Vés al contingut

Anne Fontaine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnne Fontaine

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Anne-Fontaine Sibertin-Blanc Modifica el valor a Wikidata
15 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Molière (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata -
Participà en
200659è Festival Internacional de Cinema de Canes
199548è Festival Internacional de Cinema de Canes
199346è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhilippe Carcassonne (1994–) Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Chrétien Sibertin-Blanc Modifica el valor a Wikidata
Descrit per la fontAnne Fontaine, tout conte fait (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0284774 The Movie Database: 48583 Allocine: 8743 Allmovie: p199407 Modifica els identificadors a Wikidata

Anne Fontaine (nascuda Anne-Fontaine Sibertin-Blanc; 15 de juliol de 1959) és una directora de cinema, guionista i antiga actriu luxemburguesa.[1] Viu i treballa a França.[2]

Vida i carrera

[modifica]

Nascuda Anne-Fontaine Sibertin-Blanc a Luxemburg, germana de l'actor Jean-Chrétien Sibertin-Blanc, va anar de petita a viure a Lisboa,[3] on el seu pare, Antoine Sibertin-Blanc, era professor de música i organista de la catedral. Durant l'adolescència es va traslladar a París i es va formar en dansa amb Joseph Russillo[4] mentre continuava la seva formació acadèmica, inclosa la filosofia. El seu marit és Philippe Carcassonne, el productor de cinema, i tenen un fill adoptiu, Tienne, que va néixer a Cambodja.

Mentre encara ballava, va ser escollida per Robert Hossein per interpretar Esmeralda en una producció teatral del 1980 de El geperut de Notre Dame[5] i per aquesta època va començar a utilitzar el nom d'Anne. Fontaine. Va continuar amb la interpretació i es va fer coneguda pels seus papers en comèdies com Si ma gueule vous plaît... (1981) i P.R.O.F.S.(1985). L'oportunitat de ser assistent de direcció va venir amb una versió escènica de 1986 de Viatge al fons de la nit de Louis-Ferdinand Céline al teatre Renaud-Barrault.

El primer projecte de Fontaine com a directora en solitari, Les histoires d'amour finissent mal... en général, va guanyar el 1993 el Premi Jean-Vigo. El 1995 va treballar amb el seu germà en la comèdia Augustin. Dos anys més tard, va escriure i dirigir la reeixida Nettoyage à sec. Va guanyar el premi al millor guió a la 54a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i en general es considera una fita en el camí de Fontaine per convertir-se en "una figura important del cinema francès contemporani".[6]

El 1999 el personatge Augustin (Jean-Chrétien Sibertin-Blanc) va tornar a aparèixer a la pel·lícula de Fontaine Augustin, roi du kung-fu. Comment j'ai tué mon père es va estrenar el 2001, i Nathalie... la va seguir el 2003. La pel·lícula del 2005, Entre ses mains va ser descrita àmpliament com un thriller: un "thriller íntim" segons la mateixa Fontaine.[7] Una tercer pel·lícula d’Augustin, Nouvelle chance (també coneguda com Oh La La) fou estrenada el 2006. Després van venir La Fille de Monaco el 2008 i Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel, el seu biopic de Coco Chanel, el 2009.

L'obra de Fontaine no es classifica fàcilment, tot i que sovint s'utilitza la frase "drama psicològic". Ella va dir a un diari del Regne Unit: "Intento treballar el costat cec dels meus personatges, d'una manera freudiana: preguntar-me:" Quines són les coses d'ells mateixos de les que no en són conscients?" Estic fascinada per la ironia del destí, quan alguna cosa derrapa. Totes les meves històries tenen un element de crueltat."[8]

Tot i saber que el moviment del "cinema de dones" funcionava com a contraposició al sistema clàssic de Hollywood, a Fontaine no li agradava identificar-s'hi. Durant una entrevista l'any 1998 amb Eve-Laure Moros, va declarar: "Si la gent diu que 'Nettoyage a sec' és una pel·lícula de dones, em sorprèn molt, no sé què vol dir... ser cineasta, pel que fa a la sexualitat, és una cosa que realment dessexualitza. És a dir, et converteixes en una cosa estranya, quan dirigeixes una pel·lícula, durant el rodatge, no ets ni un home ni una dona. ets realment una cosa estranya i molt ambivalent."[9]

Filmografia

[modifica]

Cinema

Any Títol Director Guionista Notes Ref.
1993 Les histoires d'amour finissent mal... en général Sí Sí
1995 Augustin Sí Sí
1997 L'@mour est à réinventer Sí Sí Segment: Tapin du soir
Nettoyage a sec Sí Sí [10][11]
1999 Augustin, roi du kung-fu Sí Sí
2001 Comment j'ai tué mon père Sí Sí [12]
2003 Nathalie... Sí Sí [13][14]
2005 Entre ses mains Sí Sí
2006 Nouvelle Chance Sí Sí
2008 La Fille de Monaco Sí Sí [15]
2009 Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Sí Sí [16][17]
2011 Mon pire cauchemar Sí Sí
2013 Dues mares perfectes Sí Sí [18][19][20]
2014 Gemma Bovery Sí Sí [21]
2016 Les innocents Sí Sí [22][23][24][25]
2017 Marvin ou la Belle Éducation Sí Sí [26]
2019 Blanche comme neige Sí Sí [27]
2020 Police Sí Sí
2021 Présidents Sí Sí
2021 Boléro Sí Sí

Com a actriu

Any Títol Peper Notes
1980 Les Mystères de Paris Sarah Minisèrie de televisió
Tendres Cousines Justine
1981 Si ma gueule vous plaît... Isabelle
1982 Caméra une première Alba Sèrie de televisió
1984 Le Mystérieux Docteur Cornélius Andrée de Maubreuil Minisèrie
1985 Entre chats et loups Carole Lambert Telefilm
P.R.O.F.S. Marite
1986 Grand hôtel Marite Sèrie de televisió
1987 Children and the White Whale Claudine Telefilm
1988 Carte de presse Pauline Minisèrie
1986–1990 Série rose Mathilde / Mme Orlova Sèrie de televisió
1999 Pas de scandale Nathalie

Premis i nominacions

[modifica]

Premis BAFTA

Any Categoria Títol Resultat
2009 Millor pel·lícula en llengua no anglesa Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Nominat

Premis César

Any Categoria Títol Resultat
1997 Millor guió Nettoyage à sec Nominat
2005 Millor adaptació Entre ses mains Nominat
2009 Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Nominat
2016 Millor pel·lícula Les innocents Nominat
Millor director Nominat
Millor guió original Nominat

Festival de Cinema de Venècia

Any Categoria Títol Resultat
1997 Premi Osella Nettoyage à sec Guanyador
Lleó d'Or Nominat

Premi Lumières

Any Categoria Títol Resultat
2009 Millor pel·lícula Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Nominat
Millor director Nominat

Altre premis

Any Premi Categoria Títol Resultat
1993 Premi Jean-Vigo Les Histoires d'amour
finissent mal... en général 		Guanyador
1993 Mostra de València Palmera de Bronze[28] Les Histoires d'amour
finissent mal... en général 		Guanyador
1995 Festival de Canes Un Certain Regard Augustin Nominat
2001 Festival Internacional de Cinema de Locarno Pardo d'oro Comment j'ai tué mon père Nominat
2005 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Conquilla d'Or a la millor pel·lícula Entre ses mains Nominat
2009 Premis de la Crítica Cinematogràfica Millor pel·lícula en llengua estrangera Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel Nominat
Acadèmia de Cinema Europeu Premi Lux Nominat
2016 City of Lights, City of Angels Premi del públic Les innocents Guanyador
Festival Internacional de Cinema Noruec Premi Andreas Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Provincetown Premi dl públic a la millor pel·lícula narrativa Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anne Fontaine» (en anglès). TVGuide.com. [Consulta: 23 març 2023].
  2. ↑ Colman, David «Upon Reflection, Anne Fontaine’s Feminine Touch» (en anglès). The New York Times, 13-09-2013.
  3. ↑ Le Soleil, Canada (10 Feb 2006)
  4. ↑ Libération (9 Jan 2004)
  5. ↑ Libération
  6. ↑ Sexual Politics and "Dry Cleaning" with Directrice Anne Fontaine Arxivat 20 March 2006 a Wayback Machine.
  7. ↑ Quoted in a review Arxivat 4 March 2007 a Wayback Machine. of the 2006 Australian French Film Festival
  8. ↑ Daily Telegraph (17 July 2004)
  9. ↑ Ritterbusch, Rachel «Anne Fontaine and Contemporary Women's Cinema in France.». Rocky Mountain Review, vol. 62, 2008, pàg. 68–81.
  10. ↑ «Hidden Desires Unfold in Mesmerizing 'Dry Cleaning'» (en anglès americà). Los Angeles Times, 26-03-1999. [Consulta: 23 març 2023].
  11. ↑ Stratton, David. «Dry Cleaning» (en anglès americà). Variety, 19-10-1997. [Consulta: 23 març 2023].
  12. ↑ O'Hehir, Andrew. «"How I Killed My Father"» (en anglès). Salon, 31-08-2002. [Consulta: 23 març 2023].
  13. ↑ Gates, Anita «French Star Power and Sex in Anne Fontaine's 'Nathalie'» (en anglès). The New York Times, 14-04-2006.
  14. ↑ Elley, Derek. «Nathalie . . .» (en anglès americà). Variety, 01-10-2003. [Consulta: 23 març 2023].
  15. ↑ Elley, Derek. «La Fille de Monaco» (en anglès americà). Variety, 14-08-2008. [Consulta: 23 març 2023].
  16. ↑ September 23, Lisa Schwarzbaum Updated; EDT, 2009 at 04:00 AM. «Coco Before Chanel» (en anglès). EW.com. [Consulta: 23 març 2023].
  17. ↑ Morris, Wesley «Coco Before Chanel». Boston.com, 02-10-2009.
  18. ↑ Wise, Damon «Sundance film festival 2013: Two Mothers – first look review» (en anglès). The Guardian, 21-01-2013.
  19. ↑ Ebiri, Bilge; York, a film critic for New; Vulture. «Ebiri on Adore: Two Hot Mothers, Two Hot Sons, Sexy Time» (en anglès americà). Vulture. [Consulta: 23 març 2023].
  20. ↑ Scott, A. O. «A Valentine for One, a Mother’s Day Card for Another» (en anglès). The New York Times, 05-09-2013.
  21. ↑ Williams, Joe. «Flaubert gets a meta-movie makeover in 'Gemma Bovery'» (en anglès). STLtoday.com. [Consulta: 23 març 2023].
  22. ↑ Chang, Justin. «Film Review: ‘The Innocents’» (en anglès americà). Variety, 31-01-2016. [Consulta: 23 març 2023].
  23. ↑ Bradshaw, Peter «The Innocents review – a fervent drama about a wartime tragedy» (en anglès). The Guardian, 10-11-2016.
  24. ↑ Holden, Stephen «Review: In ‘The Innocents,’ Not Even Nuns Are Spared War Horrors» (en anglès). The New York Times, 30-06-2016.
  25. ↑ «Review: 'The Innocents' strikingly tells of what befell a convent victimized during WWII» (en anglès americà). Los Angeles Times, 30-06-2016. [Consulta: 23 març 2023].
  26. ↑ Lodge, Guy. «Venice Film Review: ‘Reinventing Marvin’» (en anglès americà). Variety, 03-09-2017. [Consulta: 23 març 2023].
  27. ↑ Kennedy, Lisa «‘White as Snow’ Review: The Fairest of Them All» (en anglès). The New York Times, 12-08-2021.
  28. ↑ El filme italiano "La gran sandía" gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 7 d'octubre de 1993
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anne_Fontaine&oldid=33430449»