Vés al contingut

Anselm Ferrer i Bargalló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnselm Ferrer i Bargalló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1882 Modifica el valor a Wikidata
Capellades (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1969 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Monestir de Montserrat
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióCompositor
AlumnesCassià Maria Just i Riba Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 563220f5-d670-4b11-8dbc-cb48edf5d9cd Modifica els identificadors a Wikidata

Anselm Maria Ferrer (Capellades, Anoia, 16 d'abril de 1882 - Monestir de Montserrat, Bages, 26 d'abril de 1969) fou un organista, musicòleg i compositor català. Josep Ferrer i Bargalló era el seu nom abans d'ingressar a la vida monàstica el 1899.[1]

Joventut

[modifica]

Anselm Maria Ferrer va néixer a la plaça de Sant Miquel núm. 5 de Capellades (Anoia) i va rebre els noms de Josep, Ramon i Gaspar. Va rebre una influència familiar vers la música per part del seu pare Josep Ferrer i Ferrer, músic i director de l'agrupació coral Harmonia de la mateixa vil·la. La mare es deia Maria Teresa Bargalló i Vallès. Entre els set i vuit anys va rebre lliçons de solfeig de Joan Vidal i Domingo, i va cantar a les celebracions de l'església parroquial. El 2 d'octubre de 1892, a l'edat de 10 anys, ingressà a l'Escolania de Montserrat amb veu de soprano, en aquella època sota la direcció de Manuel Guzman i del qual fou deixeble: allà aprengué violí, orgue, piano i harmonia. Un cop acabada la seva estada a l'Escolania el mes de setembre de 1898, va estudiar retòrica i grec al Seminari de Barcelona. El 12 de setembre de 1899 va tornar a Montserrat, per vestir l'hàbit de Sant Benet i va prendre el nom d'Anselm per admiració al sant benedictí. En aquesta època era un dels organistes que acompanyaven l'ofici diví i mestre de l'Escolania.

L'any 1907, es traslladà al Col·legi de Sant Anselm de Roma, on acabà la carrera eclesiàstica i del qual fou organista. Mentrestant, va ser ordenat sacerdot per monsenyor Carles Resphighi, el 10 d'abril de 1909.[1]

Per aquests temps perfeccionà els estudis musicals a la Cappella Giulia del Vaticà. Més tard el 1910 estudià composició a Nàpols amb Camillo de Nardis. Després de quatre anys d'absència, l'agost de 1911 retornà a Montserrat, on va assumir la direcció de l'Escolania, vacant des de la mort del pare Guzman (1909) i Escofet (1911).[2][3]

Plenitud

[modifica]
Monestir de Montserrat on Anselm Ferrer estudià i va romandre fins a la seva mort

Va estar al càrrec de l'Escolania de Montserrat des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplia el fons de la biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu i la seva emissió. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir.

L'any 1939, un cop acabada la Guerra Civil, aplegà al Palau de la Música de Barcelona el nucli inicial de la nova Escolania de Montserrat, de forma que David Pujol (director de l'escolania a partir de 1939) ja pogué comptar amb un grup d'escolans quan la guerra va finalitzar. D'aquest nou nucli en destaca sobretot Cassià Maria Just, el qual seria futur abat de Montserrat. Pel que respecta al terreny musical, tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic. Així doncs, fou una persona important en quant al canvi d'estil de la música de Montserrat. Anselm Ferrer també és conegut per compondre o posar música a les parts de l'ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Sanctus i Agnus Dei), les quals actualment es canten durant la Missa Conventual de Montserrat.

Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va compondre els cants de la missa en català. També va escriure articles a la revista "Vida Cristiana".[4]

A banda de la personalitat musical, el P. Ferrer tenia vocació per la pintura i el dibuix.[5]

Obres

[modifica]
Catàleg d'obres d'Anselm Ferrer (selecció)
Any Obra Tipus d'obra Formació Editorial Observacions
1920 Missa abbatialis Missa 4 veus i orgue
Al·leluia. Laudate omnes gentes Psalm 4 veus i orgue
Missa solemnis cum jubilo Missa
1934 3 Lamentacions de Setmana Santa Lamentacions 4 i 6 veus
Salve Regina Antífona 6 veus i orgue
Salve Regina Antífona 4 veus blanques i orgue
Tertia Himne
Nona Himne
1935 Himne a la Verge de Montserrat Himne
Laudibis cives Himne
1942 Te Deum Himne 4 i 6 veus i orgue Existeix una orquestració de J.M. Roma
Salve Montserratina (amb ritme gregorià) Antífona 3 veus i orgue
1939 Salve Montserratina en Re Antífona 3 veus i orgue
1943 Salve Montserratina Antífona 6 veus i orgue
1941 Himne de Sant Benet Himne 4 veus i orgue
1947 Ave Maria Antífona 6 veus i orgue Ed. Armónico
1957 O Sacrum Convivium Motet 6 veus Ed. Armónico

A més de música religiosa, també té diverses peces instrumentals per a orgue, piano i violí.

Discografia

[modifica]
  • Alhambra MG 25034. Obres: Al·leluia, Salve Regina a 6 veus, Ave Maria a 6 veus i O Sacrum Convivium
  • Discos Abadia de Montserrat DM 915-02. Capella de Música i Escolania de Montserrat. Director: Joaquim Piqué i Calvo. Orgue: Eduard Vila i Perarnau. Obra: Ave Maria a 6 veus

Referències

[modifica]
  1. «Suplement». Enciclopèdia Espasa-Calpe, 25-04-1969.
  2. Riba i Gabarró, Josep «Pare Anselm Ferrer i Bargalló». Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Abril-maig 1982.
  3. Massot i Muntaner, Josep «Els creadors del Montserrat modern». Biblioteca Serra d'Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Barcelona].
  4. «Vida Cristiana. Publicació periódica per temps litúrgics. Any I, Advent 1914, a Any XX, Tots-Sants 1933. número 168.». Vida Cristiana. Altés-Impremta del Monestir, 1933.
  5. Bardolet, Sebastià Ireneu Segarra: mig segle de mestratge musical. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Enllaços externs

[modifica]