat de vegades com la subespècie Anas crecca carolinensis [3] del xarxet comú, o com una espècie de ple dret.[4]
Morfologia[modifica]
- Fa 35 cm de llargària.
- El mascle és molt vistós, amb el bec fosc i el cap de color castany vermellós, i té una intensa taca verda al voltant de l'ull, en forma de falç, vorejada de blanc, amb una brida blanca que s'estén fins al bec. A la part posterior del cos presenta dues taques blanquinoses-groguenques, una a cada costat, vorejades de negre. El mirall és verd intens i negre vorejat de blanc. A la resta del cos predomina el color gris clapejat de clar.
- La femella és tacada de terrós i fosc, amb una feble línia superciliar terrosa clara que arriba fins al bec.[5]
Reproducció[modifica]
Esporàdicament algunes parelles han nidificat al Delta de l'Ebre i als marges del riu Tordera, prop d'Hostalric, i, probablement, al Delta del Llobregat.
Alimentació[modifica]
És un ocell típicament granívor, sobretot durant l'època hivernal, però també menja herbes aquàtiques, insectes, cucs, mol·luscs d'aigua dolça, etc.[6]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Euràsia entre els 70º i els 48º de latitud nord i, com a migrador parcial, hiverna des de l'Europa Central fins a l'Àfrica del Nord i el sud d'Àsia. És comú, a l'hivern, als Països Catalans, i a l'estiu, al nord dels Pirineus.
Costums[modifica]
Arriba als Països Catalans predominantment al mes de setembre, malgrat que en comencen a arribar alguns exemplars al Delta de l'Ebre durant el mes d'agost, i se'n van per febrer-març.
Són molt ràpids en vol, car fan bategar les ales a gran velocitat. Formen estols compactes que volen de manera característica fent brandades.
Aprofiten molt sovint els arrossars i les zones entollades properes a la riba, on hi ha llot tou que filtren contínuament amb el bec. Necessiten molt poca fondària d'aigua, i es poden veure drets, amb el cap baix, xipollejant.
Referències[modifica]
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
- ↑ Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 75
- ↑ C. Carboneras. (2017). Ducks, Geese, Swans (Anatidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
- ↑ F. Gill i D. Donsker (Eds). (2017). IOC World Bird List (v 7.2). doi: 10.14344/IOC.ML.7.2.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 90. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 27. ISBN 84-315-0434-X
Bibliografia[modifica]
- Carboneras, Carles (1992): Family Anatidae (Ducks, Geese and Swans). a: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew & Sargatal, Jordi (editors): Handbook of Birds of the World, Volum 1: Ostrich to Ducks: 536-629. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-10-5.
- Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció al català i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Els dibuixants no estan indicats. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 75.
- Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció al català de l'anglès i adaptació per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Els dibuixants no estan indicats. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 94.
- Laurie-Ahlberg, C. C. & McKinney, F. (1979): The nod-swim display of male Green-winged Teal (Anas crecca). Animal Behaviour 27: 165–172.
- Livezey, B. C. (1991): A phylogenetic analysis and classification of recent dabbling ducks (Tribe Anatini) based on comparative morphology. Auk 108(3): 471–507. Text complet en format PDF. Arxivat 2012-11-12 a Wayback Machine.
- Sangster, George; Knox, Alan G.; Helbig, Andreas J. & Parkin, David T. (2002): Taxonomic recommendations for European birds. Ibis 144(1): 153–159.Text complet en format PDF. Arxivat 2019-09-13 a Wayback Machine.
